Hegel, amor de Lacan: quatre relacions (im)possibles

Abstract

Aquesta tesi doctoral té per objectiu la investigació i l’anàlisi de la relació entre la filosofia i el seminari de Jacques Lacan del curs 1969-70, El revers de la psicoanàlisi. Per a dur a terme aquest fi, la investigació es divideix en tres direccions diferents. En primer lloc, l’estudi i l’abast des del camp de la psicoanàlisi i el diàleg amb la filosofia dels quatre discursos fonamentals de la societat que el psicoanalista va formalitzar: el discurs de l’Amo, de la Histèrica, Universitari i de la Psicoanàlisi. A més, es fa palès quina implicació té en aquesta proposta la formalització d’un cinquè discurs l’any 1971: el discurs del Capital. En segon lloc, en l’articulació dels tres primers discursos, Lacan té com interlocutor a Hegel, excepte en el de la Psicoanàlisi. És a dir, la segona part de la tesi investiga els tres noms que Lacan imputa a Hegel (amo, histèrica i universitari) i es proposa que Hegel també és present en la formalització del discurs de la Psicoanàlisi. Aquesta presentació de Hegel permet de plantejar quatre nous apropaments hermenèutics a la seva figura, principalment a La fenomenologia de l’esperit: l’amor, la mort, el saber i la reconciliació. Finalment, l’última part planteja quins problemes polítics, filosòfics, històrics o, en d’altres termes, quins problemes discursius es plantegen després de Hegel i de la teoria dels quatre discursos de Lacan. A més de resseguir aquesta triple línia d’investigació, es presenta la possibilitat i la urgència de la unió de la filosofia amb el camp de la psicoanàlisi, d’una nova dimensió per al pensament en la relació de Hegel i Lacan.

The investigation and the analysis of this doctoral dissertation points out at the relationship between philosophy and Jacques Lacan’s 1969-70 seminar, The Other Side of Psychoanalysis. The investigation is divided in three major directions. First, from the field of psychoanalysis and the dialogue with philosophy, the study and the significance of, what Lacan called, the four fundamental discourses of society: the discourse of the Master, of the Hysteric, of the University and that of the Psychoanalysis. Furthermore, within this theory it is discussed the consequence of a Lacanian fifth discourse in 1971: The Capitalist discourse. Second, Hegel is the principal interlocutor in the formalization of the Master, Hysteric and University discourse, except in that of the Psychoanalysis. That is why this second part investigates the three names that Lacan gives to Hegel (master, hysteric, university) and suggests that Hegel has a presence in the Psychoanalysis discourse too. This point of view of Hegel allows to consider four new hermeneutic approaches toward his philosophy, mainly in The Phenomenology of Spirit: love, death, knowledge and reconciliation. Finally, the last part considers what are the philosophical, political and historical problems or, in other terms, what are the discursive problems that emerge after Hegel and the theory of the four fundamental discourses of Lacan. In addition to this triple line of investigation, it is presented the possibility and the emergency of the relationship between philosophy and the field of psychoanalysis, of a new dimension of thought in the relationship between Hegel and Lacan.