Comfort Women and Sexual Slavery in International Law: Seeking Justice and Reparations

Author

Miyamoto, Erika

Director

Calvet Martínez, Elisenda

Tutor

Fernández Pons, Xavier

Date of defense

2023-04-19

Pages

235 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Facultat de Dret

Abstract

[eng] During World War II, the Imperial Japanese Army forced over 200,000 women into sexual slavery in comfort stations across Asia. It is estimated that 80% of the ‘comfort women’ were from Korea, and the rest were from countries such as China, Japan, the Philippines, Taiwan, the Dutch East Indies and East Timor. The research carried out until now on the ‘comfort women’ has revealed the extent to which these women were deprived of personal freedom and control over their sexual autonomy and body and subjected to regulations on a chattel-like basis of their reproductive health. Despite this, the International Military Tribunal For the far East, established after the World War II, merely delivered the ‘victor’s justice’, and it failed to sufficiently prosecute crimes related to the ‘comfort women’. About 50 years later, in 1990s, the concern over the issue of the sexual violence in international law emerged from the prosecutions of sexual offenders tried in the ad hoc International Criminal Tribunals for the former Yugoslavia and Rwanda. In this context, the injustice for the ‘comfort women’ and its consideration as crimes of sexual slavery became an object of debate and was actively discussed within the international organisations. From 1991 to 2001, the ‘comfort women’ filed 10 lawsuits against the Japanese government before the domestic tribunals, but all the cases were eventually dismissed. In 1996, the Japanese government established an Asian Women’s Fund to provide compensation, medical welfare and letters of apology to the ‘comfort women’. However, the Asian Women’s Fund has been criticised by the United Nations, because the reparations were implemented without the admission of the state responsibility. The debate over the ‘comfort women’, lasting more than 80 years since the end of World War II, has shown the complexity of the legal and political problems, causing continuing suffering and violation of human rights of the ‘comfort women’. Therefore, this contribution will analyse to what extent the development of international law in relation to the crime of sexual slavery can contribute to promote the right to justice and the right to reparation of the ‘comfort women’. To this end, I will investigate the Japan’s international responsibility for the ‘comfort women’ as sexual slavery and examine the evolving principles of the international law in relation to the right to an effective remedy and the right to reparation. I argue that Japan has been in complete disregard for jus cogens norm of prohibition of slavery and should acknowledge that it bears the state responsibility for the systematic sexual slavery of the ‘comfort women’. I also argue that not only material reparation, but also symbolic and transformative reparation together with structural changes should be provided for the ‘comfort women’, adopting victims-oriented and gendered approach which has lacked to date.


[cat] Durant la Segona Guerra Mundial, l'exèrcit imperial japonès va obligar a més de 200.000 dones a ser esclaves sexuals en estacions de confort a tota Àsia. Es calcula que el 80% de les “dones de consol” eren de Corea, i la resta eren de països com la Xina, el Japó, les Filipines, Taiwan, les Índies Orientals Holandeses i Timor Oriental. La investigació realitzada fins ara sobre les "dones de consol" ha posat de manifest fins a quin punt aquestes dones estaven privades de la llibertat personal i del control sobre la seva autonomia sexual i corporal i sotmeses a les regulacions sobre la seva salut reproductiva sobre una base de tipus mobiliari. Malgrat això, el Tribunal Militar Internacional per a l'Extrem Orient, establert després de la Segona Guerra Mundial, es va limitar a lliurar la "justícia del vencedor" i no va processar prou els crims relacionats amb les "dones de consol". Uns 50 anys més tard, a la dècada de 1990, la preocupació per la qüestió de la violència sexual en el dret internacional va sorgir dels processaments dels delinqüents sexuals jutjats als Tribunals Penals Internacionals ad hoc per a l'antiga Iugoslàvia i Ruanda. En aquest context, la injustícia per a les "dones de consol" i la seva consideració com a delictes d'esclavitud sexual es va convertir en objecte de debat i es va discutir activament dins les organitzacions internacionals. Del 1991 al 2001, les "dones de consol" van presentar 10 querelles contra el govern japonès davant els tribunals interns, però finalment tots els casos van ser desestimats. El 1996, el govern japonès va establir un Fons de Dones Asiàtiques per oferir compensacions, benestar mèdic i cartes de disculpa a les "dones de consol". No obstant això, el Fons de Dones Asiàtiques ha estat criticat per les Nacions Unides perquè les reparacions es van implementar sense l'admissió de la responsabilitat de l'estat. El debat sobre les 'dones de consol', que ha durat més de 80 anys des del final de la Segona Guerra Mundial, ha posat de manifest la complexitat dels problemes legals i polítics, provocant un patiment continuat i la vulneració dels drets humans de les 'dones de consol'. Per aquest motiu aquesta tesi analitzarà fins a quin punt el desenvolupament del dret internacional en relació amb el delicte d'esclavitud sexual pot contribuir a promoure el dret a la justícia i el dret a la reparació de les “dones de consol”. Amb aquesta finalitat, investigaré la responsabilitat internacional del Japó per les "dones de consol" com a esclavitud sexual i examinaré els principis en evolució del dret internacional en relació amb el dret a un recurs efectiu i el dret a la reparació. Argumento que el Japó ha ignorat completament la norma de jus cogens de prohibició de l'esclavitud i hauria de reconèixer que té la responsabilitat estatal de l'esclavitud sexual sistemàtica de les "dones de consol". També argumento que no només s'hauria d'oferir una reparació material, sinó també una reparació simbòlica i transformadora, juntament amb canvis estructurals, per a les "dones de consol", adoptant un enfocament orientat a les víctimes i de gènere que ha mancat fins ara.


