Contagio social de transtornos mentais: análise das estratégias biopolíticas de medicalização da infância

Author

Martinhago, Fernanda

Director

Cucurullo Caponi, Sandra Noemi

Martínez Hernáez, Ángel

Date of defense

2017-10-09

Pages

245 p.



Department/Institute

Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social

Abstract

La medicalització en la infància, actualment, és un tema polèmic com a conseqüència de l’epidèmia de trastorns mentals que afecta infants i adolescents. Des d’aquesta perspectiva, es considera que una part de la població infantil i juvenil es veu perjudicada per diagnòstics psiquiàtrics erronis i tractaments innecessaris. Per tant, la principal preocupació que emmarca aquesta investigació se centra en els nens i adolescents que s’estan etiquetant amb diagnòstics falsos positius de trastorns mentals i “tractats” farmacològicament com si tinguessin greus patologies. El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) ha estat triat com a tema transversal d’aquest estudi perquè en diferents països presenta una alta prevalença. A partir d’aquest context, s’ha establert com a principal objectiu d’investigació analitzar com el concepte de risc i les classificacions del Manual diagnòstic i estadístic de trastorns mentals (DSM) enteses com a estratègies biopolítiques, es trasmeten als mitjans socials i articulen el procés de medicalització dels infants, a través d’utilitzar els microsistemes fràgils (escola, família i associacions de suport). El desenvolupament de la investigació parteix d’una perspectiva crítica interpretativa per a l’anàlisi de dades, que van ser obtingudes a partir de la triangulació de fonts i de tècniques: revisió integradora, grup focal, entrevistes, aplicació de qüestionaris oberts i etnografia virtual. Els camps d’investigació han estat una escola pública de Florianópolis i dues comunitats virtuals de la xarxa social Facebook. Es considera que les informacions sobre els trastorns mentals escampades per les xarxes socials, amb la identificació d’educatives, i sumades a la publicitat, caracteritzen la vulnerabilitat del camp virtual. Aquest escenari facilita l’ampliació dels horitzons de consum, introduint productes que cobreixin les necessitats culturals creades (benestar, millor rendiment, més productivitat...), transformant així, culturalment, allò que es considera normal en patològic. Per tant, una part significativa dels diagnòstics de TDAH en infants i adolescents poden ser induïts per aquest procés que jo anomeno de contagi social.


La medicalización de la infancia es una temática que está en evidencia en la contemporaneidad, debido a una epidemia de trastornos mentales que alcanza a niños y adolescentes. En esta perspectiva, se considera que una parte de la población infanto-juvenil está siendo perjudicada por diagnósticos psiquiátricos equivocados y tratamientos innecesarios. Por lo tanto, la principal preocupación que rige esta investigación refiere a niños y adolescentes que están siendo etiquetados con diagnósticos falso-positivos de trastornos mentales y “tratados” con intervenciones farmacológicas como se tuviesen patologías graves. El Trastorno de Déficit de Atención e Hiperactividad (TDAH) fue elegido como tema transversal de este estudio por presentar una elevada prevalencia en diversos países. A partir de este contexto, fue establecido como principal objetivo de esta investigación analizar cómo el concepto de riesgo y las clasificaciones del Manual Diagnóstico y Estadístico de Trastornos Mentales (DSM) entendidas como estrategias biopolíticas, son transmitidas en las redes sociales y articulan el proceso de medicalización de la infancia, pasando a través de micro-sistemas frágiles (escuela, familia, asociaciones de apoyo). El desarrollo de la investigación partió de una perspectiva crítico-interpretativa para el análisis de datos, los cuales fueron obtenidos por la triangulación de fuentes y técnicas: revisión integradora, grupo focal, entrevistas, aplicación de cuestionarios abiertos y etnografía virtual. Los campos de investigación fueron una escuela pública de Florianópolis y dos comunidades virtuales de la red social Facebook. Se considera que las informaciones sobre los trastornos mentales diseminadas en las redes sociales, identificadas como de carácter educativo, y sumadas a la publicidad, caracterizan una vulnerabilidad del campo virtual. Este escenario facilita la ampliación de los horizontes de consumo, introduciendo productos que atiendan las necesidades culturales creadas (bienestar, mejor desempeño, mayor productividad), transformando así, culturalmente, lo que se considera normal en patológico. Por tanto, una parte significativa de los diagnósticos de TDAH en niños y adolescentes pueden ser inducidos por este proceso que denomino de contagio social.


Childhood medicalization is evident in the contemporaneus, due to an epidemic of mental disorders that affects children and adolescents. From this perspective, a part of the child and adolescent public is considered to be undermined by misdiagnosed psychiatric diagnoses and unnecessary treatment. Therefore, the main concern that governs this research is centered in children and adolescents that are being labeled with false positive diagnoses of mental disorders and “treated” with drug interventions as if they had serious pathologies. Attention Deficit Hyperactivity Disorder (ADHD) was chosen as the cross-cutting theme of this study because it has a high prevalence in several countries. From this context, we established as the main objective of this research to analyze how the concept of risk and the Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (DSM) classifications, understood as biopolitical strategies, are featured in social media and articulate the process of childhood medicalization, that pass through fragile microsystems (school, family support groups). The development of this investigation started from a critical-interpretive perspective for data analysis, which was obtained by triangulation of sources and techniques: integrative review, focal groups, interviews, application of open questionnaire and visual ethnography. Research fields include a public school from Florianópolis and two virtual communities on the social network Facebook. We consider that the information about mental disorders disseminated in the social networks, identified as educational, and added to the publicity, characterize a vulnerability of the virtual field. This scenario facilitates the expansion of the consumption horizons, introducing products that meet the cultural created needs (well-being, better performance, higher productivity), thus culturally transforming what was considered normal into pathological. Therefore, a significant part of ADHD diagnoses in children and adolescents can be induced by this process that I call social contagy.

Keywords

Medicalització; Biopolítica; TDAH; Medicalización; Medicalization; Biopolitics; ADHD

Subjects

1 - Philosophy. Psychology; 316 - Sociology; 572 - Physical anthropology; 616.89 - Psychiatry. Pathological psychiatry. Psychopathology

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

TESI.pdf

6.120Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)