La traducción por crowdsourcing en lengua de signos catalana: un estudio de recepción

Abstract

Des que es va establir el 2006, el concepte de crowdsourcing ha cridat l’atenció d’acadèmics de tots els camps del saber. Els estudis de Traducció i d’Interpretació no són una excepció i ja són nombrosos els articles, llibres i tesis doctorals que tracten de la traducció amateur i la traducció per crowdsourcing. D’altra banda, la demanda de serveis de traducció i interpretació en llengua de signes catalana (LSC) per part d’associacions de persones sordes no ha fet més que augmentar en les últimes dècades. Dins d’aquest col·lectiu, els nens petits en edat de desenvolupament del llenguatge són especialment vulnerables i els que més es beneficiarien de poder comptar amb continguts literaris en el seu propi idioma. Aquesta tesi neix d’un interès en el mètode de treball col·laboratiu conegut com a crowdsourcing i la seva aplicació com a solució al problema de l’escassetat de continguts literaris infantils en LSC.

L’objectiu d’aquesta tesi és demostrar que les traduccions amateurs produïdes en una plataforma de crowdsourcing poden arribar a un nivell de qualitat similar al de les professionals. Per tal d’assolir-lo, vam dissenyar una plataforma de crowdsourcing en la qual quatre participants de dos perfils diferents (dues persones sordes usuàries habituals de LSC i dues estudiants universitàries de Traducció i Interpretació) van gravar les seves traduccions de dos contes infantils del català a la LSC. Aquests contes infantils ja comptaven amb traduccions professionals, que comparem amb les produïdes en la nostra plataforma mitjançant un estudi de recepció amb qüestionaris. Per a això, vam dissenyar quatre qüestionaris amb ítems idèntics que només variaven en els vídeos de les traduccions a analitzar. En ells, els enquestats havien de puntuar amb una escala de Likert de l’1 al 5 diferents categories que havíem establert com a criteris de qualitat d’aquestes traduccions. Aquestes vuit categories eren “visibilitat”, “expressió facial”, “morfologia”, “lèxic”, “sintaxi”, “rol”, “predicats amb classificadors” i “adequació del conte al perfil del públic”. L’estudi de recepció va comptar amb 29 participants (20 sords i 9 oients), que van demostrar que la qualitat de les traduccions amateurs de les estudiants universitàries no arribava al nivell de les professionals, però, en canvi, que les produïdes pels traductors amateurs sords igualava i fins i tot superava a les traduccions professionals.

Posteriorment, vam organitzar una sèrie d’entrevistes amb tres dels traductors que van participar en la plataforma i amb la directora de l’editorial responsable de les traduccions professionals. Vam preguntar als entrevistats sobre el procés de traducció que havien seguit i la seva opinió respecte a les iniciatives de traducció amateur. L’objectiu d’aquestes entrevistes era recollir dades qualitatives que expliquessin les valoracions que cada traducció va rebre en l’estudi de recepció, a més d’informació que servís per a millorar futures plataformes de traducció per crowdsourcing en LSC.

Malgrat les limitacions amb les quals ha comptat, principalment un corpus de texts limitat i un nombre de participants reduït, aquesta tesi suposa una important aportació als estudis de Traducció i d’Interpretació en llengua de signes al nostre país, ja que és la primera tesi en espanyol que estudia la traducció no professional en una de les llengües de signes nacionals mitjançant estudis de recepció amb usuaris sords.

Desde que se acuñó en 2006, el concepto de crowdsourcing ha llamado la atención de académicos de todos los campos del saber. Los estudios de Traducción e Interpretación no son una excepción y ya son numerosos los artículos, libros y tesis doctorales que abordan la traducción amateur y la traducción por crowdsourcing. Por otra parte, la demanda de servicios de traducción e interpretación en lengua de signos catalana (LSC) por parte de asociaciones de personas sordas no ha hecho más que aumentar en las últimas décadas. Dentro de este colectivo, los niños pequeños en edad de desarrollo del lenguaje son los más vulnerables y los que más se beneficiarían de poder contar con contenidos literarios en su propio idioma. Esta tesis nace de un interés en el método de trabajo colaborativo conocido como crowdsourcing y su aplicación como solución al problema de la escasez de contenidos literarios infantiles en LSC.

