Universitat Ramon Llull
Vilasís Cardona, Xavier
Paetzold, Kristin
2016-10-14
262 p.
Universitat Ramon Llull. La Salle
La coordinació és un factor important que afecta directament el resultat de les operacions de resposta en les xarxes de gestió d’emergències. Marcs de treball i protocols de gestió de catàstrofes estableixen una base per a la col·laboració de l’organització i coordinació en el cas d’una crisi (provocada per l’home o per causes naturals). Existeixen marcs de treball de gestió d’emergències que es basen en conceptes agafats de les pràctiques militars (i.e. comandament i control) i de les operacions organitzatives convencionals. Degut a la naturalesa complexa d’un desastre o d’una emergència, l’enfocament actual està fallant per a enfrontar-se a aquests alts nivells d’incertesa i a la intensa aparició de canvis en el transcurs d’un desastre. En comptes de romandre bloquejats amb plans de resposta rígids, les organitzacions i els individus es gestionen per a enfrontar-se a la complexitat dels desastres mitjançant la formació d’estructures en xarxa. Aquestes xarxes es formen en resposta a les necessitats que es desenvolupen per a enfrontar-se a un incident de desastre. La comprensió de les característiques d’aquestes noves xarxes en les operacions de resposta a desastres és fonamental per a tot el procés de l’elaboració de marcs de treball de resposta a desastres, els quals podrien ajudar en la prevenció de pèrdues de vides humanes i béns. En aquesta investigació, s’examinen exemples d’operacions de resposta a desastres per a estudiar els patrons de la xarxa de coordinació entre les organitzacions que participen en aquestes operacions de resposta. Per a assolir els objectius de la investigació, es desenvolupa una nova metodologia per a examinar la coordinació dinàmica en xarxes de resposta a desastres. El resultat de l’anàlisi ofereix una perspectiva dinàmica que descriu l’evolució de la coordinació dels clústers en les estructures organitzades en xarxes. La comprensió de las característiques dels clústers de coordinació ajuda a identificar les tasques crítiques i les unitats més enllà dels recursos requerits durant les operacions de resposta a desastres. El treball de recerca contribueix als continus canvis en els conceptes de la gestió de desastres i crisis i canviar vers una xarxa i vers sistemes de resposta basats en funcions.
La coordinación es un factor importante que afecta directamente el resultado de las operaciones de respuesta en las redes de gestión de catástrofes. Marcos de trabajo y protocolos de emergencias establecen una base para la colaboración de la organización y coordinación en caso de una crisis (provocada por el hombre o por causas naturales). Existen marcos de trabajo de gestión de emergencias que se basan en conceptos tomados de las prácticas militares (i.e. comando y control) y de las operaciones organizativas convencionales. Debido a la naturaleza compleja de un desastre o emergencia, el enfoque actual está fallando para hacer frente a estos altos niveles de incertidumbre y a la intensa aparición de cambios en el transcurso de un desastre. En lugar de estar bloqueados con planes de respuesta rígidos, las organizaciones y los individuos se gestionan para hacer frente a la complejidad de los desastres mediante la formación de estructuras organizadas en redes. Estas redes se forman en respuesta a las necesidades que se desarrollan para hacer frente a un incidente de desastre. La comprensión de las características de estas nuevas redes en las operaciones de respuesta a desastres es fundamental para todo el proceso de la elaboración de marcos de trabajo de respuesta a desastres, los cuáles podrían ayudar en la prevención de pérdidas de vidas humanas y bienes. En esta investigación, se examinan ejemplos de las operaciones de respuesta a desastres para estudiar los patrones de la red de coordinación entre las organizaciones que participan en estas operaciones de respuesta. Para lograr los objetivos de la investigación, se desarrolla una nueva metodología para examinar la coordinación dinámica en redes de respuesta a desastres. El resultado del análisis ofrece una perspectiva dinámica que describe la evolución de la coordinación de los clústeres en las estructuras de las redes. La comprensión de las características de los clústeres de coordinación ayuda a identificar las tareas críticas y las unidades más allá de los recursos requeridos durante las operaciones de respuesta a desastres. El trabajo de investigación contribuye a los continuos cambios en los conceptos de la gestión de desastres y crisis y cambiar hacia una red y hacia sistemas de respuesta basados en funciones.
Coordination is an important factor that affects directly the outcome of response operations in disaster management networks. Disaster management frameworks and protocols establish a foundation for organizational collaboration and coordination in the event of a crisis (natural or man-made). Existing disaster management frameworks are based on concepts borrowed from military practices (i.e. command and control) and conventional organizational operations. Due to the complex nature of a disaster or emergency, the existing approach is failing to cope with such high levels of uncertainty and intense occurrence of changes during the course of a disaster. Instead of being locked-in rigid response plans, organizations and individuals managed to cope with disasters’ complexities by forming network-governed structures. Those networks are formed in response to the unfolding needs of coping with a disaster incident. Understanding the characteristics of those emerging networks in disaster response operations is critical to the whole process of developing proper disaster response frameworks that would help in preventing losses in human lives and assets. In this research, we examine examples of disaster response operations to study the patterns of networked-coordination between the organizations engaged in those response operations. To achieve the research goals, we develop a new methodology for examining the coordination dynamic in disaster response networks. The analysis outcome provides a dynamic perspective that describes the evolution of coordination-clusters in network-governed structures. Understanding characteristics of coordination-clusters helps to identify critical tasks and units beyond the resources required during disaster response operations. The research work contributes to the continuous changes in concepts of disaster and crisis management and the shift towards a network and function-based response systems.
Disaster management; Social networks; Discrete event systems; Coordination modeling; Coordination; Complex systems
00 – Science and knowledge. Research. Culture. Humanities; 519.1 - Combinatorial analysis. Graph theory; 65 - Communication and transport industries. Accountancy. Advertising. Business management. Public relations. Mass communication
Tecnologies de la informació i de les comunicacions (TIC)
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
