Estudi descriptiu i comparatiu del model de llengua del doblatge al català. El cas de les sèries d'animació i d'anime al sistema televisiu balear

Abstract

Aquesta tesi doctoral s'insereix en una línia de recerca que recull la descripció de l’oralitat prefabricada dels textos audiovisuals traduïts. En aquest cas concret, es descriu l’oralitat de les sèries d'animació i d’«anime» traduïdes al català a les Illes Balears per a la cadena de televisió pública IB3. La descripció dels trets del discurs oral dels textos audiovisuals traduïts esdevé una radiografia del llenguatge de la producció audiovisual aliena, que l’audiència rep traduïda mitjançant la modalitat de doblatge. <p>L’objectiu general d’aquest treball és la descripció dels trets que caracteritzen l’oralitat de les traduccions per al doblatge. Els seus objectius específics compten amb la pertinent revisió teòrica –basada tant en els estudis sobre llengua oral en català i castellà, com en els estudis sobre oralitat prefabricada, naturalitat i «dubbese» en el camp dels Estudis de Traducció–; l’elaboració d’un corpus audiovisual de traduccions representatiu –amb la confecció rigorosa d’un catàleg i d’un corpus 1, previs a la selecció final del corpus estudiat–; la definició d’una metodologia d’anàlisi de corpus descriptiva, que analitza el text traduït en primera instància i busca els segments substituïts al text original; la mateixa anàlisi del corpus en els quatre nivells de la llengua –fonètic i prosòdic, morfològic, sintàctic i lexicosemàntic–, i una comparació final amb un corpus de llengua oral real per a poder descriure les regularitats de traducció –anomenades «normes» en la nomenclatura de la literatura utilitzada– observades als textos audiovisuals traduïts al català. <p>La triangulació de les dades obtingudes amb aquelles recollides a la bibliografia pels diferents autors, i amb les del corpus de llengua oral real amb què s’han contrastat, dóna validesa als resultats de la tesi, i permeten concloure que les sèries doblades al català presenten un model de llengua específic diferenciat de la llengua oral i de la llengua escrita, però format per trets d’ambdós modes del discurs. Aquest model de llengua es caracteritza per la seua naturalesa elaborada i planificada, i per l’abundància de marques orals que tenen per objectiu transmetre un efecte d’espontaneïtat. Per tant, es tracta d’un discurs dotat d’una oralitat prefabricada, ja que s’acosta a la llengua col·loquial, però presenta una major cohesió i normativitat que aquesta.