La pagesia, gestora o subordinada en el periurbà: semblances i diferències entre la Regió Metropolitana de Barcelona i l'Àrea Urbana de Toulouse (1950-2000)

Abstract

Mitjançant una aproximació tant qualitativa com quantitativa, aplicant l'anàlisi estadística, la recerca bibliogràfica, el treball de camp i l'elaboració d'entrevistes en profunditat -així com amb la creació d'un conjunt de documents cartogràfics, gràfics i fotogràfics representatius-, l'autor ha volgut analitzar les diferències i les semblances entre l'activitat agrícola periurbana de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) i la que trobem a l'Àrea Urbana de Toulouse (AUT). En concret, s'ha volgut conèixer quina és la reacció de la pagesia d'aquests àmbits davant del fenomen creixent de la pressió urbanística. En aquest sentit, així doncs, ha calgut estudiar la transformació de les explotacions agràries de les zones d'estudi, les característiques del planejament urbanístic vigent a cada país, els trets fonamentals de l'activitat que duen a terme els pagesos en l'actualitat i el rol que ocupa la pagesia en les institucions amb competències urbanístiques (com poden ser els ajuntaments) o amb capacitat d'influir en la vida local, entre d'altres aspectes secundaris. L'elecció de l'àmbit d'estudi ha estat molt acurada, i s'ha treballat amb dades estadístiques de les àrees metropolitanes (escala petita) a l'hora de seleccionar els municipis o comunes a analitzar (escala gran), partint, també, d'entrevistes prèvies a experts locals. Així, el delta del Llobregat o Àrea 1 es corresponia perfectament a la zona hortícola del nord de Toulouse o Àrea 2 (totes dues àrees tenen una superfície d'uns 117 km quadrats i són planes hortícoles solcades per un riu important, el Llobregat i la Garona respectivament). D'altra banda, ambdós àmbits formen part de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània i això incrementa el seu interès.<br/>L'AUT té una superfície quatre vegades superior a la de la RMB, però a la regió de Barcelona hi ha més població (per tant, la densitat de població també serà molt més elevada en aquest àmbit). Pel que fa a l'especialització productiva, Catalunya està més orientada a la indústria i als serveis que no pas la regió francesa de Midi-Pyrenées, que té un caràcter eminentment agrícola. A més, la regió de Barcelona s'ha constituït com una de les principals plataformes logístiques del sud d'Europa, sobretot per mitjà del Pla Delta, projecte que pretén desenvolupar el port i l'aeroport de Barcelona, i que ha suposat el desviament del riu Llobregat. Tanmateix, l'àrea de Toulouse és un dels eixos de la comunicació del nord amb el sud d'Europa, i un dels nuclis forts de la indústria aeronàutica i aeroespacial a nivell mundial. <br/>És en el context d'altíssima pressió sobre aquests territoris, els que envolten les ciutats, que hem de concebre la situació precària en què es troba l'agricultura periurbana. A nivell teòric, hi ha múltiples definicions que es refereixen al periurbà, a la franja de contacte entre el món urbà i el rural on l'activitat agrària queda relegada a un segon terme i té poques expectatives de sobreviure. La crisi del sector agrícola periurbà és un fet i fins i tot sembla que el recent recolzament de les institucions és insuficient. A Catalunya han sorgit múltiples projectes i propostes per protegir els espais agraris i naturals periurbans, com pot ser el Parc Agrari del Baix Llobregat. A França, hem vist com la normativa urbanística ordinària és prou eficaç per aturar la degradació urbanística i no calen mesures extraordinàries. A banda i banda dels Pirineus, així doncs, la reacció de la pagesia és molt similar, tot i que a França sembla que, a priori, els agricultors tenen més suport de l'administració. La pagesia periurbana, en definitiva, té un paper subordinat en la gestió del territori, encara que conserva gairebé integrament el control de l'activitat que es du a terme a les seves explotacions.

With an aproach both qualitative and quantitative, using statistical analysis, bibliographic research, field work and in-depth interviews -the creation of representative cartography, graphics and photographs was also contemplated-, the author analyses the differences and similarities between the periurban agrarian activity of Metropolitan Region of Barcelona and what we found in the Urban Area of Toulouse.<br/>In fact, the author wanted to know which is the reaction of farmers of these areas in front of urbanistic sprawl phenomenon. In that sense, he studied the transformation of agrarian enterprises in these regions, the type of urban planning developed by each country, the main characteristics of activity the farmers are carrying on now, and the role of farmers in the institutions with urban planning competences (as the city council) or with capacity to influence the local life, among other secondary aspects. The election of the studied areas has been very attentive. We have worked with statistical data of the metropolitan areas (small scale) at the moment of the selection of the different municipalities or comunes concerned (large scale), begining, also, from previous interviews with local experts. In this way, the Llobregat delta or Area 1 belongs exactly with the horticultural zone of the north area of Toulouse (Area 2): we must emphasize that both areas have a surface of 117 squared kilometers, and there are important rivers going through those lands, the Llobregat and the Garonne respectively. In other terms, both environments are included in the Pyrenees-Mediterranean Euroregion, and that increases its interest.<br/>The UAT (Urban Area of Toulouse) has a surface four times bigger than the MRB (Metropolitan Region of Barcelona), but in Barcelona's region there is more population (the density, obviously, will be higher in this area). In relation to production specialisation, Catalonia has been developing industry and services for many decades, although the french region of Midi-Pyrenées has an eminently agrarian character. Also, the region of Barcelona has became one of the main logistic platforms of south Europe, especially because of Delta Plan, a project to develop the harbour and Barcelona's airport, which has meant the Llobregat river deviation. However, Toulouse area is one of the central axis of the north-south european communication, and one of the hard cores of hole world aeronautical and spatial industry. <br/>It is in this context of high pressures within the territoires that suround big cities that we must understand the precarious situation of periurban agriculture. On a theorical level, there exists many definitions for periurban fringe, the contact area of urban and rural world, where agrarian activity remains in second term and has little chance of survival. The periurban agrarian sector crisis is a reality and the recent institutions support is not enough. In Catalonia there exists now a lot of projects and proposals to protect the periurban agrarian and natural spaces, as the Baix Llobregat Agrarian Park. In France, we verify that the common urban planning rules are enough to stop the urban degradation and the french society don't need extraordinary measures. In both sides of the Pyrenees, the farmers reaction is very similar, thus in France it seems that, a priori, the farmers are supported more by the administration. All things considered, we conclude that the periurban farmers have a subordinate role in the land management, nevertheless they preserve almost all of the control of their farms labour.