Biomecànica dels dits de la mà com a factor pronòstic de la recuperació funcional de l'extremitat parètica en pacients amb ictus aguts.

dc.contributor
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC
dc.contributor.author
Ticó Falguera, Neus
dc.date.accessioned
2017-05-25T14:54:25Z
dc.date.available
2017-05-25T14:54:25Z
dc.date.issued
2016-11-21
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/403435
dc.description.abstract
Stroke is one of the most serious and common public health problems. Impairment of the upper extremity (UE) following stroke affects 50 - 80 % of patients. Full UE function is achieved in 79 % of patients with initial mild paresis, but only in 15 % of patients with severe initial impairment of the UE. The most reliable prognostic factors associated with UE recovery are localised motor impairments, especially in the musculature of the hand and abduction of the shoulder in the first days after a stroke. Evaluation of the biomechanics of the hand allows an accurate identification of the motion arcs of the digital joints. Objective: Assess the prognostic value of the range of motion of the finger joints using an instrumental glove (CyberGlove II) one week after stroke for UE functional recovery at 6 months. Methods: A prospective, longitudinal, observational study with follow-ups at 3 - 4 days, 1 week, 3 and 6 months of patients with UE motor impairment. Variables collected included: demographic data, level of stroke severity (NIHSS), deep sensitivity, sphincter incontinence, Fugl Meyer of UE (FM-UE), muscle balance with Medical Research Council (MRC), muscle tone (Modified Ashworth Scale) and pre- and post- stroke functional ability (Barhel Index amb Modified Rankin Scale). Active range of motion of the metacarpophalangeal and interphalangeal joints of the index, middle finger, annulary, and little finger was assessed with CyberGlove II without and against gravity. The dependent variable UE function was evaluated with the Action Research Arm Test (ARAT) categorized as good function (ARAT>=10) and poor function (ARAT<10). Results: 31 patients were included, 18 of which completed the 6-month follow-up. Mean age was 68.2 years (SD = 9.1) and 72,2 % were men. A total of 77,8 % of strokes were ischemic, and 50 % of these were lacunar. Mean NIHSS score was 9.2 (SD = 5.5). Motor NIHSS of UE, FM-UE and MRC of the flexion-extension musculature of the digits and wrist were prognostic factors for the recovery of UE function. At 1-week follow-up, statistically significant differences were observed in the range of motion of proximal and distal interphalangeal joints of the index and annulary against gravity between the two ARAT groups and in maxium flexion for the same joints of the index, middle finger and annulary in both positions. At 3-month follow-up, statistically significant differences were observed in the range of motion for: the proximal and distal interphalangeal joints of the index, middle, annulary and little finger in both positions; the metacarpophalangeal joints of the annulary and little for both positions and only of the middle finger for the zero-gravity position. Statistically significan differences were also found in maxium flexion, for interphalangeal joints of the same digits and positions and for the metacarophalanela joint of the little finger in the zero-gravity position. Conclusions: The biomechanical assessment of the range of motion of the proximal and distal interphalangeal joints of the index,middle finger and annulary of the hand one week post stroke has prognostic value for UE function recovery after stroke.
en_US
dc.description.abstract
