El gen del BDNF i el maltractament infantil en la predicció de la resposta a la teràpia cognitivoconductual pel trastorn de pànic

Abstract

Els trastorns d'ansietat suposen una gran càrrega social i econòmica, i una davallada molt important en la qualitat de vida dels pacients afectats. Per sort, actualment es disposa de tractaments eficaços per aquests trastorns, com per exemple els inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina o la teràpia cognitivoconductual. Tanmateix, un part considerable dels pacients no milloren amb aquests tractaments. Per aquest motiu, la identificació dels factors implicats en una pitjor resposta terapèutica és ara per ara una prioritat en el món de la recerca. Emmarcada en aquest context, i des d'una òptica translacional, aquesta tesi pretén ser una contribució a l'estudi dels predictors de resposta. En primer lloc, es van avaluar les propietats psicomètriques i l'estructura factorial de la versió castellana de la Panic Disorder Severity Scale - Self Report (PDSS-SR) -estudi 1-. Els resultats obtinguts confirmen que la versió castellana de la PDSS-SR és un instrument adequat per valorar símptomes de pànic/agorafòbia en contextos de parla castellana. El fet que es tracti d'un instrument fàcil d'utilitzar ha de permetre la seva aplicació de forma àmplia, i poder portar a terme comparacions entre diferents cultures, cosa que fins ara no era possible degut a l'absència d'una versió en castellà validada. En segon lloc, es va avaluar si el polimorfisme Val66Met del BDNF i/o el maltractament infantil s’associen a una pitjor trajectòria de resposta durant la teràpia cognitivoconductual pel trastorn de pànic -estudi 2-. Basant-nos en recerca prèvia, la nostra hipòtesi era que tant l'al·lel Met del gen del BDNF com el maltractament infantil s'associarien amb una trajectòria de resposta menys favorable. Tanmateix, a partir de les nostres dades no vam obtenir un resultat positiu entre aquestes variables i la resposta al tractament. Tot i tractar-se de resultats negatius, aquestes dades s'afegeixen al creixent cos de coneixement sobre predictors de resposta en els trastorns d'ansietat, informació que ha d'acabar derivant en un futur cap a intervencions més ajustades a determinats perfils de pacients. A més, donat que la hipòtesi de partida no es va poder confirmar, aquest treball orienta la recerca en aquest camp cap a altres variables (p.e., epigenètiques) que podrien modular la resposta al tractament psicològic en el TP, i possiblement també en altres trastorns.

Anxiety disorders cause a huge social and economic burden, and result in low quality of life of those affected. Fortunately, there are effective treatments for anxiety disorders, such as the selective serotonin reuptake inhibitors or cognitive-behavioural therapy. However, a substantial proportion of patients does not respond to these treatments, and identifying which factors are associated with poor treatment outcome is now a research priority. In this context, and from a translational perspective, the present Ph D dissertation seeks to be a contribution to the study of predictors of outcome. Firstly, we assessed the psychometric properties and factorial structure of the Spanish version of the Panic Disorder Severity Scale - Self Report (PDSS-SR) -study 1-. Our results confirm that the Spanish version of the PDSS-SR is a suitable instrument for assessing panic/agoraphobia symptoms in Spanish-speaking contexts. Given that it is an easy-to-administer tool, it can be broadly applied and it should allow to carry out cross-cultural research, which was not possible because a validated Spanish version was not available. Secondly, we tested whether the BDNF Val66Met polymorphism and/or childhood maltreatment are associated with a worse response trajectory during cognitive-behavioural therapy for panic disorder -study 2-. Prompted by previous evidence, we hypothetised that both the Met allele of the BDNF gene and childhood maltreatment would be associated with a less favorable response trajectory. However, we found no evidence to support an association between treatment outcome and either of these variables. Despite the negative results, our data add to the expanding body of evidence on which predictors of treatment outcome are clinically relevant for anxiety disorders, and this type of information will ultimately lead to better interventions that are more precisely tailored to patient profiles. In addition, since our hypothesis could not be confirmed, this work guides research in this field to other variables (e.g., epigenetic) that may modulate the response to psychological treatment in panic disorder, and possibly in other disorders as well.