Influència de l'alçada protèsica en la capacitat de consolidació de les tuberositats en les hemiartroplàsties per fractures de l'húmer proximal

Author

Torrens Cànovas, Carles

Director

Cáceres Palou, Enrique

Navarro Quilis, Antonio

Date of defense

2009-05-20

ISBN

9788469248935

Legal Deposit

B-41828-2009



Department/Institute

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Cirurgia

Abstract

Estudis recents posen de manifest que la consolidació de les tuberositats en les hemiartroplàsties implantades per fractura de húmer proximal és el factor anatòmic més determinant en el resultat funcional de les mateixes. En el acte quirúrgic, la manca de referències anatòmiques provocades per la propia fractura condiciona que la implantació aquestes pròtesis sigui sovint imprecisa amb errors alçada. Els canvis en alçada de implant han estat avaluats sota el concepte de produir pinçament en el cas augmentar alçada del component i de debilitar el braç de palanca del deltoides en el cas de disminuir alçada, no han estat però estudiats sota el concepte de que canvis en alçada implantació de la pròtesi condicionen canvis en elongació dels tendons de la còfia rotadora, i per tant, canvis en les tensions de sutura de les tuberositats entre elles i amb la diàfisi, comprometent per tant la seva capacitat de consolidació.<br/> Hipòtesi de treball<br/>Els canvis en alçada de implant no condicionen variacions en elongació dels muscles de la còfia rotadora que comportin canvis en les tensions de les sutures de les tuberositats a la diàfisi humeral.<br/>Objectius<br/>3.2.1 Determinar quina és la tendència alçada en la implantació de les hemiartroplàsties per fractura.<br/>3.2.2 Analitzar quins són els resultats clínics funcionals de les hemiartroplàsties per fractura de húmer proximal segons alçada implantació.<br/>3.2.3 Analitzar quins són els canvis en les tensions entre les sutures de les tuberositats entre elles i amb la diàfisi humeral en canviar alçada de implant en un model estàtic.<br/>3.2.4 Analitzar quins son els canvis en les tensions entre les sutures de les tuberositats entre elles i amb la diàfisi humeral en canviar alçada de implant en un model dinàmic.<br/>El treball sobre la influència de la alçada en les hemiartroplàsties per fractura del terç proximal de húmer es composa de tres estudis diferents. En primer lloc es va realitzar un estudi clínic sobre 25 pacients, un segon estudi anatòmic, realitzat al Departament Anatomia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el qual sobre quatre preparacions anatòmiques es va collocar una hemiartroplàstia en diferents posicions alçada, i es van reproduir les sutures, sobre les quals es collocaren unes galgues que mesuraven la tensió que passava per les mateixes en aplicar una força de tracció sobre els tendons del manegot de rotadors (forces de tracció constant a través un mecanisme de manovella). I un tercer estudi que es va realitzar al Centre de Recerca Enginyeria Biomèdica de la Universitat Politècnica de Catalunya, mitjançant un robot dissenyat per a realitzar els moviments de espatlla sobre un fantomas al que se li colloca una hemiartroplàstia en diferents posicions alçada, i amb les mateixes galgues es mesura la tensió en les diferents sutures.<br/>Els resultats clínics que hem obtingut en el nostre estudi concorden essencialment amb aquells descrits a la literatura. la hemiartroplàstia en el tractament de les fractures de húmer proximal constitueix un tractament efectiu per a prevenir el dolor. Globalment, el moviment en un alt nombre de casos queda molt reduït, sobre tot elevació anterior, abducció i rotació externa.<br/>Des de un punt de vista estàtic, que vindria a ésser representat per la situació de repòs o de immobilització postoperatòria, les sutures realitzades entre les dues tuberositats i entre la tuberositat gran i la diàfisi son les que més a risc estan de trencar, i el seu trencament es el que més en risc posa la capacitat de consolidació de la tuberositat gran. En estudi dinàmic, en analitzar les fases del moviment i els cicles, observem que globalment la sutura que en major nombre ocasions trenca és la que registra el sensor 3, és a dir, la que uneix la tuberositat gran amb la diàfisi, i la configuració en la que trenca en el 100% de casos és la baixa. <br/>Conclusions sobre la hipòtesi de treball o conclusions principals<br/>Els canvis en alçada del component humeral en les hemiartroplàsties implantades per fractures complexes del húmer proximal condicionen variacions en les tensions de les sutures entre les tuberositats i entre les tuberositats i la diàfisi humeral.<br/>Conclusions sobre els objectius o conclusions accessòries<br/>8.2.1 En la implantació de les hemiartroplàsties per fractura del húmer proximal hi ha una tendència a implantar el component humeral en una situació més baixa, comportant un escurçament de la longitud total humeral.<br/>8.2.2. Els resultats clínics funcionals de les hemiartroplàsties implantades per fractura del húmer proximal son pitjors al implantar la pròtesi en una situació més baixa.<br/>8.2.3. En un model estàtic, la sutura a més risc es la que uneix les tuberositats entre si, i el risc de ruptura es major al implantar la pròtesi en una situació més baixa que la anatòmica.<br/>8.2.4. En un model dinàmic es produeix al inici del moviment un fenomen encaix que difereix segons la alçada a la que ha implantat la pròtesi i que comporta canvis en les tensions entre les sutures.<br/>8.2.5. En les diferents fases del moviment (elevació anterior, rotació externa i rotació interna) les tensions entre les sutures varien de manera diferent segons alçada a la qual es deixa el component humeral.