L’ictus constitueix uns dels problemes de salut pública més importants i és una de les patologies mèdiques més freqüents. Els dèficits a nivell de l’extremitat superior (ES) estan presents entre un 50 - 80 % dels pacients que han sofert un ictus. La funcionalitat de l’ES es recupera en el 79 % dels pacients amb una parèsia inicial lleu, i solament es recupera en el 15 % dels pacients amb afectació inicial greu de l’ES. Els factors pronòstics amb més evidència de recuperació de l’ES són els dèficits motors localitzats, sobretot en la musculatura de la mà i en l’abducció de l’espatlla, en els primers dies post ictus. La valoració biomecànica de la mà permet objectivar de manera més acurada els arcs de moviments de les articulacions dels dits. Objectiu: avaluar la capacitat pronòstica del balanç articular de les articulacions dels dits mesurada amb el guant CyberGlove II® a la setmana post ictus en la recuperació funcional de l’ES als 6 mesos de l’ictus. Metodologia: estudi observacional prospectiu, longitudinal amb seguiment als 3-4 dies, a la setmana, als 3 i als 6 mesos de pacients amb afectació motora de l’ES. S’han recollit variables demogràfiques, de severitat de l’ictus (NIHSS), sensibilitat profunda, incontinència d’esfínters, Fugl Meyer de l’ES (FM-ES), balanç muscular amb el Medical Research Council (MRC), to muscular (escala d’Ashworth modificada) i estat funcional previ i post ictus (índex de Barthel i escala de Rankin modificada). S’ha avaluat el balanç articular actiu de les articulacions metacarpofalàngiques i interfalàngiques del segon, tercer, quart i cinquè dit de la mà amb el guant CyberGlove II® en dues posicions, sense i contra gravetat. La variable depenent ha estat la funcionalitat de l’ES avaluada amb l’Action Research Arm Test (ARAT), categoritzada en bona funcionalitat (ARAT ≥ 10) i mala funcionalitat (ARAT < 10). Resultats: vam incloure 31 pacients, dels quals 18 van fer un seguiment complet de 6 mesos. La mitjana d’edat va ser de 68,2 anys (DE = 9,1) i el 72,2 % eren homes. El 77,8 % dels ictus eren isquèmics, dels quals un 50 % eren lacunars. La puntuació mitjana en el NIHSS va ser de 9,2 (DE = 5,5). El NIHSS motor de l’ES, el FM-ES i el MRC de la musculatura flexora i extensora dels dits i canell eren factors pronòstics per a la recuperació de la funció de l’ES. En l’avaluació a la setmana, es van observar diferències estadísticament significatives en el rang de moviment de les articulacions interfalàngiques proximals i distals del segon i quart dit en la posició de contra gravetat entre els dos grups ARAT. I per la flexió màxima, per les mateixes articulacions del segon, tercer i quart dit en ambdues posicions. En l’avaluació dels 3 mesos, es van observar diferències estadísticament significatives en el rang de moviment de les articulacions interfalàngiques proximals i distals del segon, tercer, quart i cinquè dit en ambdues posicions i per les articulacions metacarpofalàngiques del quart i cinquè dit per ambdues posicions, i solament del tercer dit per la posició sense gravetat. I per la flexió màxima, per les articulacions interfalàngiques dels mateixos dits i posicions, i per l’articulació metacarpofalàngica del cinquè dit en la posició sense gravetat. Conclusions: l’avaluació biomecànica del balanç articular de les articulacions interfalàngiques proximals i distals del segon, tercer i quart dit de la mà a la setmana de l’ictus té capacitat pronòstica per a la recuperació funcional de l’ES als 6 mesos post ictus.
en_US
dc.format.extent
221 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
en_US
dc.publisher
Universitat Politècnica de Catalunya
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Ictus
en_US
dc.subject
Parèsia
en_US
dc.subject
Extremitat superior
en_US
dc.subject
Funcionalitat
en_US
dc.subject
Pronòstic
en_US
dc.subject
Recuperació
en_US
dc.subject
Stroke
en_US
dc.subject
Paresis
en_US
dc.subject
Upper extremity
en_US
dc.subject
Function
en_US
dc.subject
Prognosis
en_US
dc.subject
Rehabilitation
en_US
dc.subject.other
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria biomèdica
en_US
dc.title
Biomecànica dels dits de la mà com a factor pronòstic de la recuperació funcional de l'extremitat parètica en pacients amb ictus aguts.
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
616.1
en_US
dc.subject.udc
616.7
en_US
dc.subject.udc
617
en_US
dc.contributor.director
Peña Pitarch, E. (Esteve)
dc.embargo.terms
cap
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess


Documents

TNTF1de1.pdf

5.235Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)