Discursos i llenguatges pacifistes a Catalunya entre la Setmana Tràgica i la Guerra Civil, 1909 -1936

Abstract

Aquesta tesi doctoral té com a objectiu l’anàlisi dels discursos pacifistes publicats a Catalunya entre la Setmana Tràgica (1909) i l’inici de la Guerra Civil (1936). Per tal d’assolir aquest propòsit es parteix de la delimitació conceptual del propi terme “pacifisme” i del coneixement de la seva trajectòria històrica fins al segle XIX. Aquest marc teòric ens permetrà diseccionar, organitzar i comprendre les fonts consultades per acabar traçant un retrat de la penetració i consolidació de les idees i llenguatges pacifistes a la Catalunya de les primeres dècades del segle XX. Així, s’identifiquen els esdeveniments clau en l’evolució d’aquest discurs pacifista, se’n defineixen els seus continguts i s’estableixen unes categories interpretatives en forma de tres tradicions pacifistes (liberal-democràtica, obrera i religiosa). Aquesta tasca desembocarà en l’observació de les interrelacions i estratègies pròpies dels emissors d’aquests discursos i la seva rellevància social, política i intel·lectual. Per últim, es consideraran els ritmes, intensitats, omissions i silencis expressats per les fonts a fi i efecte de caracteritzar un període que acabarà amb una abrupta renúncia al pacifisme provocada per la Guerra Civil.

This PhD dissertation aims to analyse the pacifist speeches published in Catalonia between the Tragic Week (1909) and the beginning of the Civil War (1936). To achieve this goal, this document starts from the conceptual delimitation of the term “pacifism” itself and from the knowledge of its historical trajectory until the nineteenth century. This theoretical framework will allow us to dissect, organize and understand the sources consulted and finally drawing a portrait of the penetration and consolidation of peace languages and ideas in Catalonia in the first decades of the twentieth century. Thus, the key events in the evolution of this pacifist discourse are identified, its contents are defined and also three interpretative categories that are set as pacifism traditions (liberal-democrat, labour and religious) are established. This work will lead to the observation of the interrelations and strategies of the emitters of these discourses and their social, political and intellectual relevance. Finally, paces, intensities, omissions and silences expressed by the sources will be taken into account to portray a period that will end with an abrupt renunciation to pacifism caused by the Civil War.