Societat i lluita antifranquista a l’Àrea metropolitana de Barcelona. El cas de Ripollet – Cerdanyola. 1960/1976

Abstract

En el període final de la dictadura franquista, el que va de 1960 a 1975, s'hi produeix un canvi econòmic d'entitat, sense que les condicions de vida de la població millorin de forma significativa. Al llarg d’aquests anys, continua la lluita obrera de forma més àmplia i visible des de la fi de la Guerra Civil. A l'àrea metropolitana de Barcelona, les reivindicacions obreres, la lluita sindical i per les llibertats democràtiques va creixent fins al final del règim franquista. La tesi analitza els municipis de Ripollet i Cerdanyola, dins de l'àrea metropolitana descrita per la ciutat de Barcelona. Per les seves característiques, tant geogràfiques com de relació històrica, conformen una àrea distintiva a la que se li dóna un tractament homogeni a l’hora d’analitzar les lluites desenvolupades en aquest període que, en moltes ocasions, van ser tot un referent de la lluita dels treballadors en contra de la sagnant dictadura franquista entre 1960-1976. Una de les línies de treball que es presenten en aquesta tesi té com a objectiu principal, conèixer i recuperar per a la Memòria Històrica el conjunt de persones i organitzacions que van conformar la lluita contra la dictadura franquista en aquests dos municipis. Hi ha una aproximació al coneixement del nombre de militants i a les organitzacions a les quals van pertànyer. És també motiu recerca el coneixement i el paper que van jugar les institucions municipals, com elements de col·laboració indiscriminada i de suport d’aquest règim dictatorial, i quines van ser les persones que van ocupar els càrrecs de representació, tant del consistori com de qualsevol organisme polític amb representació oficial en l’àmbit local. Es complementa i contrasta el treball anterior amb una recerca concreta sobre les persones que no van formar part de cap organització clandestina. Els resultats d’una enquesta feta a una mostra representativa de la societat del moment, ens ha permès conèixer la seva opinió envers el franquisme i els seus col·laboradors a nivell local, així com la seva visió respecte de la lluita clandestina i les persones que hi van formar part. A partir de les dades obtingudes, com a resultat de la recerca derivada d’aquestes dues línies de treball, es presenten un seguit de conclusions que donen resposta a les qüestions derivades dels objectius inicials de la tesi. Tota manera, per finalitzar, es planteja que aquestes conclusions poden ser extrapolables a altres zones o municipis de característiques similars de l’Àrea metropolitana de Barcelona i altres regions.

During the last period of the Franco dictatorship, from 1960 to 1975, there was an important change in the Spanish economy that did not change the life conditions of the population in a significant way.

Over these years the workers’ struggle spread, becoming the widest and most visible mobilisation since the end of the Civil War. In the metropolitan area of Barcelona, the vindication of the workers, the union struggle and the mobilization in defense of the democratic freedom grew until the last days of the dictatorship.

The thesis examines these dynamics in the municipalities of Ripollet and Cerdanyola, two towns within the metropolitan area of Barcelona. With similar geographical characteristics and close historical relationships, Ripollet and Cerdanyola constituted a common space that became a reference in the struggle of the workers against the bloody dictatorship between 1960 and 1976.

The thesis has a twofold objective related to the recovery of Historical Memory: first, it aims to identify the people and organizations that took part in the struggle against the Franco dictatorship both in Ripollet and in Cerdanyola. An estimation of the number of militants and organizations they belonged is provided. The research also addresses the role played by the municipal institutions, considered as elements of indiscriminate collaboration and support of this dictatorship. Additionally, it identifies the individuals who hold political office or served for political organizations at the local level.

Second, the previous analysis is complemented with a research about the people who wasn’t part of a clandestine organization. A survey with a representative sample of the society at the time is conducted, providing information on the widespread views towards Franco and his collaborators at the local level, the clandestine struggle and the people who took part on it. From the data obtained, as a result of the research of these two lines of work, this thesis present a list of conclusions responding to the derivative questions of the initial aims of the thesis. As a final result, the conclusions can be extrapolated to other zones or municipalities with similar characteristics within metropolitan Area of Barcelona and other regions.