La responsabilidad penal de las personas jurídicas en la economía española. Problemas generales y propuestas de solución

Author

Jiménez Carbayo, Victor

Director

Gómez Martín, Víctor

Tutor

Corcoy Bidasolo, Mirentxu

Date of defense

2021-05-14

Pages

579 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Facultat de Dret

Abstract

La responsabilidad penal de las personas jurídicas en España se introdujo con la reforma del Código Penal operada por la Ley Orgánica 5/2010, de 22 de junio. Tras diez años de desarrollo legal, doctrinal y jurisprudencial, aún quedan bastantes interrogantes, si bien ya se cuenta con elementos suficientes como para empezar a hacer las primeras valoraciones acerca de su funcionamiento práctico. En la presente investigación se abordan las principales problemáticas que presenta la regulación actualmente vigente en este ámbito, analizándose, desde una perspectiva práctica, el funcionamiento de las distintas figuras que conforman la responsabilidad penal de las personas jurídicas en España y las fricciones con la práctica que más frecuentemente se dan. Más en detalle, las exposiciones y argumentaciones de esta investigación se dividen en dos partes: una sobre el análisis en profundidad del estado actual de la cuestión y otra sobre la propuesta de soluciones como consecuencia del análisis anterior. La primera parte se subdivide, a su vez, en tres capítulos. En el primero se describen las características principales de la economía española desde el punto de vista de lo que interesa a la presente investigación. Naturalmente, sería inabarcable (y quedaría totalmente fuera de nuestro objetivo) hacer un estudio en profundidad de la economía española actual, pero sí resulta interesante conocer, siquiera brevemente, cuál es el contexto económico en el que se está desarrollando la regulación en materia de responsabilidad penal de personas jurídicas. El segundo capítulo analiza los artículos de la Parte General del CP que versan sobre esta materia, haciéndose especial hincapié en las cuestiones que, en la práctica, resultan más relevantes (esto es, la regulación de los arts. 31 bis-31 quinquies CP, los PCN junto con sus elementos adyacentes y el sistema de penas). El tercer capítulo analiza con detenimiento los delitos por los que pueden responder las personas jurídicas que resultan de más común observación (con independencia de lo habitual de su comisión, aunque lo cierto es que coincide en la mayor parte de casos). En este análisis, tanto doctrinal como, sobre todo, jurisprudencial, se han examinado los mismos puntos por cada delito o grupo de delitos, siempre desde un punto de vista práctico. La segunda parte de esta investigación pretende dar respuesta a todos aquellos puntos que, en los tres primeros capítulos, se ha descubierto que más friccionan con la realidad. Así, se proponen las bases de un Código Penal dirigido a las personas jurídicas, pero no en forma de artículos dentro del actual CP, sino como un cuerpo legal totalmente nuevo. Estas propuestas de lege ferenda están orientadas a adaptar la regulación actual a la realidad económico-empresarial española, huyendo de modelos teóricos y centrándonos en las características de nuestra economía. Se propone, además, la redacción de un Reglamento que desarrolle la pena de la intervención judicial, tal como apunta el actual art. 33.7 CP in fine, como solución a la desproporción punitiva del sistema español de responsabilidad penal de las personas jurídicas. Con todo, se pretende dar respuesta a la pregunta de si la regulación que ha previsto el legislador en este ámbito se adecua a la realidad o si, por el contrario, requiere de modificaciones (y, en tal caso, cuáles serían), llegándose a la conclusión de que no se trata de una regulación verdaderamente coherente con nuestro sistema económico y que se debería modificar, centrándola en la realidad económico-empresarial española.


