Arquitectura resiliente en el siglo XXI. Construyendo una teoría a través de ocho casos europeos

dc.contributor
Universitat de Girona. Departament d'Arquitectura i Enginyeria de la Construcció
dc.contributor.author
Breton Coll, Fèlix
dc.date.accessioned
2023-03-10T15:39:44Z
dc.date.available
2023-03-10T15:39:44Z
dc.date.issued
2023-02-27
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/687888
dc.description.abstract
Globalisation has intensified uncertainty and complexity given the changes produced by the increase in unpredictable events, hazards and adversities, such as the climate emergency, social inequality, technological obsolescence and the financial, energy or health crises. Resilience has become a vital objective for cities. It enables the effects of globalisation to be confronted positively and, in this way, contributes to sustainable development in the environmental, socioeconomic and political domains. Although there are various scientific studies on resilience in the urban development area, this is not the case in the specific field of architecture. Therefore, this research proposes theorisation of resilient architecture through grounded theory based on the analysis of eight case studies selected from three European architecture studios: the Finnish studio Ilo, the Spanish cooperative of architects Lacol and the French studio Bruther. Through a literature review of the general concept of resilience, some heuristic premises are extracted for research on resilient architecture. They are associated with the planning of indeterminacy and the evolution of dynamic systems. Three types of dynamic socio-spatial systems are specified that develop different processes over time: fragile, resistant and resilient. In addition, the practice of two architecture studios, Lacaton & Vassal and Elemental, is assessed. These are considered contemporary benchmarks that help to focus research on the selected case studies and contribute to defining the properties of resilient architecture
ca
dc.description.abstract
La globalització ha intensificat la incertesa y la complexitat davant els canvis produïts per l’augment de successos impredictibles, com ara l’emergència climàtica, la desigualtat social, l’obsolescència tecnològica i les crisis econòmiques, energètiques o sanitàries. La resiliència ha esdevingut un objectiu essencial per a les ciutats, ja que permet afrontar els efectes de la globalització positivament i, d’aquesta manera, contribuir al desenvolupament sostenible en els àmbits ambiental, socioeconòmic i polític. Si bé hi ha diversos estudis científics sobre resiliencia en l’àmbit urbanístic, no passa el mateix en el camp específic de l’arquitectura. Aquesta investigació proposa una teorització de l’arquitectura resilient mitjançant una metodologia de teoria fonamentada (grounded theory), basada en l’anàlisi de vuit casos d’estudi seleccionats de tres despatxos d’arquitectura europeus: l’estudi finlandès Ilo, la cooperativa d’arquitectes espanyola Lacol i el despatx francès Bruther. Mitjançant una revisió bibliogràfica del concepte general de resiliència, s’extreuen unes premisses heurístiques per a la investigació de l’arquitectura resilient, vinculades amb la planificació de la indeterminació i l’evolució dels sistemes dinàmics, i es concreten tres classes de sistemes dinàmics socioespacials que desenvolupen diferents processos en el temps: fràgil, resistent i resilient. També s’avalua la pràctica dels despatxos d’arquitectura Lacaton & Vassal i Elemental com a referents contemporanis que ajuden a orientar la recerca dels casos d’estudi seleccionats i contribueixen a definir les propietats de l’arquitectura resilient
ca
dc.format.extent
599 p.
ca
dc.language.iso
spa
ca
dc.language.iso
cat
dc.language.iso
eng
dc.publisher
Universitat de Girona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
ca
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Arquitectura resilient
ca
dc.subject
Arquitectura resiliente
ca
dc.subject
Resilient architecture
ca
dc.subject
Teoria de la resiliència
ca
dc.subject
Teoría de la resiliencia
ca
dc.subject
Resilience theory
ca
dc.subject
Indeterminació espacial
ca
dc.subject
Indeterminación espacial
ca
dc.subject
Spatial indeterminacy
ca
dc.subject
Globalització
ca
dc.subject
Globalización
ca
dc.subject
Globalisation
ca
dc.subject
Canvi d'ús
ca
dc.subject
Cambio de uso
ca
dc.subject
Change of use
ca
dc.subject
Proactivitat
ca
dc.subject
Proactividad
ca
dc.subject
Proactivity
ca
dc.subject
Desenvolupament sostenible
ca
dc.subject
Desarrollo sostenible
ca
dc.subject
Sustainable development
ca
dc.title
Arquitectura resiliente en el siglo XXI. Construyendo una teoría a través de ocho casos europeos
ca
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
72
ca
dc.contributor.director
García Vergara, Marisa
dc.embargo.terms
cap
ca
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Programa de Doctorat en Tecnologia


Documents

tfbc_20230227.pdf

41.81Mb PDF

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)