L'Estabilitat referencial i la dominança lingüística en el marcatge diferencial d'objecte en el bilingüisme català-espanyol

Author

Benito Galdeano, Rut ORCID

Director

Bel Gaya, Aurora

Date of defense

2023-11-20

Pages

517 p.



Department/Institute

Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Ciències del llenguatge

Doctorate programs

Programa de Doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatge

Abstract

El marcatge diferencial d’objecte (MDO) és un fenomen complex, regulat per factors nominals, verbals i pragmàtics. L’animacitat i l’estabilitat referencial dels objectes (Aissen, 2003, Farkas i von Heusinger, 2003) són dos factors clau en espanyol i en català, però l’MDO s’usa categòricament en més nivells de l’escala d’estabilitat referencial en espanyol que en català estàndard. S’ha demostrat que l’MDO és especialment vulnerable al bilingüisme i al contacte de llengües (ex. López-Otero, 2022), també en la combinació català-espanyol (ex. Jiménez-Gaspar, 2020; Perpiñán, 2018; Puig-Mayenco et al., 2018). Aquesta tesi aborda dues qüestions relacionades amb aquest fenomen lingüístic: 1) el paper de l’estabilitat referencial dels objectes directes en la realització i l’omissió de la marca en l’espanyol peninsular monolingüe i en el català de Catalunya i 2) el paper de factors externs (dominança lingüística) i interns (estabilitat referencial) en la influència translingüística en l’MDO en bilingües català-espanyol altament competents en les dues llengües, així com la direccionalitat de la influència. Investiguem l’acceptabilitat i la producció de la realització i l’omissió de la marca en objectes de quatre nivells diferents d’estabilitat referencial (noms propis, SNs [+definits], SNs [-definits, +específics], SNs [-definits, -específics]) mitjançant dues tasques equivalents de judicis d’acceptabilitat (TJA) i dues tasques equivalents de producció escrita guiada (TP), una en cada llengua (espanyol i català), que vam administrar a bilingües espanyol-català (133 en la TJA, 145 en la TP) amb diferents perfils de dominança lingüística (dominants de català de fora l’Àrea Metropolitana de Barcelona —AMB—, dominants de català de l’AMB, bilingües equilibrats i dominant d’espanyol) i a monolingües d’espanyol peninsular (40 en la TJA, 32 en la TP). Els resultats posen de manifest, d’una banda, que l’estabilitat referencial és un factor crucial en aquestes dues llengües: en espanyol, com menys estable referencialment és l’objecte, més opcionalitat presenta la marca; en català, com més estable referencialment és l’objecte, més s’usa la marca. D’altra banda, evidencien que la influència translingüística és bidireccional, modulada tant per la dominança lingüística com per l’estabilitat referencial. En espanyol, el sistema d’MDO passa a ser més vi opcional com més dominant de català són els bilingües, i la influència no penetra en els dominants d’espanyol i ho fa molt tènuement en el primer nivell de l’escala d’estabilitat referencial. En català, tots els bilingües, inclosos els dominants de català, accepten la realització o omissió de la marca de manera completament opcional en tots els objectes, però l’ús de la marca augmenta a mesura que incrementa l’estabilitat referencial dels objectes i la dominança en espanyol. El fet que en català l’acceptació i l’ús de la marca penetri en tots els grups, juntament amb la major penetració en l’acceptabilitat que en la producció, suggereix que aquesta llengua està experimentant un canvi lingüístic generalitzat, accelerat per l’evolució interna de les llengües amb MDO (Salvador i Pérez Saldanya, 1993; Perpiñán, 2018; Pineda, 2018). En conjunt, el disseny bidireccional d’aquesta tesi demostra que en una societat bilingüe amb dues llengües amb MDO, una amb major extensió que l’altra (com ara l’espanyol i el català, respectivament), la vulnerabilitat de l’MDO al contacte de llengües porta a l’ampliació de l’MDO en la varietat que pràcticament no l’utilitza (català bilingüe), però no a l’erosió de la marca en la varietat que sí que ho fa (espanyol bilingüe).