La responsabilitat penal de les persones jurídiques a Espanya es va introduir amb la reforma del Codi Penal donada per la Llei Orgànica 5/2010, de 22 de juny. Després de deu anys de desenvolupament legal, doctrinal i jurisprudencial, encara queden força interrogants, si bé ja es tenen prou elements com per a començar a fer les primeres valoracions sobre el seu funcionament pràctic. En la present recerca s'aborden les principals problemàtiques que presenta la regulació actualment vigent en aquest àmbit, analitzant-se, des d'una perspectiva pràctica, el funcionament de les diferents figures que conformen la responsabilitat penal de les persones jurídiques a Espanya i les friccions amb la pràctica que més sovint es donen. Més detalladament, les exposicions i argumentacions d'aquesta recerca es divideixen en dues parts: una sobre l'anàlisi en profunditat de l'estat actual de la qüestió i una altra sobre la proposta de solucions com a conseqüència de l'anàlisi anterior. La primera part se subdivideix en tres capítols. En el primer, es descriuen les característiques principals de l'economia espanyola des del punt de vista del que interessa a la present recerca. Naturalment, seria inabastable (i quedaria totalment fora del nostre objectiu) fer un estudi en profunditat de l'economia espanyola actual, però sí resulta interessant conèixer, si més no breument, quin és el context econòmic en el qual s'està desenvolupant la regulació en matèria de responsabilitat penal de persones jurídiques. El segon capítol analitza els articles de la Part General del CP que versen sobre aquesta matèria, posant-se l'accent principalment en les qüestions que, en la pràctica, resulten més rellevants (és a dir, la regulació dels articles 31 bis-31 quinquies CP, els Programes de Compliment Normatiu juntament amb els seus elements adjacents i el sistema de penes). El tercer capítol analitza amb deteniment els delictes pels quals poden respondre les persones jurídiques que resulten de més comuna observació (amb independència de l'habitual de la seva comissió, tot i que la veritat és que coincideix en la major part de casos). En aquesta anàlisi, tant doctrinal com, sobretot, jurisprudencial, s'han examinat els mateixos punts per cada delicte o grup de delictes, sempre des d'un punt de vista pràctic. La segona part d'aquesta recerca pretén donar resposta a tots aquells punts que, en els tres primers capítols, s'ha descobert que més friccionen amb la realitat. Així, es proposen les bases d'un Codi Penal dirigit a les persones jurídiques, però no en forma d'articles dins de l'actual CP, sinó com un cos legal totalment nou. Aquestes propostes de lege ferenda estan orientades a adaptar la regulació actual a la realitat econòmic- empresarial espanyola, fugint de models teòrics i centrant-nos en les característiques de la nostra economia. Es proposa, a més, la redacció d'un Reglament que desenvolupi la pena de la intervenció judicial, tal com apunta l'actual art. 33.7 CP in fine, com a solució a la desproporció punitiva del sistema espanyol de responsabilitat penal de les persones jurídiques. Amb tot, es pretén donar resposta a la pregunta de si la regulació que ha donat el legislador en aquest àmbit s'adequa a la realitat o si, per contra, requereix de modificacions (i, en tal cas, quins serien), arribant-se a la conclusió que no es tracta d'una regulació veritablement coherent amb el nostre sistema econòmic i que s'hauria de modificar, centrant-la en la realitat econòmic-empresarial espanyola.


The criminal liability of legal persons in Spain was introduced with the reform of the Criminal Code given by Organic Law 5/2010, there are still a few questions, although there are already enough elements to begin to make the first assessments about its practical operation. This research addresses the main problems presented by the regulations currently in force in this area, analysing, from a practical perspective, the functioning of the different figures that make up the criminal liability of legal persons in Spain and the friction with the practice that occurs most frequently. In more detail, the presentations and arguments of this research are divided into two parts: one on the in-depth analysis of the current state of the art and the other on the proposal of solutions as a consequence of the previous analysis. The first part is further subdivided into three chapters. In the first, the main characteristics of the Spanish economy are described from the point of view of what is of interest to the present investigation; naturally, it would be unembraceable (and totally outside our objective) to make an in-depth study of the current Spanish economy, but it is interesting to know, even briefly, what is the economic context in which the regulation of criminal liability of legal persons is being developed. The second chapter analyses the articles of the General Part of the Penal Code that deal with this matter, placing special emphasis on the issues that are most relevant in practice (i.e. the regulation of articles 31 bis-31 quinquies of the Criminal Code, the Regulatory Compliance Programmes together with their related elements and the system of penalties). The third chapter analyses in detail the crimes for which the most commonly observed legal persons can be held liable (regardless of the habitual nature of their commission, although it is true that it coincides in most cases); in this analysis, both doctrinal and, above all, jurisprudential, the same points have been examined for each crime or group of crimes, always from a practical point of view. The second part of this research aims to respond to all those points which, in the first three chapters, have been found to dislodge with reality. Thus, the bases of a Criminal Code aimed at legal persons are proposed, but not in the form of articles within the current Criminal Code, but as a completely new legal body. These lege ferenda proposals are aimed at adapting the current regulation to the Spanish economic and business reality, avoiding theoretical models and focusing on the characteristics of our economy. It is also proposed the drafting of a Regulation that develops the penalty of judicial intervention, as pointed out in the current art. 33.7 of the Criminal Code in fine, as a solution to the punitive disproportion of the Spanish system of criminal liability of legal persons. However, the aim is to answer the question of whether the regulation given by the legislator in this area adapts to reality or whether, on the contrary, it requires modifications (and, if so, what they would be), reaching the conclusion that it is not a regulation that is truly coherent with our economic system and that it should be modified, focusing it on the Spanish economic-business reality.

Keywords

Responsabilitat penal de les persones jurídiques; Responsabilidad penal de las personas jurídicas; Criminal liability of juristic persons; Delictes econòmics; Delitos económicos; Commercial crimes; Dret comparat; Derecho comparado; Comparative law

Subjects

343 - Criminal law. Penal offences

Knowledge Area

Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials

Note

Programa de Doctorat en Dret i Ciència Política

Documents

VCJ_TESIS.pdf

3.702Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)