The role of student-teachers’ imagined identities in their investments in English in an “Integrating Content and Language in Higher Education” (ICLHE) Catalan pre-service teacher education context

Abstract

El present estudi forma part dels projectes GUIDEWAY i PATHWAY i explora el rol de les identitats imaginades en l’interès envers l’anglès d’un grup d’estudiants d’educació superior. Es contextualitza dins del Grau d’Educació Primària en anglès (GEPa) ofert a la Universitat Autònoma de Barcelona, que incorpora la “internacionalització” mitjançant l’Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua a l’Educació Superior (AICLES). S’hi inclouen tres estudis més específics que estan estretament relacionats i que aspiren a: 1) analitzar els factors sociolingüístics que van influenciar la decisió dels estudiants d’estudiar el grau en anglès, 2) explorar com les comunitats de pràctica en anglès afecten les seves identitats imaginades i 3) descobrir com evolucionen les identitats canviants com a usuaris de l’anglès dels estudiants durant la seva participació en el GEPa.

El marc teòric es basa en les teories postructuralistes de la identitat, el llenguatge, l’aprenentatge i el posicionament. Té una pes rellevant l’enfocament identitari de l’àmbit de recerca en Adquisició de Segones Llengües i, en concret, les nocions de identitats imaginades, comunitats imaginades i inversió desenvolupades per Norton, així com la idea de comunitat de pràctica (Lave & Wenger, 1991; Wenger, 1998). Així mateix, el treball de Bourdieu, amb els seus conceptes de parlant legítim, capital simbòlic i capital cultural, també juga un paper molt important (Bourdieu, 1977, 1986). Tenint en compte el context en què la investigació es duu a terme, l’estudi també es basa en la noció de internacionalització a casa (Nilsson, 2003).

Aquest estudi qualitatiu pren un enfocament interpretatiu i de teoria fonamentada. Les dades es van obtenir en tres moments diferents, a través de qüestionaris, entrevistes individuals, entrevistes focals i biografies lingüístiques. En una primera fase, l’anàlisi es va dur a terme mitjançant els procediments analítics de la reducció de dades, la visualització de dades i l’extracció i verificació de conclusions preliminars (Miles i Huberman, 1994). A la segona fase es va realitzar una examinació exhaustiva de les dades utilitzant les eines de l’anàlisi de contingut i de l’anàlisi narratiu de les dades qualitatives, amb una triangulació contínua dels diferents tipus de dades recollides. Més concretament, l’anàlisi va consistir en tres nivells de codificació i categorització (Punch, 2005): codificació, “memoing” i desenvolupament de proposicions.

Els resultats indiquen que les identitats imaginades dels estudiants són un factor clau en l’elecció del grau, així com en les seves inversions en la llengua. Aquestes identitats imaginades han anat prenent forma a mesura que els estudiants participaven en comunitats de pràctica en anglès. De la mateixa manera, les seves identitats com a usuaris de l’anglès evolucionen al llarg de la seva participació en el grau, un grau que esdevé particularment important en el cas de les identitats lingüístiques d’alguns estudiants.

L’estudi pretén aclarir la naturalesa de les actituds que els aprenents de l’anglès en un context de formació de professorat tenen envers l’anglès i el rol que aquesta llengua té en la seva vida diària, així com també s’espera que contribueixi a entendre millor com les inversions en aquesta llengua afecten les identitats personals. Ser conscients de què és el que empeny els individus a voler aprendre aquest idioma a Espanya avui en dia pot resultar summament útil i constructiu per tal de promoure actituds noves i constructives envers la llengua a nivell administratiu, polític i educatiu.

The present interpretive study is part of the GUIDEWAY and PATHWAY projects and aspires to provide insights into the role of imagined identities in the interest towards English among a group of tertiary learners. It is contextualized within Integration of Content and Language in Higher Education (ICLHE) Primary Education Bachelor’s Degree (PEBD) offered by a Catalan Higher Education institution (Universitat Autònoma de Barcelona). The study includes three more specific sub-studies, which are highly interweaved and aim to: 1) analyse the sociolinguistic factors that influenced the student-teachers’ choice of degree, 2) delve into the ways in which communities of practice through English affect the students’ imagined identities and 3) shed light on the evolving identities as English users of the student-teachers over the course of the ICLHE PEBD. The theoretical framework draws on postructuralist theories of identity, language, learning and positioning. The identity approach to Second Language Acquisition (SLA) has special relevance and, more specifically, the notions of imagined identities, imagined communities and investment developed by Norton; together with the idea of community of practice (CoP), (Lave & Wenger, 1991; Wenger, 1998). Similarly, Bourdieu’s work, with his terms of legitimate speaker, symbolic capital and cultural capital also plays an important role (Bourdieu, 1977, 1986). Due to the nature of the context, the study also draws on Nilsson’s notion of “Internationalisation at Home” (IaH) (Nilsson, 2003). This qualitative study takes an interpretive and grounded theory approach to data, which were obtained at three different phases by means of questionnaires, individual interviews, focus group and linguistic autobiographies. The analysis was carried out during two different phases. Firstly, data were analysed adopting Miles & Huberman’s (1994)’s approach to the data analysis: reducing data, displaying data and drawing and verifying conclusions. Secondly, data were thoroughly analysed using content analysis and narrative analysis of qualitative data, with a continuous triangulation across all forms of collected data. More specifically, the search for patterns and conclusions in the data consisted of three phases: (Punch, 2005): “coding” “memoing” and “developing propositions”. Results suggest that the student-teachers’ imagined identities are a key factor in their choice of degree and in their investments in the language. Such imagined identities have been constructed as they have participated in English-mediated communities of practice. Similarly, the students’ identities as English users evolve over the course of their participation in the PEBD, a degree that becomes a particularly decisive factor in the case of some participants’ linguistic identities. It is expected that the study will shed some light on the attitudes that English learners in a teacher-education context have towards English and the role that this language plays in their daily lives, as well as it will contribute to the understanding of how their investments in the language affect their identities. An awareness of what it is that drives individuals to learn this language in Spain nowadays may be useful in order to promote different attitudes towards this language at administrative, political and educational levels.