Vulnerability, desire and violence

Abstract

Aquesta recerca pretén problematitzar el concepte de vulnerabilitat, prenent-ne com a referents les aportacions teòriques de les filòsofes feministes Judith Butler i Adriana Cavarero. Seguint una perspectiva de caire genealògic, es proporciona una anàlisi de la deconstrucció que aquest concepte comporta pel que fa a l’oblit del cos en el si del corpus de la metafísica, palesant al seu torn l’estatut que els discursos de Butler i Cavarero atorguen al subjecte encarnat. L’aparell crític que s’ha emprat de manera dialèctica en l’anàlisi d’aquest concepte remet a la psicoanàlisi, sobretot a la psicoanàlisi lacaniana, en tant que ambdues autores importen conceptes del corpus psicoanalític. L’objectiu de tot plegat és el de construir un mapa teòric en torn del subjecte articulat pel discurs de la vulnerabilitat, alhora que es pretén eixamplar el marc teòric que aquest discurs elabora, anant més enllà d’una reflexió de caire ontològic. D’aquesta manera, a tenor d’una visió guiada per la psicoanàlisi, s’esgrimeix que la vulnerabilitat, en un pla discursiu, opera com a símptoma que respon als malestars subjectius que s’esdevenen en la fase actual del capitalisme. Aquesta posició teòrica permet d’articular un prisma de caire materialista sobre aquesta qüestió, la qual cosa acaba suposant una nova versió del subjecte.

This research aims at discussing the notion of vulnerability as it has been elaborated by the feminist philosophers Judith Butler and Adriana Cavarero. By means of a genealogical perspective that offers an analysis of the deconstruction of the oblivion of the body in the metaphysical corpus, the goal of this dissertation is to enlighten which status is conferred to the embodied subject. The critical apparatus that has been used as a counterpoint for the notion of vulnerability is psychoanalysis, mainly Lacanian psychoanalysis, inasmuch as both Butler and Cavarero take concepts from the psychoanalytic corpus. The purpose is to offer a new theoretical mapping of the subject as it is articulated by the discourses on vulnerability, expanding the version according to which vulnerability would be an ontological condition of the subject. Instead, from a psychoanalytic axis, what is discussed here is the fact that vulnerability, at a discursive level, operates as a symptom in front of the malaises that subjects suffer under the current state of global capitalism, which offers a more materialistic approach towards this matter, and a different version of the subject.