El objetivo de esta tesis es demostrar que las traducciones amateurs producidas en una plataforma de crowdsourcing pueden llegar a un nivel de calidad similar a las profesionales. Para ello diseñamos una plataforma de crowdsourcing en la que cuatro participantes de dos perfiles diferentes (dos personas sordas usuarias habituales de LSC y dos estudiantes universitarias de Traducción e Interpretación) grabaron sus traducciones de dos cuentos infantiles del catalán a la LSC. Estos cuentos infantiles ya contaban con traducciones profesionales, que comparamos con las producidas en nuestra plataforma mediante un estudio de recepción con cuestionarios. Para ello, diseñamos cuatro cuestionarios con ítems idénticos que solo variaban en los vídeos de las traducciones a analizar. En ellos, los encuestados debían calificar con una escala de Likert del 1 al 5 diferentes categorías que habíamos establecido como criterios de calidad de dichas traducciones. Estas ocho categorías eran “visibilidad”, “expresión facial”, “morfología”, “léxico”, “sintaxis”, “rol”, “predicados con clasificadores” y “adecuación del cuento al perfil del público”. El estudio de recepción contó con 29 participantes (20 sordos y 9 oyentes), que demostraron que la calidad de las traducciones amateurs de las estudiantes universitarias no llegaba al nivel de las profesionales, pero, en cambio, que las producidas por los traductores amateurs sordos igualaba e incluso superaba a las traducciones profesionales.

Posteriormente, organizamos una serie de entrevistas con tres de los traductores que participaron en la plataforma y con la directora de la editorial responsable de las traducciones profesionales. Preguntamos a los entrevistados acerca del proceso de traducción que habían seguido y su opinión respecto a las iniciativas de traducción amateur. El objetivo de estas entrevistas era recoger datos cualitativos que explicaran las valoraciones que cada traducción recibió en el estudio de recepción, además de información que sirviera para mejorar futuras plataformas de traducción por crowdsourcing en LSC.

A pesar de las limitaciones con las que ha contado, principalmente un corpus de textos limitado y un número de participantes reducido, esta tesis supone una importante aportación a los estudios de Traducción e Interpretación en lengua de signos en nuestro país, ya que es la primera tesis en español que estudia la traducción no profesional en una de las lenguas de signos nacionales mediante estudios de recepción con usuarios sordos.

Since it first appeared in 2006, the concept of crowdsourcing has caught the attention of academics from all fields of knowledge. Translation studies are no exception and there are already numerous articles, books and PhD thesis researching amateur translation and crowdsourced translation. Apart from that, the demand for translation and interpretation services in Catalan Sign Language (LSC) by deaf associations has only increased in recent decades. Within this group, young children in language development stages are the most vulnerable and those who would benefit the most from having literary contents in their native language. This PhD thesis stems from an interest in the working process known as ‘crowdsourcing’ and its possible application as a solution to the problem presented above: the lack of children literature in LSC. The aim of this PhD dissertation is to demonstrate that amateur translations produced on a crowdsourcing platform can reach a level of quality similar to that of professional ones. To do this, we created a crowdsourcing platform in which four participants from two different profiles (two deaf LSC speakers, and two Translation and Interpreting students) recorded translations of two children’s stories from Catalan to LSC. These children’s stories already had professional translations, which we compared with those produced on our platform in a reception study using questionnaires. To do this, we created four questionnaires with identical items whose only differences were the videos of the translations to be analyzed. In them, the respondents had to rate from 1 to 5 in a Likert scale different categories that we had established as quality criteria. These eight categories were “visibility”, “facial expression”, “morphology”, “vocabulary”, “syntax”, “role”, “classifier predicates” and “content’s suitability to its public”. The reception study had 29 participants (20 deaf and 9 hearing), who revealed that the quality of amateur translations by university students did not reach a professional level, however, translations produced by deaf translators were as good, if not better, than professional ones. After that, we organized a series of interviews with three of the crowdsourcing platform’s participants and with the publisher responsible for the professional translations. We asked interviewees about the translation process they had followed and their opinion regarding amateur translation initiatives. The objective of these interviews was to collect qualitative data explaining the scores received by each translation in the reception study, as well as useful information on how to improve future crowdsourcing platforms in LSC. Despite its limitations, namely a limited text corpus and a small number of participants, this dissertation represents an important contribution to Sign Language Translation and Interpretation studies in our country, as it is the first PhD thesis in Spanish that studies non-professional translation in one of the Spanish sign languages using reception studies with deaf users.