La Normal i el magisteri primari a Girona, 1914-1936: ensenyament públic i ideologies a les comarques gironines

Abstract

La investigació que avui presento com a tesi doctoral ha tingut una llarga gènesi. Val la pena d'explicar-la, no pas per satisfer una mera curiositat, sinó perquè potser pot ajudar a situar el treball i a precisar-ne els propòsits i els límits.

Des que vaig començar a treballar en l'ofici d'historiador m'ha interessat d'una manera especial la temàtica referida a la component ideològica dels diversos col.lectius, i la relació entre aquesta i els comportaments i agrupaments socials i polítics. És, em sembla una parcel.la de la investigació històrica prou difícil, i seria ingenu de creure que n'he tret l'entrellat; en tot cas, potser manquen eines metodològiques que ens permetin superar les meres aproximacions. Sigui com sigui, aquesta ha estat una temàtica que m'ha interessat. I segurament que l'interès personal és la primera condició necessària per a encarar-se amb un treball d'investigació de llarga durada i no ser vençut pel cansament i el desànim. Encara més quan les circumstàncies obliguen (com m'han obligat massa sovint) a parèntesis i a avantposar urgències i preocupacions a les pròpies de la investigació. Tanmateix no sabria fer-me'n retret. Perquè, si bé és cert que m'ha condicionat a un treball sincopat, permeto creure que, en contrapartida, es deu haver enriquit amb una certa dosi de vida real.

Aquest interès genèric que he exposat, per mor d'una sèrie de circumstàncies personals, va cenyir-se a un àmbit concret: el magisteri i l'Escola Normal gironina. En efecte, fa uns deu anys vaig començar a seguir intensament la vida quotidiana del magisteri gironí, amb les seves preocupacions i els seus debats. Eren uns anys molt somoguts i plens d'interrogants. Segurament que per "deformació professional", el cert és que vaig començar a recercar en el passat pre-franquista quines havien estat les actituds i els enfocaments que els mestres gironins havien pres davant temes similars als que aleshores eren actualitat. D'altra banda, i per acabar de definir l'orientació que anava assumint la meva reflexió històrica, pocs anys després esdevenia professor de l'Escola Universitària del Magisteri de Girona. Vaig sentir-me, doncs, obligat a allargar la recerca a la història d'aquest centre, més i més quan la informació sobre el passat de la Normal gironina era -i ja no només a nivell ciutadà, sinó també a àmbits més específics­ mínima, fragmentària, i un xic anecdòtica.

Heus ací, doncs, com l'interès per la història del magisteri primari i de l'Escola Normal confluïen i es complementaven. Puix que una Escola de Magisteri només es justifica, com a institució educativa i professional, en funció dels mes­tres que forma (o que hauria de formar). D'aquesta manera anà teixint-se poc a poc el nucli central de la tesi.

Òbviament, l'estudi del magisteri gironí i de l'Escola Normal només podia fer-se coherentment si simultàniament teníem present les principals propostes polítiques i ideològiques que incidien en la societat gironina, i el desenvolupament històric general de Catalunya i l'Estat espanyol. Dissortadament, la història de les comarques gironines durant aquest període amb prou feines si ha estat encetada. Per això ens hem vist obligats a suplir aquesta llacuna amb l'anàlisi parcial de l'evolució política de la societat gironina. Aquesta anàlisi ens ha servit, a més, per a situar el discurs escolar en un context més ampli que no l'estrictament professional. En definitiva, per a posar de relleu la seva inclusió en el debat polític i ideològic més ampli.

De fet, la mera crònica corporativista o d'un grup professional -per si mateixa- té un interès molt relatiu. El que realment m'interessava, en canvi, i més referint-nos a un àmbit tant pregonament indissociable dels grans i petits debats ideològics, com és l'àmbit educatiu, és -precisament­ aquesta component social i política de tota pràctica i organització escolar.

Tot plegat, tanmateix, assenyala els límits d'aquest treball. D'una banda, l'anàlisi de l'evolució de la societat gironina al llarg d'aquest, pràcticament, quart de segle és descaradament parcial i incomplerta. Vol ser només un punt de referència per a contextualitzar el discurs escolar. A més, m'he cenyit bàsicament a unes cates en el període i a algunes grans opcions polítiques. Aquesta tria no ha estat arbitrària. He pretés aprofundir un xic més aquells moments de crisi, propicis a fer surar noves orientacions. I he pres en consideració aquelles opcions més significatives, o sigui les que tenien una certa audiència constatable electoralment: el republicanisme, el catalanisme conservador, i el tradicionalisme. En definitiva, els corrents majoritaris i més estables a Girona. No he volgut caure en el parany d'analitzar aquells grups, potser prou interessants i suggerents, però molt minoritaris,que poden distorsionar la visió real de la nostra història contemporània. D'altra banda, m' he servit fonamentalment dels periòdics, perquè he cregut que era l'eina metodològica més adient amb l'anàlisi temàtica que m'havia proposat, i que millor reflecteix les postures de política educativa dels diversos agrupaments. Cal dir, encara, que únicament estudio l'ensenyament primari i el magisteri públic.