Les llotges i les seves funcions a les ciutats medievals. El cas de Barcelona

Author

Bernaus Vidal, Magdalena

Director

Terés i Tomàs, M. Rosa

Date of defense

2016-02-01

Pages

773 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art

Abstract

Les estructures denominades llotges, procedents de l’entorn mediterrani, van aparèixer a l’arquitectura catalana a final del segle XIII i es van difondre al llarg dels segles XIV i XV. Es relacionen amb els espais del poder civil, s’hi duien a terme actes públics i oficials que requerien la reunió dels representants i/o la interacció amb el poble, i en certa manera legitimaven i dignificaven tots aquests actes. Per això són freqüents formant part de les residències nacionals a l’estranger (les llotges de les nacions) i també de les primeres cases de la ciutat (llotges de la ciutat). La materialització constructiva d’aquesta classe de llotges reflecteix el caràcter oficial de l’estructura, i ho demostren la llotja de la Ciutat de Perpinyà, la llotja de la plaça dels Homes de Castelló d’Empúries o la llotja de Sant Jaume de Barcelona. En paral·lel, la paraula llotja s’adopta en el català medieval com a sinònim del terme secular porxo o pòrtic, i per tant s’utilitza també pel seu significat estructural i no per les seves connotacions funcionals. Així s’han d’entendre les llotges dels piquers, els porxos o llotges per a preservar-hi mercaderies o cereal (com ara la llotja de Tortosa), o els porxos o llotges eclesiàstics (com la llotja de Sant Antoni de Barcelona). A la Barcelona de final del segle XIV hi té lloc una evolució del terme llotja que és especialment significativa pel que fa a la història de l’arquitectura: a més de continuar sent una galeria o pòrtic, la llotja esdevé un edifici municipal de caràcter monumental específicament destinat a les reunions dels mercaders i als afers mercantils en sentit ampli, mantenint així el seu caràcter de lloc oficial i de centre de trobada, però quedant del tot alterada la seva forma arquitectònica. Els punts de referència funcionals i arquitectònics d’aquesta nova tipologia, creada per l’arquitecte municipal Pere Arús (Pere Arvei) són múltiples, però els seus elements més característics deriven sens dubte de l’arquitectura del poder civil. En ple segle XV, Marc Safont intervé en els nous espais afegits a la llotja de Barcelona, adreçats a fer visible la importància del comerç i de la mercaderia en la ciutat del final de l’edat mitjana. La llotja de Perpinyà, poc posterior a la de Barcelona, deriva del ja clàssic model de casa de la ciutat amb llotja o porxo inferior i sala superior, però les llotges de Mallorca i València reprenen els trets bàsics de la llotja de Barcelona i els mestres Guillem Sagrera i Pere Compte, respectivament, les porten a un nou nivell arquitectònic.


The llotges are architectural structures of a Mediterranean origin, and they first appeared under this name in Catalonia at the end of the 13th century. As their Mediterranean counterparts, the llotges were porticoed structures, they usually had a public character, and the attention that was often paid to their construction and ornamentation bears witness to their official status. From a structural point of view, the term’s meaning was quite close to that of the traditional Catalan word porxo. As a consequence, the term llotja soon started to be used as a synonym for porxo, regardless of the structure’s specific function and decorative characteristics. At the end of the 14th century, a very significant evolution in the architectural and functional meanings of the word llotja took place in Barcelona: the city rulers promoted a llotja specifically conceived as a meeting place for merchants and as the seat of the city’s commercial institutions. It was not simply a porticoed structure, but a monumental public building. The architect Pere Arús (formerly known as Pere Arvei) was involved in the first constructive stages of this new Barcelona llotja, and he found inspiration and points of reference in the local architecture of power. In the fifteenth century, Marc Safont was responsible for some significant additions to the building, addressed to making visible the role played by trade in the city’s economy at a time of political conflict and economic struggle. The Barcelona llotja was the origin of a new type of monumental buildings, the llotges de mercaders. A few years after the Barcelona llotja had been started, one was built in Perpignan too. While it did not follow the Barcelona model exactly, it still was a monumental public Building, based on the architecture of existing official buildings. In the 15th century, architects Guillem Sagrera and Pere Compte took the basic features of the Barcelona llotja and lead them to a new architectural level.

Keywords

Arquitectura gòtica; Arquitectura gótica; Gothic architecture; Llotges de comerç; Lonjas de comercio; Commodity exchanges; Barcelona (Catalunya); Barcelona (Cataluña); Barcelona (Catalonia)

Subjects

72 - Architecture

Knowledge Area

Ciències Humanes i Socials

Documents

MBV_TESI.pdf

21.42Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)