El marcel·linisme a les Terres de l’Ebre (1914-1939)

Autor/a

Sancho Sancho, Josep

Director/a

Rubí i Casals, Maria Gemma

Data de defensa

2014-12-05

ISBN

9788449049521

Dipòsit Legal

B-4666-2015

Pàgines

724 p.



Departament/Institut

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània

Resum

Aquesta tesi doctoral es centra en la formació i el desenvolupament del moviment republicà forjat al voltant de Marcel·lí Domingo a les Terres de l’Ebre entre el 1914 i el 1939. S’ ha fet èmfasi en la configuració de la seva estructura, en les seves formes d’actuació i d’organització i en la seva relació amb d’altres moviments polítics i socials d’aquestes comarques. En la primera i segona part, s’ analitza l’evolució cronològica del moviment republicà durant els anys finals del restauracionisme constitucionalista tot copsant els seus moments de creixement i de crisi, de la dictadura de Primo de Rivera i de la Segona República. En una tercera part, s’interpreta de forma més diacrònica la influència de Domingo més enllà de l’Ebre català, la seva evolució i sociologia electoral, l’associacionisme i la seva composició socioprofessional, les organitzacions femenines i juvenils i la seva relació amb el catalanisme i l’obrerisme. Aquesta tercera part conclou amb una visió comparada amb estructures que li foren comparativament similars, com el blasquisme valencià i el lerrouxisme barceloní. L’enorme força del moviment elegí Domingo diputat per Tortosa en les eleccions legislatives de 1914, 1916, 1918, 1919 i 1923 i, a més d’escons provincials, atorgaren als seus seguidors el 1931 les alcaldies més importants de les Terres de l’Ebre i 3 dels 5 diputats de la circumscripció de Tarragona per majories a les Corts. El seu èxit fou degut a diversos factors. Com en molts dels seus homòlegs, va ser molt important la seva xarxa associativa i de sociabilitat i el seu discurs populista. Però alhora es distingí per l’establiment d’una coalició republicanosocialista duradora que li permeté liderar les forces centreesquerranes i catalanistes, per la seva acció pràctica i per l’agitacionisme al carrer com a eina complementària a l’institucionalisme. Però, per damunt de tot, per l’utilització d’un utillatge conceptual contracultural i pseudoreligiós propi d’una subcultura política, basat en un potent relat messiànic envers la figura del líder republicà.


This thesis focuses on the formation and development of the Republican movement forged around Marcel·lí Domingo in the Catalan Ebro Lands between 1914 and 1939. Emphasis has been made on the configuration of the Republican movement structure, on its ways of acting and organizing and its relationship with other political and social movements in this region. On the first and second part, the chronological evolution during the final years of Restaurationist Constitutionalism is analysed, from the dictatorship of Primo de Rivera to the Second Republic, while capturing its growth and crisis dynamics. On the third part, a more diachronic view to Domingo’s influence beyond the Catalan Ebro is given. The evolution and electoral sociology, associativism and socio-professional composition, women and youth organizations and their relationship with Catalan nationalism and the working class are tackled in this section, concluding with a comparative view of structures which were comparatively similar, such as Blasquism in Valencia and Lerrouxism in Barcelona. The enormous strength of the movement elected Domingo for Member of Parliament representing Tortosa in the legislative elections in 1914, 1916, 1918, 1919 and 1923 and, in addition to the provincial seats, the elections gave to their followers the most important mayor’s offices in 1931 in Ebro Lands and 3 out of 5 members of the parliament for Tarragona constituency. Its success was due to several factors. Like for many of its counterparts, the associations and sociability network and the populist discourse was very important. But it stood out by the establishment of a lasting Republican-Socialist coalition which enabled him to lead the Centre-Left and Catalan Nationalists, by his practical action and by Agitationism in the street as a complementary tool to Institutionalism. But, above all, the use of conceptual, countercultural and pseudo religious tools typical of a subculture policy, based on a powerful messianic figure towards the Republican leader.

Paraules clau

Història; Republicanisme; Terres de l’Ebre

Matèries

94 - Història general i per països

Àrea de coneixement

Ciències Humanes

Documents

jss1de1.pdf

3.312Mb

 

Drets

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)