El marcado diferencial de objeto (MDO) es un fenómeno complejo, regulado por factores nominales, verbales y pragmáticos. La animacidad y la estabilidad referencial de los objetos (Aissen, 2003; Farkas y von Heusinger, 2003) son dos factores clave en español y en catalán, pero el MDO se usa categóricamente en más niveles de la escala de estabilidad referencial en español que en catalán estándar. Se ha demostrado que el MDO es especialmente vulnerable al bilingüismo y al contacto de lenguas (ej. López-Otero, 2022), también en la combinación catalán-español (ej. Jiménez-Gaspar, 2020; Perpiñán, 2018; Puig-Mayenco et al., 2018). Esta tesis aborda dos cuestiones relacionadas con este fenómeno lingüístico: 1) el papel de la estabilidad referencial de los objetos directos en la realización y omisión de la marca en el español peninsular monolingüe y en el catalán de Cataluña y 2) el papel de los factores externos (dominancia lingüística) e internos (estabilidad referencial) en la influencia translingüística en el MDO en bilingües catalán-español altamente competentes en las dos lenguas, así como la direccionalidad de la influencia. Investigamos la aceptabilidad y la producción de la realización y la omisión de la marca en objetos de cuatro niveles diferentes de estabilidad referencial (nombres propios, SNs [+definidos], SNs [-definidos, +específicos], SNs [-definidos, -específicos]) mediante dos tareas equivalentes de juicios de aceptabilidad (TJA) y dos tareas equivalentes de producción escrita guiada (TP), una en cada lengua (español y catalán), que administramos a bilingües español-catalán (133 en la TJA, 145 en la TP) con diferentes perfiles de dominancia lingüística (dominantes de catalán de fuera del Área Metropolitana de Barcelona —AMB—, dominantes de catalán del AMB, bilingües equilibrados y dominante de español) y a monolingües de español peninsular (40 en la TJA, 32 en la TP). Los resultados ponen de manifiesto, por un lado, que la estabilidad referencial es un factor crucial en estas dos lenguas: en español, cuanto menos estable referencialmente es el objeto, mayor opcionalidad presenta la marca; en catalán, cuanto más estable referencialmente es el objeto, más se utiliza la marca. Por otro lado, evidencian que la influencia translingüística es bidireccional, modulada tanto por la dominancia lingüística como por la estabilidad referencial. En español, el sistema de MDO pasa a viii ser más opcional cuanto más dominante de catalán son los bilingües, y la influencia no penetra en los dominantes de español y lo hace muy tenuemente en el primer nivel de la escala de estabilidad referencial. En catalán, todos los bilingües, incluidos los dominantes de catalán, aceptan la realización u omisión de la marca de manera completamente opcional en todos los objetos, pero el uso de la marca aumenta a medida que incrementa la estabilidad referencial de los objetos y la dominancia en español. El hecho de que en catalán la aceptabilidad y el uso de la marca penetre en todos los grupos, junto con la mayor penetración en la aceptabilidad que en la producción, sugiere que esta lengua está experimentando un cambio lingüístico generalizado, acelerado por la evolución interna de las lenguas con MDO (Salvador y Pérez Saldanya, 1993; Perpiñán, 2018; Pineda, 2018). En conjunto, el diseño bidireccional de esta tesis demuestra que en una sociedad bilingüe con dos lenguas con MDO, una con mayor extensión que la otra (como el español y el catalán, respectivamente), la vulnerabilidad del MDO al contacto de lenguas lleva a la ampliación del MDO en la variedad que prácticamente no la usa (catalán bilingüe), pero no a la erosión de la marca en la variedad que sí lo hace (español bilingüe).


Differential object marking (DOM) is a complex phenomenon, regulated by nominal, verbal, and pragmatic factors. The animacy and referential stability of objects (Aissen, 2003; Farkas & von Heusinger, 2003) are two key factors in Spanish and in Catalan, but DOM is used categorically at more levels of the referential stability scale in Spanish than in Standard Catalan. It has been shown that DOM is especially vulnerable to bilingualism and language contact (i.e., López-Otero, 2022), also in the language combination Catalan-Spanish (i.e., Jiménez-Gaspar, 2020; Perpiñán, 2018; Puig-Mayenco et al., 2018). This thesis addresses two issues related to this linguistic phenomenon: 1) the role of referential stability of direct objects in the realization and omission of the marker in monolingual Peninsular Spanish and in the Catalan of Catalonia and 2) the role of external (dominance) and internal (referential stability) factors in crosslinguistic influence in DOM in highly competent Catalan-Spanish bilinguals, as well as the directionality of the crosslinguistic influence. We investigate the acceptability and the production of the realization and the omission of the marker in objects of four different levels of referential stability (proper names, [+defined] NPs, [-defined, +specific] NPs, [-defined, -specific] NPs) using two equivalent acceptability judgments tasks (AJT) and two equivalent written production tasks (WPT), one in each language (Spanish and Catalan), completed by Catalan-Spanish bilinguals (133 in the AJT, 145 in the WPT) with different language dominance profiles (Catalan-dominants not from the Barcelona Metropolitan Area —AMB—, Catalan-dominants from the AMB, balanced bilinguals and Spanish-dominants) and to Peninsular Spanish monolinguals (40 in the AJT, 32 in the WPT). The results show, on the one hand, that referential stability of objects is a crucial factor in both languages: in Spanish, the less referentially stable the object is, the more optionality the marker presents; in Catalan, the more referentially stable the object is, the more the marker is used. On the other hand, results show that crosslinguistic influence is bidirectional, modulated both by language dominance and by the referential stability of objects. In Spanish, the more Catalan-dominants the bilinguals are, the more optional the DOM system becomes, and it does not penetrate in the Spanish-dominants system, and it does very weakly in the first level of the referential stability scale. In x Catalan, all bilinguals, including Catalan dominants, accept the realization or omission of the marker in a completely optional way in all objects, but the use of the marker increases parallel to the referential stability of objects and the language dominance in Spanish. The fact that in Catalan the acceptance and production of the marker penetrates in all groups, together with the greater penetration in acceptability than in production, suggests that this language is undergoing a generalized linguistic change, accelerated by the internal evolution of DOM-languages (Salvador & