El món alt-medieval i el seu entorn artístic en les terres de l'antic vescomtat i abadiat de Sant Pere d'Àger

Abstract

El plantejament del treball se centra, partint de l'anàlisi històrica, en l'estudi i investigació del patrimonio artístic-arqueològic d'un vell àmbit històric que es constituí en la zona del Montsec durant els segles XI-XII, el qual ha suposat, com a fase prèvia, la tasca de delimitació territorial de dit àmbit, coincident en termes generals amb el que esdevindria territori del vescomtat i la Canònica de St. Pere d'Ager.<br/><br/>Procés històric que hem tractat i fet palés en el primer volum, incidint de forma especial en la figura d'Amau Mir de Tost, fundador d'ambdues institucions, que donarien el marc polític-religiós a la societat allí establerta. En aquest sentit ens interessava deixar ben clara la naixença i consolidació de dites institucions, que hem estudiat per separat, tot tractant prèviament el marc geogràfic i els antecedents històrics, que ja des d'època neolítica hom pot constatar, almenys a nivell arqueològic.<br/><br/>Estudi històric a partir del qual hem dut a terme, d'altra banda, l'estudi patrimonial nucli bàsic de la tesi, el qual hem abordat metodològicament des d'una òptica d'inventari. Recullits els distints topònims de la documentació, endegarem el treball de camp, que ens suposà l'anàlisi del patrimoni dels distints indrets i una tasca posterior d'elaboració definitiva, en la qual hem contemplat unitàriament els nuclis amb llurs restes o conjunts monumentals, la seva descripció, els aspectes històrics concrets i àdhuc la seva pròpia delimitació territorial, a través d'un recull toponímic acurat de les partides de llurs .termes respectius. Tot un material de base estructuralment aplegat en el volum tercer, subdividit en tres toms per la gran extensió.<br/><br/>El segon volum, en bona part, apareix com fruit de les línies de recerca indicades, puix oferim la síntesi de l'estudi patrimonial, majorment arquitectònic, contemplat desglosadament el civil i l'eclesiàstic. Sobretot, hem incidit en la síntesi de l'arquitectura militar, per tal com és la més difícil d'abordar per la mancança de treballs de conjunt. Hem partit primerament d'un marc teòric sobre la implantació del feudalisme i la constitución de les marques que impulsaren la naixença i configuración dels castells, incidint especialment en la pròpia configuració de la torre, com a element fonamental de tota fortalesa, que en el nostre àmbit esdevindria en dit període de planta circular. Apartat dins el qual hem intentat detectar possibles influències islàmiques en la configuración dels castells cristians,per tal com se situen, almenys pel s. XI, com exemples dels més avançats del mon europeu.<br/><br/>Per l'arquitectura eclesiàstica, en canvi, hem seguit d'aprop les pautes establertes des de Puig i Cadafalch. Sobretot pel que fa a l'arquitectura més simple, de petites parròquies, hem destacat un llarg primer període que aniria des dels anys quaranta del s. XI fins gairebé la meitat del XII, quan el gradual canvi d'aparen i l'aparició de la volta apuntada de canó permet preludiar un segon període, pel qual hauriem de parlar per la primera meitat del s. XII del període d'inèrcia o continuïtat del Primer Romànic -solament en la gran arquitectura es veu el pas al segon romànic, com la pròpia Col.legiata de St. Pere d'Àger, que en molts aspectes se situarà com edifici de transició.<br/>Per a la realització del treball, en el seu conjunt, hem de dir, que des d'un principi s'ha intentat defugir un estudi fred i positivista del patrimoni. Motiu pel qual, s'ha intentat desenvolupar amb amplitut els aspectes històrics i àdhuc arqueològics, amb una clara voluntat de reconstruir el passat en les seves pròpies dimensions, dins el qual dit patrimoni se situés com resultat del procés polític i socio-econòmic i, en darrera instància, com fruit de la institucionalització civil i eclesiàstica del país.<br/><br/>L'enfocament del treball ha tingut en compte inclús, o s'ha plantejat, la necessitat de l'estudi detallat que cal fer-se de les comarques en la seva dimensió històrica, artística i arqueològica; la necessitat d'una micro-historia sistemàtica.

This thesis constitutes fundamentally an artistic and archaeological study of the historical heritage made up of the ancient viscount and canonry -subsequently collegiate church- of Saint Peter of Ager. The study is centred chronologically to the 11th. and 12th. centuries, the period during which the aforementioned institutions were established and consolidated.<br/><br/>The study has as its point of departure an historical analysis which, in various sections, focuses on the formation of the feudal estate of Ager, linked as it is with the important figure of Amau Mir de Tost, on the viscount as it was throughout the 12th. century, and on the history of the foundation and institutionalisation of the abbey of Saint Peter. This analysis takes up the first volume of the thesis.<br/><br/>The second volume comprises a study of synthesis of the heritage, with a survey in two clearly differentiated sections of the military and religious architecture. Above all, the study has centred on the former type of architecture, a type which has received much less attention from researchers and on which there is no recent work of synthesis. In respect of the architecture of churches, the studies which since Puig i Cadafalch have already been established have been followed, taking into account the fact that the majority of examples may be included within the First Romanesque period.<br/><br/>The third volume, which is more extensive, presents all the field-work undertaken. In a systematic way, based on regional administrative divisions and sub-divisions, an analytical study is offered of the artistic -descriptive and historical- archaeological aspects of the different places and their surroundings.