Las locuciones del español y del chino: análisis cognitivo y propuesta de tratamiento en el aula de ELE| Les locucions de l'espanyol i del xinès: anàlisi cognitiva i proposta de tractament a l'aula d'ELE| Spanish and Chinese idioms: cognitive analysis and proposal of treatment in the Spanish classroom

Abstract

L’objectiu d’aquesta tesi és facilitar la comprensió i l’adquisició de les locucions espanyoles per part dels estudiants xinesos d’espanyol com a llengua estrangera (ELE). En concret, es pretén comparar els aspectes semàntics de les locucions espanyoles i xineses a partir de la perspectiva cognitiva, així com revelar les similituds i les divergències entre els dos conjunts de cara als mecanismes expressius subjacents a aquestes construccions. D’aquesta manera, es considera factible proporcionar una proposta didàctica orientada a l’ensenyament-aprenentatge de locucions per als alumnes d’ELE i, en conseqüència, resoldre o disminuir les dificultats provocades per la idiomaticitat fraseològica respecte a l’assimilació de les unitats fraseològiques (UFS) a l’aula d’ELE. Gràcies a aquest contingut, és evident que aquesta investigació es particularitza per un caràcter teòric-aplicat. En primer lloc, mitjançant el tractament de les característiques principals i les taxonomies de la fraseologia d’ambdues llengües, s’estableix l’equivalència terminològica entre els diferents tipus fraseològics dels dos idiomes. En segon lloc, per tal d’aprofundir en el pla semàntic de les locucions, no només s’examinen les aportacions precursores relacionades amb els mecanismes expressius de les UFS, sinó que també es proposen dues eines metalingüístiques que es destinen a descodificar el procés interpretatiu de les locucions, anomenades trajecte cognitiu de la motivació i model cognitiu-semàntic, les quals també serveixen com a instruments metodològics que s’utilitzen en la posterior anàlisi semàntica-contrastiva de les UFS espanyoles i xineses. Gràcies al suport teòric, s’explicita el procediment que elabora el corpus d’aquesta tesi. Especialment, s’instaura una sèrie de criteris per assentar l’equivalència funcional entre els fraseologismes de les dues llengües en comparació i delimitar la recollida de les expressions. Amb el suport del corpus, es procedeix a l’anàlisi semàntica-cognitiva de les locucions espanyoles i xineses. Es pretén posar de manifest la situació de la correspondència fraseològica i de l’ús de mecanismes expressius en ambdós idiomes, així com descobrir els trets específics que demostra cada tipus de motivació fraseològica a les dues llengües. Basant-se en els resultats obtinguts, s’aconsegueix desvetllar el contrast entre les UFS espanyoles i xineses respecte a l’estructura del significat en què s’arrelen. Mitjançant la reflexió sobre la comparació anterior, s’adquireixen algunes inspiracions que incideixen en l’ensenyament de locucions dins de l’àmbit d’ELE, sobretot orientades a l’alumnat sinoparlant. Després de conciliar aquests pensaments didàctics amb les teories vinculades a la instrucció fraseològica, s’arriba a traçar una proposta docent. A partir de la seva planificació, es realitza un experiment pedagògic per testificar-ne la viabilitat i l’efectivitat. Gràcies a aquest estadi empíric, s’arriba a optimitzar aquest plantejament i proposar el model de base cognitiva per a l’ensenyament-aprenentatge de les locucions. En suma, al marge de suggerir diverses directrius sobre la docència de locucions per als discents xinesos d’ELE, es constata el predomini de diferències entre els fraseologismes dels dos idiomes quant a la dimensió semàntica-cognitiva (la inestabilitat de recurrència a les diferents classes motivadores i l’heterogeneïtat dels coneixements requerits per les conceptualitzacions), malgrat que és irrebatible l’existència de similituds (les equivalències total, semitotal i semiparcial entre la fraseologia espanyola i xinesa, sustentades per la universalitat de la base biològica i experiencial, així com per algunes congruències culturals). Tanmateix, aquesta asseveració s’ha de delimitar al pla lingüístic i al nivell específic dels mecanismes expressius, perquè les dues llengües indicades coincideixen en l’esfera de cognició i comparteixen les fonts motivadores en la creació fraseològica.