Recent studies show that tuberosity healing in hemiarthroplasties implanted in proximal humeral fractures is the most important anatomical factor of functional outcome. Surgical scenario gives no landmarks to properly position the prostheses in terms of height giving frequent errors. The changes in proper height of the implant have been subject of study because the impingement produced when increasing the height and because the shortening of the deltoid arm when decreasing total height, but no studies have been conducted to evaluate the effect of changing prostheses height on tuberosity suture tension and healing capacity. <br/>Hypothesis<br/>Changes of the prostheses height do not affect the tension thru the sutures of the tuberosities.<br/>Objectives<br/>1 Observe the tendency of height implantation of hemiarthroplasties in proximal humeral fractures.<br/>2 Determine functional outcomes of hemiarthroplasties in proximal humeral fractures at different heights. <br/>3 Determine tension changes through tuberosity sutures in a static model at different prostheses heights. <br/>4 Determine tension changes through tuberosity sutures in a dynamic model at different prostheses heights. <br/>The study of the influence of height in hemiarthroplasties in fractures of the proximal humerus includes three different works. First of all a clinical study was performed in 25 patients, secondly an anatomical study was carried out in the Anatomical Department of the Universitat Autònoma de Barcelona with 4 cadaveric specimens to which a hemiarthroplasty was implanted en several different positions according height suturing tuberosities back to the prostheses with an specially developed system to measure tension among sutures when a traction was applied passing through rotator cuff tendons. The third study was carried out in the Centre de Recerca Enginyeria Biomèdica de la Universitat Politècnica de Catalunya and with a robotic aid normal shoulder movements were reproduced on a humeral sawbone with a hemiarthoplasty implanted at different heights. The same tension register system was applied to measure tension among different sutures. <br/>Clinical results obtained in the study are in concordance with those published in the literature. Hemiarthroplasty for the treatment of proximal humeral fractures constitutes an effective treatment to prevent pain. Globally, movement is reduced most of the times, principally anterior elevation, abduction and external rotation.<br/>From the static point of view, represented by the immobilized arm after surgery, the sutures running through both tuberosities and between the greater tuberosity and the dyaphisis are the ones at risk of breakage and its breakage puts on risk tuberosity consolidation. In the dynamic study, when analyzing the three parts of the movement and the cycles, we could observe that globally the suture that breaks most of the times is the one that runs between greater tuberosity and dyaphisis and that placing the prostheses in a low position also increases the breakage risk.<br/>Conclusions <br/>Changing the height of the humeral component in hemiarthroplasties implanted because proximal humeral fractures produces changes in the tensions registered in the sutures running through the tuberosities and between the tuberosities and the dyaphisis. <br/>Secondary Conclusions <br/>1 When implanting a hemiarthroplasty in a proximal humeral fractures there is a tendency to implant the humeral component in a low position, reducing total humeral length. <br/>2. Functional clinical results of hemiarthroplasties implanted because proximal humeral fracture are worst when the prostheses is implanted in a lower position. <br/>3. In a static model, the suture at risk is the one that runs between the tuberosyties and the risk of breakage is higher when the prostheses is implanted in a lower position.<br/>4. In a dynamic model an accommodation phenomena is present when the movement starts and is different depending on the height of the prostheses implanted and affects the tensions registered through the sutures. <br/>5. In the different phases of the movement (anterior elevation, external rotation and internal rotation) the tensions between the sutures change differently depending on the height the hemiarthroplasty is implanted.

Keywords

Tuberositat; Hemiartroplàsties; Húmer proximal

Subjects

617 - Surgery. Orthopaedics. Ophthalmology

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

ctc1de1.pdf

3.796Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)