La Fira de Santa Llúcia de Barcelona: La primera fira de pessebres documentada (1786 – 2012)

Abstract

La Fira de Santa Llúcia de Barcelona, dedicada a figures de pessebre, casetes i altres objectes destinats a les festes de Nadal, està documentada des de 1786, pel Baró de Maldà, tot i que en aquell moment ja era una celebració molt popular. Per satisfer els objectius proposats s’ha plantejat una metodologia etnohistòrica i s’ha tractat l’estudi de la festa, el parentiu, la transmissió hereditària, la xarxa de relacions socials i la relació dels poders municipals amb el grup de firaires, o l’antropologia de l’espai. Les principals fonts de consulta documental són les fonts primàries, tant històriques (testimonis de l’època, notes de premsa, fotografies o gravats), com administratives (normatives, permisos, llistats i ordenances). Conjuntament amb les entrevistes i l’observació etnogràfica s’ha pretès l’elaboració d’un treball qualitatiu, sense renunciar a estudis quantitatius quan ho requereixi el tractament de les fonts. S’estudien els precedents existents a la ciutat amb una llarga tradició. A continuació s’estudia l’evolució d’aquestes fires a través de l’anàlisi de les fonts i es relaciona el funcionament d’aquestes fires amb l’evolució del pessebrisme a la ciutat, des d’un punt de vista popular i social. Es remarca el lligam amb el naixement de la primera associació de pessebristes, el 1863, i les diferències entre aquesta i la seva successora de l’any 1921. També s’estudien les diferents tendències en el pessebrisme i com influeixen en els artesans de les fires. Es veu com el pessebrisme popular queda marginat enfront un naixent pessebrisme pseudo erudit i com es produeix una escissió entre aquests dos mons. S’estableix el que es coneix com a “Batalla del pessebre”. El resultat de la Guerra Civil serà determinant en el desenvolupament futur i aquestes dues tendències s’enfrontaran dialècticament en diaris i bibliografia. Un debat que ha tingut conseqüències que encara s’arrosseguen. L’any 1932 totes aquelles fires s’unifiquen en una: la fira de Santa Llúcia, per afrontar els nous reptes. La Guerra Civil no és només un parèntesi, sinó la interrupció d’una tendència per capgirar-la. La fira que reneix l’any 1939 és hereva de la republicana però amb uns condicionants socials i econòmics totalment nous. La intervenció directa de la corporació municipal en el desenvolupament del pessebrisme a la ciutat, ocasionarà un esclat de popularitat entre els anys quaranta i setanta del segle XX. Durant aquest període, la fira haurà de superar nous reptes, com la massificació, l’ecologisme o la incorporació d’un nou tipus de firaire. També les transformacions urbanístiques afectaran directament a la fira. Tota aquesta anàlisi històrica és fonamental per entendre la fira actual. La Fira de Santa Llúcia és una fira especialitzada, estructurada actualment en tres sectors. Primerament, les figures i complements de pessebre, anomenat sector de les figures. Un segon sector anomenat de verd, ven plantes, arbres, ornaments i complements festius de Nadal per a la llar. Finalment, un darrer sector que s’ha afegit modernament és el de l’artesania, anomenada sector dels hippies. Aquesta divisió per sectors de la fira no és casual i respon al seu bagatge històric, però no s’adequa a la realitat. S’explica l’emplaçament actual i la distribució, fruit dels canvis d’ubicació previs, d’actuacions urbanístiques i de les noves normatives. Així com els desajustos que provoquen aquests canvis. Es defineix el paper actual de les parades i els rols que desenvolupa i la tipologia de firaires; els sistemes de treball, les estratègies familiars per a la conciliació laboral, com s’organitzen l’espai de treball i el temps; la dedicació parcial o exclusiva com a motivació econòmica; el pes de la tradició familiar i la continuïtat generacional; les relacions entre firaires. Es parla dels òrgans de govern de la fira: l’Associació Fira de Santa Llúcia i l’Ajuntament, les relacions entre ells i entra cadascun d’ells i els firaires. Es pregunta sobre els trets característics de la fira, com veuen el futur de la fira els propis firaires i com ho relacionen al seu propi futur. Es veu com hi ha una contradicció entre les normatives municipals i l’especifitat de la fira de Santa Llúcia, com malgrat haver de posar contínuament a concurs públic un espai municipal que cap persona a títol individual pot retenir d’un any per altre, la realitat és que la titularitat de les parades passa de pares a fills, d’una generació a l’altre. Però també es veu com aquests traspàs de la titularitat no va acompanyat d’un traspàs de coneixements, i l’arquetipus de firaire que és artesà, treballa a casa seva i les vendes d’un mes serveixen per complementar una economia migrada, es perd per una tipologia més pragmàtica que es dedica a revendre productes ja no sempre artesanals. Aquest canvi unit al fet que no s’han instaurat mesures o criteris per fer de la Fira de Santa Llúcia una fira amb una personalitat pròpia, marcaran el futur.

This thesis studies the Fira de Santa Llúcia of Barcelona which is dedicated to Nativity figures, cribs, constructions and other objects related with Christmas celebration. It takes place during the month before Christmas at Cathedral Avenue and is documented since 1786. To achieve the objective of the study, the celebration, the relationships between stallholders, the transmission by inheritance, the social relations network and the relation of the local authorities with the group of stallholders (i.e., the spatial anthropology), have been studied. The existing precedents have been studied in the context of a city devoted to fairs, with a long tradition of them. Together with interviews and ethnographic observation, the elaboration of a qualitative study has been pursued, without renouncing to quantitative studies when the treatment of information sources has required it. Different tendencies in Nativity scenes and figures, and their influence in the artisans of Fira de Santa Llúcia have been also studied. Historical analysis is crucial to understand many of the aspects that shape the contemporay fair. For the analysis of the present fair, the protagonists, the stallholders have been invited to talk. Fira de Santa Llúcia is a specialised fair that is currently structured in three sectors. First, the sector of figures and complements of Nativity scenes, known as the figures sector. Second, the sector called green, which sells plants, threes, decoration and home festive complements for Christmas celebration. Finally, a third sector that has been added in the last years, is the craftworks sector, called the hippies sector. This division of the fair is a result of its historical background, but it is not adjusted to reality. The current role of the stalls and the typology and roles developed by the stallholders, the working systems, the strategies for labour and family conciliation, the organisation of space and time, the partial or exclusive dedication as economic motivation, the weight of family tradition and the generational replacement have been examined. Moreover, the relations between the government bodies (i.e., the Fira de Santa Llúcia association and the city council) and between them and the stallholders have been revised. The distinctive traits of the fair, and how the stallholders see the future of it, have been analysed. It has been observed that, although every year the public space occupied by the stalls is put out to tender, the stalls ownership is inherited by the next generation in the family. But that stall ownership inheritance is not associated with a knowledge transmission and the archetype of the stallholder that is an artisan, works at home and benefits from the earnings of the fair to complement a short year income is being replaced by a more pragmatic stallholder dedicated to resell products which not always are handcrafted.