Els tallers d'història i arqueologia en l'ensenyament primari a Catalunya. Avaluació de la seva aplicació al període 1990-2015.

Abstract

La tesi parteix de la problemàtica existent en relació a la didàctica de la història tant pel que fa a la metodologia expositiva, com a la manca de criteris i recursos didàctics que permetin classes participatives en les que l’alumnat pugui construir coneixement de forma individual i col·lectiva, en les que es fomenti l’esperit crític, i es desenvolupin metodologies que afavoreixen l’assoliment de competències del Medi Social, tal com estableix el currículum. Per abordar el problema, ens endinsem en el context escolar en l’àmbit de les Ciències Socials al llarg del segle XX i fem també un repàs bibliogràfic de l’estat actual de la qüestió. A continuació es planteja la crisi de la historiografia com a un dels factors que desencadena la manca d’objectius de l’ensenyament de la història, alhora que es planteja com, des d’altres disciplines com l’arqueologia, sorgeixen iniciatives que aconsegueixen reorientar aquest ensenyament. Un cop establerts els fonaments de la problemàtica, es planteja el treball metodològic en el que s’analitza què són els tallers d’història i arqueologia, el seu origen, les metodologies que implementen, les parcel·les del saber històric que abasten, l’àmbit disciplinar psico-pedagògic en el que es basen i els materials i recursos que aporten. A continuació es fa una anàlisi de la demanda al llarg de vint i cinc anys i es presenten els resultats de les diferents estratègies de recollida de dades proposades al professorat i als monitors. Aquesta anàlisi pretén validar els tallers d’història a l’aula com a experiment integral de treball de la història que parteix dels fonaments, finalitats, principis i metodologies que planteja el currículum amb la finalitat de formar ciutadans crítics i amb capacitat de pensament històric.

The thesis addresses the problematic that the didactic of history is facing nowadays in relationship with the expositive methodology and the lack of criteria and didactic resources that enables participatory classes. Contrary hands-on history and archaeology activities permit pupils active attitudes, build knowledge in collective, promote the critical thinking, and develop methodologies that promote the acquisition of social medium skills, as proposed curriculum. To deal with these problems, we will study the primary school context in the specific field of the social sciences along the 20th century and the status of the issue nowadays. Also we’ll go deeper in the crisis of the historiography as a one of the factors that unchains the lack of goals of the education of history. At the same time other disciplines as archaeology, contribute to achieve and reorient history teaching. Once established the basis of the problem, we propose first the methodological basis for the analysis of history and archaeology hands-on activities. Its origin, the methodologies that they implement, the knowledge of historical learning that achieve, the psico-pedagogical field in where they are based in and the materials and resources that they are introducing. Second, we analyze the demand of workshops along twenty five years and we present the results of the different collection data strategies proposed to the teachers and instructors. In sum, this analysis pretends to validate the history hands-on activities in classroom as an integral experiment of history work that is based on the purposes, principles and methodologies specified in the curriculum with the purpose to forming critical citizens able to think historically.