La dimensió afectiva de l'aprenentatge de les ciències: actituds i motivacions

Abstract

Aquest treball investiga la dimensió afectiva de l'aprenentatge de les ciències i es proposa conèixer quines són les actituds i les motivacions envers el seu aprenentatge. El document consta de tres parts diferenciades.<br/>A la primera part de la recerca s'estudien quines són les actituds d'un total de 1064 alumnes de Barcelona (distribuïts per cursos acadèmics des de Sisè de Primària fins a Quart d'ESO) envers diferents aspectes de les classes de ciències, les relacions ciència tecnologia i societat, i les seves prioritats laborals. <br/>Les actituds envers la ciència escolar mostren que l'alumnat està lleugerament d'acord amb el fet que la ciència de l'escola els fomenta l'interès o la curiositat, o els ajuda a tenir més respecte per la natura o a tenir cura de la salut. I alhora, no considera que les ciències siguin molt difícils. És rellevant la manca de vocacions científiques que es constata ja a Sisè de Primària. L'alumnat de la mostra està d'acord amb reconèixer els aspectes positius del paper de la ciència i la tecnologia a la societat, es mostra escèptic envers els aspectes metodològics de la ciència i es mostra en desacord envers les implicacions socials positives del progrés científic. Respecte a les prioritats laborals, es pot concloure que, en general, l'alumnat desitja tenir una feina que li possibiliti desenvolupar-se professionalment, que coincideixi amb els seus valors i que els permeti treballar amb altres persones.<br/>Les actituds envers la ciència escolar obtenen valors més negatius al llarg de l'escolaritat; mentre que envers les relacions ciència, tecnologia i societat i les prioritats laborals es mantenen més constants. Els moments de màxima disminució coincideixen amb la transició Primària - Secundària i amb els cursos on el programa es relaciona bàsicament amb la física i la química. Quant al gènere, només s'observen diferències significatives respecte la tecnologia, situació molt diferent a la dels països anglosaxons on es descriuen diferències en molts altres aspectes.<br/>A la segona part de la recerca s'estudien les possibles diferències actitudinals envers aquests mateixos aspectes segons si l'alumnat expressa la voluntat d'arribar a ser científic o no. Els resultats indiquen que les diferències actitudinals es concentren en els ítems que fan referència a les classes de ciències, i no pas en aquells que fan referència a la importància de la ciència i la tecnologia a la societat o a les prioritats laborals. Així doncs, l'alumnat que expressa que vol continuar estudiant ciències sosté una actitud més favorable envers considerar que les classes de ciències els han mostrat noves professions, que aquestes els milloraran les seves oportunitats laborals i que el que han après els ajuda en la seva vida diària. En canvi, respecte a l'interès i la dificultat o facilitat per aprendre ciències, les diferències actitudinals són menys rellevants. <br/>Finalment, la tercera part de la recerca, de caràcter ex post facto, estudia els motius que 264 persones llicenciades en carreres de l'àmbit científic consideren que varen afectar la seva decisió d'estudiar ciències. Els resultats indiquen que la seva motivació principal per estudiar ciències fou el valor intrínsec i utilitari, mentre que el prestigi laboral, social o econòmic hi tingueren una incidència menor. La influència dels agents socialitzadors, especialment el professorat, fou fonamental en un 40% dels casos, sent el segon motiu més esmentat per haver-se decidit a estudiar ciències.

The present study focuses on the affective dimension of science learning, thus the main goal of our research is to examine students' attitudes and motivation towards the learning of science. To present our results, we have structured this document into three parts.<br/>In the first part, we analyze students' attitudes regarding different aspects of sciences classes, the relationship between science, technology and society, and the jobs priorities of a total amount of 1064 Barcelona students (primary and secondary students aged 11- 16). Attitudes toward science classes show that students partially agree that school science promotes their interest or curiosity, helps them develop respect for nature or interest in keeping healthy. Students do not consider school science to be too difficult. It is notable the lack of scientific vocation, that students already showed in the last course of Primary School.<br/>Students agree on the positive aspects of science and technology in the society, but express their skepticism towards the methodological aspects of science and show their disagreement towards the positive social implications of science progress.<br/>Regarding jobs priorities, students tend, in general, to wish for a job that allows their professional development, that is coherent with their values and lets them work with other people.<br/>Attitudes toward school science tend to obtain more negative values throughout the schooling period, while attitudes towards the relationship between science, technology and society and their jobs priorities tend to be constant. The moments of maximum decline coincide with the transition between primary and secondary education and with the science courses in which physics and chemistry is taught.<br/>Regarding gender, there only significant differences are to be found in student's perception of technology. Such situation differs from the findings in Anglo-Saxon countries, where gender differences are notorious in more aspects. <br/>In the second part of the research, we study the possible attitudinal differences between those students who wish to become scientists and those who do not. Attitudinal differences are shown regarding school science but not regarding the relationship between science, technology and society and their jobs priorities. In general terms, those students who wish to become scientists express a more positive attitude towards the role of school science as a means that opens for them doors to new professions, that offers them more job opportunities or that helps them in their daily life. On the other hand, differences regarding their interest or the difficulty of school science are less important.<br/>Finally, in the third part of the research, that is ex post facto in nature, we investigate the reasons that affected students' decisions to enroll in a scientific degree, using a sample of 264 graduates in scientific degrees. Results show that the main motivation to study science lay in its intrinsic and utilitarian value, while issues such as job, social or economical prestige had a minor incidence. The influence of socializers, especially teachers' influence, was fundamental in the 40% of the cases, being the second most common reason given for studying science.