[spa] Durante la Segunda Guerra Mundial, el Ejército Imperial Japonés obligó a más de 200.000 mujeres a la esclavitud sexual en estaciones de confort en toda Asia. Se estima que el 80% de las 'mujeres de solaz' eran de Corea y el resto de países como China, Japón, Filipinas, Taiwán, las Indias Orientales Holandesas y Timor Oriental. Las investigaciones realizadas hasta ahora sobre las 'mujeres de solaz' han puesto de manifiesto hasta qué punto estas mujeres estaban privadas de libertad personal y de control sobre su autonomía sexual y corporal y sometidas a regulaciones sobre la base de bienes muebles de su salud reproductiva. A pesar de esto, el Tribunal Militar Internacional para el Lejano Oriente, establecido después de la Segunda Guerra Mundial, simplemente dictó la 'justicia del vencedor' y no procesó suficientemente los delitos relacionados con las 'mujeres de solaz'. Aproximadamente 50 años después, en la década de 1990, la preocupación por el tema de la violencia sexual en el derecho internacional surgió a partir de los procesos de los delincuentes sexuales juzgados en los Tribunales Penales Internacionales ad hoc para la ex Yugoslavia y Ruanda. En este contexto, la injusticia para las 'mujeres de solaz' y su consideración como delitos de esclavitud sexual se convirtió en objeto de debate y se discutió activamente en el seno de las organizaciones internacionales. De 1991 a 2001, las 'mujeres de solaz' presentaron 10 demandas contra el gobierno japonés ante los tribunales nacionales, pero todos los casos fueron finalmente desestimados. En 1996, el gobierno japonés estableció un Fondo de Mujeres Asiáticas para proporcionar compensación, bienestar médico y cartas de disculpa a las 'mujeres de consuelo'. Sin embargo, el Fondo de Mujeres Asiáticas ha sido criticado por las Naciones Unidas, porque las reparaciones se implementaron sin la admisión de la responsabilidad del Estado. El debate sobre las 'mujeres de solaz', que dura más de 80 años desde el final de la Segunda Guerra Mundial, ha mostrado la complejidad de los problemas legales y políticos, causando continuo sufrimiento y violación de los derechos humanos de las 'mujeres de solaz'. Por este motivo, esta tesis analizará en qué medida el desarrollo del derecho internacional en relación con el delito de esclavitud sexual puede contribuir a promover el derecho a la justicia y el derecho a la reparación de las 'mujeres de solaz'. Con este fin, investigaré la responsabilidad internacional de Japón por las 'mujeres de solaz' como esclavitud sexual y examinaré los principios en evolución del derecho internacional en relación con el derecho a un recurso efectivo y el derecho a reparación. Argumento que Japón ha hecho caso omiso de la norma jus cogens de prohibición de la esclavitud y debería reconocer que tiene la responsabilidad estatal por la esclavitud sexual sistemática de las 'mujeres de solaz'. También sostengo que no solo debe proporcionarse una reparación material, sino también una reparación simbólica y transformadora junto con cambios estructurales para las 'mujeres de solaz', adoptando un enfoque orientado a las víctimas y de género del que ha carecido hasta la fecha.

Keywords

Drets humans (Dret internacional); Derechos humanos (Derecho internacional); Human rights (International law); Esclavitud; Slavery; Prostitució; Prostitución; Prostitution; Recursos (Dret); Recursos (Derecho); Remedies (Law); Reparacions d'injustícies històriques; Reparaciones de injusticias sociales; Reparations for historical injustices

Subjects

341 - International law

Knowledge Area

Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials

Note

Programa de Doctorat en Dret i Ciència Política

Documents

EM_PhD_THESIS.pdf

1.783Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)