Efectividad del tratamiento psicoeducativo en personas afectadas de esquizofrenia y síndrome metabólico: mejora de la calidad de vida

Abstract

S'han realitzat molts estudis epidemiològics en l'àmbit de salut mental que demostren que l'esquizofrènia és una malaltia més comú del que sembla. També és conegut que les persones amb esquizofrènia tenen un risc substancialment més gran de mort en comparació amb la població general així com una afectació de la seva qualitat de vida. Es coneix a través de la literatura científica, que la malaltia més prevalent i, per tant, la principal responsable de la disminució de l'esperança de vida en aquest col·lectiu és la síndrome metabòlica. A més, es tracta d'una malaltia que en gran part es pot evitar i / o tractar. En aquest context es va focalitzar l'interès de l'estudi de la present tesi doctoral. L'objectiu principal va ser avaluar l'efectivitat d'un tractament psicoeducatiu en persones institucionalitzades amb diagnòstic d'esquizofrènia i síndrome metabòlica i la seva influència sobre la seva qualitat de vida. Es va realitzar una revisió sistemàtica en les bases de dades PsycINFO i Web of Science sobre la matèria, per tal d'exposar un marc teòric actualitzat. Es van avaluar 60 persones que complien els requisits prèviament establerts i es van dividir en dos grups, intervenció i control. Es va realitzar una intervenció psicoeducativa en el grup intervenció (n = 30) i es van avaluar dos grups. Finalment, es va realitzar un estudi comparatiu dels dos grups en relació a diferents variables d'estudi (dades psicosocials, clínics i paràmetres físics propis de la síndrome metabòlica, així com un estudi de la qualitat de vida subjectiva abans i després de la intervenció). Tots els resultats van ser analitzats i discutits respecte a altres investigacions. També es van valorar les implicacions clíniques dels resultats obtinguts. En aquest estudi, es va constatar una millora de la síndrome metabòlica en les persones que van participar de la intervenció psicoeducativa. Per aquest motiu, les intervencions dirigides a millorar la qualitat i l'esperança de vida haurien de considerar-se diana en la intervenció en trastorns mentals greus.

Se han realizado muchos estudios epidemiológicos en el ámbito de salud mental que demuestran que la esquizofrenia es una enfermedad más común de lo que parece. También es conocido que las personas con esquizofrenia tienen un riesgo sustancialmente mayor de muerte en comparación con la población general así como una afectación de su calidad de vida. Se conoce a través de la literatura científica, que la enfermedad más prevalente y, por lo tanto, la principal responsable de la disminución de la esperanza de vida en este colectivo es el síndrome metabólico. Además, se trata de una enfermedad que en gran parte se puede evitar y/o tratar. En este contexto se focalizó el interés del estudio de la presente tesis doctoral. El objetivo principal fue evaluar la efectividad de un tratamiento psicoeducativo en personas institucionalizadas con diagnóstico de esquizofrenia y síndrome metabólico y su influencia sobre su calidad de vida. Se realizó una revisión sistemática en las bases de datos PsycINFO y Web of Science sobre la materia, a fin de exponer un marco teórico actualizado. Se evaluaron 60 personas que cumplían los requisitos previamente establecidos y se dividieron en dos grupos, intervención y control. Se realizó una intervención psicoeducativa en el grupo intervención (n= 30) y se evaluaron ambos grupos. Por último, se realizó un estudio comparativo de los dos grupos en relación a diferentes variables de estudio (datos psicosociales, clínicos y parámetros físicos propios del síndrome metabólico, así como un estudio de la calidad de vida subjetiva antes y después de la intervención). Todos los resultados fueron analizados y discutidos con respecto a otras investigaciones. También se valoraron las implicaciones clínicas de los resultados obtenidos. En este estudio, se constató una mejora del síndrome metabólico en las personas que participaron de la intervención psicoeducativa. Por este motivo, las intervenciones dirigidas a mejorar la calidad y la esperanza de vida deberían considerarse diana en la intervención en trastornos mentales graves.

There have been many epidemiological studies in the field of mental health that show that schizophrenia is a more common disease than it seems. It is also known that people with schizophrenia have a substantially higher risk of death compared to the general population as well as an impairment of their quality of life. It is known through the scientific literature, that the most prevalent disease and, therefore, the main responsible for the reduction of life expectancy in this group is the metabolic syndrome. In addition, it is a disease that can largely be avoided and / or treated. In this context, the interest of the study of the present doctoral thesis was focused. The main objective was to evaluate the effectiveness of a psychoeducational treatment in institutionalized persons diagnosed with schizophrenia and metabolic syndrome and its influence on their quality of life. A systematic review was made in PsycINFO and Web of Science databases on the subject, in order to present an updated theoretical framework. Sixty people who met the previously established requirements were evaluated and divided into two groups, intervention and control. A psychoeducational intervention was performed in the intervention group (n = 30) and both groups were evaluated. Finally, a comparative study of the two groups was carried out in relation to different study variables (psychosocial, clinical and physical parameters of the metabolic syndrome, as well as a study of the subjective quality of life before and after the intervention). All the results were analyzed and discussed with respect to other investigations. The clinical implications of the results obtained were also assessed. In this study, an improvement of the metabolic syndrome was observed in the people who participated in the psychoeducational intervention. For this reason, interventions aimed at improving quality and life expectancy should be considered a target in the intervention in serious mental disorders.