Tsunamis provoked by fast granular landslides : 3D laboratory experiments on generation and initial propagation of waves

Abstract

Landslides and debris flows falling into reservoirs, natural lakes, fjords or seas can generate impulsive waves, which can be assimilated to tsunamis. This phenomenon, also known as "landslide tsunami", can be highly destructive with respect to dams, other structures and infrastructures as well as to people living along shorelines. The aftermath observation of destructive past events, such as the Vajont Dam in Italy (1963), is not enough to describe and finally to furnish sufficient information to help in adequately preventing the recurrence of the phenomenon. Several authors have carried out experimental studies on the topic in straight channels and wave basins with different landslide generators. Due to the lack of studies on the effects of granular landslides falling in a basin, and in order to explore new ranges of governing parameters for further experiments, the present research work was conceived and undertaken. To this effect, a facility to study that phenomenon was set up in the fluvial-morphodynamics laboratory of the Technical University of Catalonia. The system consists of a steep-slope flume releasing granular material in a wave basin. To achieve a high-speed mass movement, a metallic wheeled box was designed and built, sliding along the flume over rails having a very low surface roughness. The box, filled with gravel, accelerates down the slope. At the end of the run the box¿s flaps open to launch the granular material into the wave basin. A system was designed to be able to measure the high velocity and the geometry of the sliding mass. It employs the treatment of images captured by a high-speed camera which records the granular material at entry into the water. A grid on the water surface was set up employing laser sheets. Thus, by filming the water surface at impact and successively processing the resulting images, it was possible to accurately measure the produced waves. In the present work a number of 41 experiments, changing the main governing parameters, were carried out. The analysis of the experimental results has permitted to define empirical relationships between the landslides parameters and the produced wave amplitude, propagation and energy, as a tool useful for risk assessment. The empirical relationships were successfully tested on two real events: the Vajont Dam (Italy, 1963) and the Chehalis Lake (Canada, 2007). Particularly, the transfer of energy between landslide and water waves was examined. A newel 1D forward Euler model, including the 3D landslide deformations, was created with the aim of measuring the mentioned energy transfer. The result shows that about 52% of the landside energy is dissipated by Coulomb basal friction, about 42% is dissipated by other processes (mainly turbulence) and only the remaining 6% is transferred to the wave train thus formed.

Cuando un deslizamiento o un flujo de detritos con elevada velocidad entra en un embalse, un lago, un fiordo o en el mar, se pueden generar una serie de olas de impulso que se definen como una tipología de tsunami. Este fenómeno puede ser extremamente destructivo, afectando a población, presas y cualquier tipo de estructura que se encuentre en la proximidad de las orillas. Los análisis a posteriori de desastrosos eventos históricos, como el caso del embalse del Vajont en Italia (1963), no son suficientes para describir y prevenir el fenómeno. Por estos motivos, varios autores han conducido experimentos sobre olas de impulso usando diferentes generadores de deslizamientos. Debido a la escasez de experimentos sobre el efecto de la entrada de deslizamientos granulares en un tanque de oleaje, y para explorar un rango más amplio de los parámetros involucrados, se ha planteado el presente trabajo de investigación. En el laboratorio de morfodinámica fluvial de la Universitat Politècnica de Catalunya, se ha instalado un nuevo dispositivo experimental utilizando un canal de alta pendiente que descarga en un tanque de oleaje. Para reproducir adecuadamente el fenómeno, se ha desarrollado un sistema capaz de acelerar la masa granular construyendo un carro de acero con ruedas encajadas en unos raíles montados sobre el canal de alta pendiente. El carro, cargado de grava, acelera durante la bajada. Sus puertas se abren al final del recorrido lanzando el material granular en el tanque. La velocidad y geometría del deslizamiento se han medido a través del procesado de imágenes procedentes de una cámara de fotos de alta velocidad de toma. Para medir las olas producidas, se ha instalado un sistema de planos láseres incidentes sobre la superficie del agua, creando una malla de líneas. Filmando la malla y posteriormente tratando las imágenes, se pudieron medir las olas producidas. Se han realizado 41 experimentos, cambiando los principales parámetros de gobierno del proceso. El análisis experimental ha permitido definir relaciones empíricas entre los parámetros del deslizamiento y la amplitud, propagación y energía de las olas producidas, como herramientas útiles para la evaluación del riesgo. Las fórmulas empíricas se han aplicado satisfactoriamente a dos casos reales: el embalse de Vajont (Italia, 1963) y el lago Chehalis (Canadá, 2007). En particular, con el objetivo de cuantificar la conversión de energía desde el deslizamiento hasta las olas, se ha creado un nuevo modelo numérico. El resultado muestra que la energía del deslizamiento viene disipada de un 52% por fricción basal y de un 42% por otros procesos (principalmente turbulencia). Solamente el 6% restante se transfiere a la serie de olas.

Quan una esllavissada o una corrent d’arrossegalls entra a gran velocitat en un embassament, en un llac, en un fiord, o al mar, es poden generar una sèrie d'onades d'impuls que es defineixen com a una tipologia de tsunami. Aquest fenomen, conegut com a "landslide tsunami", pot ser extremadament destructiu, afectant a població, preses, o qualsevol tipus d'estructura que es trobi a la proximitat de les ribes. Els anàlisis a posteriori de desastrosos esdeveniments històrics, com el de l'embassament de Vajont a Itàlia (1963), no són suficients per descriure i preveure adequadament el fenomen. Per aquesta raó, varis autors han dirigit experiments sobre onades d'impuls en canals rectilinis o en dipòsits d'aigua utilitzant diferents generadors de esllavissades. Degut a l'escassetat d'estudis sobre els efectes de l'entrada de material granular en un dipòsit, i a causa de la necessitat d'explorar un rang més ampli dels paràmetres involucrats, s'ha plantejat el present treball d'investigació. En el laboratori de morfo-dinàmica fluvial de la Universitat Politècnica de Catalunya, s'ha instal·lat un nou sistema per estudiar el fenomen. La instal·lació consta d'un canal amb pendent acusada que descarrega en un dipòsit d'aigua. Per accelerar suficientment la massa granular, s’ha construït un carro d'acer amb rodes que llisca sobre uns rails fixats al canal. El carro, omplert de grava, accelera en la baixada. Les seves portes s’obren al final del recorregut llençant la grava al dipòsit. Es va definir un sistema capaç de mesurar la velocitat i la geometria del material granular a través del processament d'imatges procedents d'una càmera de fotografiar d'alta velocitat de tir. Finalment, es va instal·lar un sistema de plans làser incidents sobre la superfície d'aigua, creant una malla de línies. Filmant la malla i tractant posteriorment les imatges, es van poder mesurar les onades produïdes. En el present treball es van realitzar 41 experiments, canviant cada vegada els principals paràmetres de govern del procés. L'anàlisi experimental ha permès definir relacions empíriques entre els paràmetres de la esllavissada i l'amplitud, propagació i energia de les onades produïdes com eina útil per l’avaluació del risc associat. Les relacions empíriques s'han aplicat satisfactòriament a dos casos reals: l’ embassament de Vajont (Itàlia, 1963) i el llac Chehalis (Canada, 2007). En particular, amb l’objectiu d’analitzar la conversió d'energia des de la esllavissada fins a les onades, s'ha creat un nou model numèric. El resultat demostra que l'energia del lliscament ve dissipada de un 52% per fricció basal i de un 42% per altres processos dissipatius (principalment la turbulència). Tan sols el 6% restant es transfereix a les onades.