Variability and diversity in the skin of healthy dogs: microbiome, genome and environment

Abstract

En la darrera dècada han incrementat molt els estudis del microbioma –conjunt de microbis que habiten un microhàbitat comú– gràcies a la millora de les tècniques de seqüenciació massiva. Aquesta nova manera d’analitzar les comunitats microbianes ha permès detectar una gran diversitat abans ignorada en infinitat d’ambients diferents, entre ells diferents parts del cos. El microbioma associat a certes parts del cos presenta un gran interès per la seva interacció amb les cèl·lules i la immunitat de l’hoste. En un estat normal, aquestes interaccions microbioma –hoste promouen la salut de l’individu. En canvi, en una patologia, aquestes interaccions es troben alterades. L’objectiu d’aquesta tesis és definir la variabilitat pròpia del gos sa, principalment a nivell de microbioma cutani però també en immunitat innata. Per tal d’aconseguir aquest objectiu utilitzem tècniques de seqüenciació massiva i procedim a: i) caracteritzar la immunitat innata dels gossos sans a nivell de polimorfisme en Toll-like Receptors –primers sensors de patògens; ii) caracteritzar el microbioma de la pell en dues cohorts de gossos sans; iii) provar la seqüenciació de tercera generació (single-molecule seqüencing) per nanopors aplicada a la caracterització del microbioma. S’ha caracteritzat la diversitat genètica del Toll-like Receptors en una població d’estudi amplia per representar la gran diversitat genètica pròpia de les espècies de cànids (set races diferents de gossos i dues poblacions de llops). S’han descobert noves variants genètiques, i s’han detectat d’altres prèviament identificades. S’ha dissenyat i validat un xip de genotipatge individual amb 64 sondes per detectar algunes de les variants amb possible efecte a la proteïna (mutacions no sinònimes), ja que són les que poden estar afectant a la resposta immunitària. El microbioma de la pell en gossos sans s’ha avaluat en 8 regions diferents de la pell i en dues cohorts de gossos sans. S’han inclòs diferents regions representatives de la diversitat cutània i se n’han pogut determinar certes característiques comunes. Entre totes les regions de la pell incloses, la cara interna del pavelló auricular és la que presenta valors més grans de diversitat mentre que la regió perianal i nasal les que presenten valors més baixos. Tot i això, hem detectat que les diferents regions cutànies són més semblants en un mateix individu, tan en gossos d’ambient diferents com en gossos vivint en un mateix espai i interaccionant entre ells. Per tant, l’efecte individual és el factor més determinant tan de l’estructura com de composició del microbioma de la pell dels gossos. Hem d’entendre aquest efecte individual, com un conjunt entre l’hoste, el seu ambient i el seu comportament. Finalment, hem provat una nova estratègia per caracteritzar el microbioma basada en la seqüenciació de tercera generació per nanopors. L’estratègia més usual en l’estudi de microbioma està basada en la seqüenciació d’un gen marcador de bacteris i arqueobacteris (16S rRNA) utilitzant fragments curts i seqüenciadors de segona generació. La seqüenciació de ii tercera generació (single-molecule seqüencing) permet seqüenciar fragments més llargs d’ADN, permeten analitzar tot el gen marcador sencer. Tot i la baixa precisió de la tècnica escollida, hem detectat encara més diversitat en la pell dels gossos i hem pogut assignar la taxonomia a nivells inferiors. La tecnologia avaluada té molt de potencial, però probablement altres aproximacions experimentals donarien resultats més satisfactoris en l’estudi del microbioma mitjançant gens marcadors. En conclusió, s’han pogut ampliar els coneixements en la variabilitat pròpia del gos sa sobretot a nivell de microbioma de la pell, però també en immunitat innata. Per altra banda, aquest projecte de Doctorat Industrial conjunt amb Vetgenomics ha permès obrir i posar a punt una nova línia estratègica a l’empresa.

The community of microorganisms that inhabits a specific environment is named as the microbiome. In the last decade, microbiome studies have boosted due to the apparition and development of next-generation sequencing (NGS) techniques that allow massive sequencing of DNA. This new way of analyzing microbial communities allowed detecting a wide range of diversity previously ignored in many different environments, including the body. The microbiome associated to different body sites, interacts to host cells and immunity to contribute to the host functions as well as promote health. In contrast, in a pathology these microbiome-host interactions are altered. The aim of this thesis is to define the intrinsic variability of the healthy dog, mainly at skin microbiome level, but also at innate immunity. To achieve this goal we use massive sequencing techniques and proceed to: i) characterize the innate immunity of healthy dogs at polymorphism level in Toll-like Receptors, which are the first sensors of pathogens; ii) characterize the skin microbiome of two cohorts of healthy dogs; iii) test the third generation sequencing (single-molecule sequencing) by nanopores applied to microbiome studies. We characterized the genetic diversity of the Toll-like receptors in a wide population to represent the genetic diversity of the canid species (seven different breeds of dogs and two populations of wolves). New genetic variants have been discovered and others previously identified have also been detected. We designed and validated a genotyping chip with 64 individual probes to detect some of the variants with a likely effect in the protein (non- synonymous mutations), since they may be affecting the immune response. The skin microbiome in healthy dogs has been evaluated in eight different regions of the skin and in two cohorts of healthy dogs. Different regions representing the skin diversity have been included and some common trends identified. Among all the skin regions, the inner part of the ear presented higher alpha diversity values, whereas nasal and perianal regions presented the lowest ones. However, we found that different skin regions on the same dog resemble more than the same skin region in different dogs, either in dogs living in different environments or in dogs living in the same space and interacting with each other. Therefore, the individual effect is the main factor driving the structure and composition of the skin microbiome in dogs. We must understand this effect as the individual, together with its environment and its behavior. Finally, we tested a new strategy to characterize the microbiome based on third generation sequencing by nanopores. The usual approach in microbiome studies is targeting of a marker gene for bacteria and archaea (16S rRNA) with short primers and second-generation sequencers. The third-generation sequencing (single-molecule sequencing) can sequence long DNA fragments, and hence analyze the full-length marker gene (1,500 bp). Despite the low accuracy of the technique chosen, we were able to detect even more diversity in the skin of dogs and we could assign sequences to lower taxonomic levels. The technology assessed has a iv

great potential, but probably other experimental approaches would give better results in the study of the microbiome by marker genes. In conclusion, we have been able to expand the knowledge on the variability of the healthy dog, especially at the skin microbiome level, but also at innate immunity one. Moreover, this Industrial Doctorate project together in collaboration with Vetgenomics allowed us to open and consolidate a new strategic business area for the company.