El objetivo de esta tesis es facilitar la comprensión y adquisición de las locuciones españolas por parte de los estudiantes chinos de español como lengua extranjera (ELE). En concreto, se pretende comparar los aspectos semánticos de las locuciones españolas y chinas a partir de la perspectiva cognitiva, así como revelar las similitudes y divergencias entre los dos conjuntos de cara a los mecanismos expresivos subyacentes a estas construcciones. De esta manera, se considera factible proporcionar una propuesta didáctica orientada a la enseñanza-aprendizaje de locuciones para los alumnos de ELE y, en consecuencia, solventar o disminuir las dificultades provocadas por la idiomaticidad fraseológica con respecto a la asimilación de las unidades fraseológicas (UFS) en el aula de ELE. Gracias a semejante contenido, es evidente que esta investigación se particulariza por un carácter teórico-aplicado. En primer lugar, a través del tratamiento de las características principales y las taxonomías de la fraseología de ambas lenguas, se establece la equivalencia terminológica entre los distintos tipos fraseológicos de los dos idiomas. En segundo lugar, a fin de profundizar en el plano semántico de las locuciones, no solo se examinan las aportaciones precursoras relacionadas con los mecanismos expresivos de las UFS, sino que también se proponen dos herramientas metalingüísticas que se destinan a descodificar el proceso interpretativo de las locuciones, denominadas trayecto cognitivo de la motivación y modelo cognitivo-semántico, las cuales también sirven como instrumentos metodológicos que se utilizan en el posterior análisis semántico-contrastivo de las UFS españolas y chinas. Gracias al apoyo teórico, se explicita el procedimiento en que se elabora el corpus de esta tesis. En especial, se instaura una serie de criterios para asentar la equivalencia funcional entre los fraseologismos de las dos lenguas en comparación y delimitar la recogida de las expresiones. Con el soporte del corpus, se procede al análisis semántico-cognitivo de las locuciones españolas y chinas. Se pretende poner de manifiesto la situación de la correspondencia fraseológica y del uso de mecanismos expresivos en ambos idiomas, así como descubrir los rasgos específicos que demuestra cada tipo de motivación fraseológica en las dos lenguas. Basándose en los resultados obtenidos, se consigue desvelar el contraste entre las UFS españolas y chinas con respecto a la estructura del significado en que se arraigan. Mediante la reflexión sobre la comparación anterior, se adquieren algunas inspiraciones que inciden en la enseñanza de locuciones dentro del ámbito de ELE, sobre todo, orientadas al alumnado sinohablante. Después de conciliar estos pensamientos didácticos con las teorías vinculadas con la instrucción fraseológica, se llega a trazar una propuesta docente. A partir de su planificación, se realiza un experimento pedagógico para atestiguar su viabilidad y efectividad. Gracias a este estadio empírico, se alcanza a optimizar dicho planteamiento y proponer el modelo de base cognitivista para la enseñanza-aprendizaje locucional. En suma, al margen de sugerir diversas directrices acerca de la impartición de locuciones para los discentes chinos de ELE, se constata el predominio de diferencias entre los fraseologismos de ambos idiomas en cuanto a la dimensión semántico-cognitiva (la inestabilidad de recurrencia a las distintas clases motivadoras y la heterogeneidad de los conocimientos requeridos por las conceptualizaciones), pese a que es irrebatible la existencia de similitudes (las equivalencias total, semitotal y semiparcial entre la fraseología española y china, sustentadas por la universalidad de la base biológica y experiencial, así como por algunas congruencias culturales). Sin embargo, se ha de delimitar esta aseveración al plano lingüístico y al nivel específico de los mecanismos expresivos, dado que ambas lenguas coinciden en la esfera de cognición y comparten las fuentes motivadoras en la creación fraseológica.

The purpose of this thesis is to facilitate the understanding and acquisition of Spanish idioms for Chinese learners. Specifically, we pretend to compare the semantic aspects of Spanish and Chinese idioms from the cognitive perspective, as well as reveal the similarities and divergences between them in terms of the expressive mechanisms underlying these constructions. In this way, it is feasible to provide a didactical proposal oriented to the teaching-learning of idioms for Chinese learners and, consequently, to solve or diminish the difficulties caused by the phraseological idiomaticity to the assimilation of idioms in Spanish as a Foreign Language (SFL). Therefore, it is notorious that this research has a theoretical-applied character. Firstly, through the main characteristics and taxonomies of idioms in both languages, we establish the terminological equivalence between the different phraseological types of these two languages. Secondly, we adopt the cognitivist point of view to focus on the semantic level of idioms. We not only examine the precursor contributions related to the expressive mechanisms of these word combinations, but also propose two metalinguistic tools aimed at decoding the interpretative process of idioms, called cognitive path of motivation and cognitive-semantic model, which also serve as methodological instruments for the subsequent semantic-contrastive analysis of Spanish and Chinese idioms. Based on the theoretical support, we explain the procedure in which the corpus of the present thesis is elaborated. In particular, we establish a series of criteria in order to constitute the functional equivalence between the idioms of the two languages in comparison and to delimit the collection of expressions. On the basis of the corpus, we proceed to the semantic-cognitive analysis of the Spanish and Chinese idioms. From both a quantitative and qualitative perspective, we reveal the situation of phraseological correspondence and the use of expressive mechanisms in both languages, as well as we discover the specific features demonstrated by each type of phraseological motivation in the two languages. With the results obtained, we manage to unveil the contrast between Spanish and Chinese idioms with respect to their semantic structure. By reflecting on the above comparison, we acquire some inspiration related to the teaching of idioms within the field of SFL, specially oriented to Chinese students. After reconciling these didactical thoughts with the theories of phraseological education, we provide a teaching proposal. Based on its content, we carry out a pedagogical experiment in order to prove its feasibility and effectiveness. Thanks to this empirical stage, it is possible to optimize its design and propose the cognitivist-based model for idiom teaching-learning. In short, apart from suggesting various guidelines on the teaching of idioms for Chinese learners of SFL, we note the predominance of differences between the idioms of both languages in terms of the semantic-cognitive dimension (the instability of recurrence to the different motivating classes and the heterogeneity of the knowledge required by the conceptualizations), even though the existence of similarities is undeniable (the total, semi-total and semi-partial equivalencies between Spanish and Chinese phraseology, supported by the universality of the biological and experiential basis, as well as by some cultural congruence). However, this assertion must be limited to the linguistic level and the specific level of expressive mechanisms, since the two languages in question coincide in the sphere of cognition and share the motivating sources in phraseological creation.