Urban demolition and the aesthetics of recent ruins in experimental photography from China

Abstract

A la Xina de les reformes econòmiques, la demolició i la runa han esdevingut una presencia indefugible a la majoria de ciutats xineses. Reificant “l’amenaça a la ciutat i la seva memòria”, en paraules de Yomi Braester, la demolició ha atret una munió d’artistes i cineastes que l’han incorporada a les seves obres. Aquesta tesi doctoral contribueix a estudis recents sobre l’imaginari de les ruïnes a l’art i la cultura visual de la Xina, i al creixent nombre d’estudis sobre fotografia xinesa amb un anàlisi de fotògrafs experimentals que han treballat sobre el tema de la demolició urbana. La prevalença del tema de la demolició urbana respon, en primer lloc, al fet que la runa a les ciutat ha romàs ubiqua i duradorament. En aquest sentit, la tesi esbossa el marc legal i institucional del desenvolupament urbanístic xinès per a explicar les dinàmiques responsables de l’emergència i visibilitat dels paisatges ruïnosos. A la vegada, l’accent en l’experimentalisme artístic serveix per a emfatitzar les diferents maneres com els artistes, tot anant més enllà de la plasmació documental o activista de la demolició, l’han transformada en ruïnes. En aquest sentit, la tesi també participa de la revisió contemporània dels estudis sobre la ruïna, que de manera transdisciplinar ressalta el seu aspecte de construcció discursiva, així com el seu ús com a categoria crítica. Per a això, la tesi examina més de quaranta projectes de fotografia experimental de la Xina produïts des de les primeries dels anys 90 fins a l’actualitat. Després d’haver-ne detectat les principals estratègies estètiques i discursives, es presenten dividits en diferents capítols d’acord a una seqüència cronològica i a les característiques compartides en la seva aproximació a la demolició. A més del context directe de la fotografia contemporània de la Xina, la tesi també explora connexions entre les diferents obres i la tradicions i convencions estètiques de la Xina i d’Europa, amb particular esment al pioners de la fotografia conceptual de les dècades dels 60 i 70, els quals van endegar la crítica d’avant-guarda de la fotografia a través d’una revolució conceptual en què l’imaginari de la ruïna fou crucial. Després d’analitzar els diferents artistes i les seves propostes, la tesi destaca com a principals estratègies de creació de ruïnes el conceptualisme, la performativitat, i les tecnologies digitals. A més, planteja una evolució temporal en l’estil i l’actitud dels diferents artistes, culminada amb una exploració d’alguns projectes fotogràfics sobre demolició contemporanis a la redacció d’aquest treball.

In reform era China, demolition and rubble has become an unavoidable presence in most major cities. Reifying “the menace to the city and its memory”, in words of Yomi Braester, demolition has attracted many artists and filmmakers, who have incorporated it in their works. This dissertation contributes to recent studies of the ruin imaginary in Chinese art and visual culture, and to the emerging body of literature on Chinese photography with an analysis of experimental photographers who have engaged with urban demolition. The predominance of the theme of urban demolition responds, first and foremost, to the fact that urban rubble has been ubiquitous and enduring. In this sense, this dissertation sketches the institutional and legal framework regulating land development in China, to account for the particular dynamics responsible to the emergence and visibility of ruinous landscapes. At the same time, the focus on artistic experimentalism serves to focus on the ways in which the different artists analyzed have transformed demolition sites into ruins, going beyond a documentary or activist depiction of demolition. In this sense, the dissertation also partakes in the current transdisciplinar revision of ruins studies, which foregrounds the constructedness of ruins as a discourse and critical category. To do so, the dissertation examines over 40 photographic series spanning from the early 1990s to the present, detects their aesthetic and discursive strategies, and divides them in different chapters according to a chronological sequence, and commonalities in their approach to demolition. In addition to the immediate context of contemporary photography from China, the dissertation also explores the connections of contemporary photographic projects with aesthetic traditions and conventions in a comparative perspective between Europe and China, and in particular with the pioneering photo-conceptualist artists of the 1960s and 1970s who carried out the avant-garde critique of photography by means of a conceptualist revolution, a process in which the imaginary of ruination was key. After analyzing the different photographic works, the dissertation highlights conceptualism, performativity, and digital technologies as the main strategies for the creation of ruins. It also posits a temporal evolution in the style and attitude of the artists, with an exploration of the newest photographic works on demolition concurrent with the writing of this work.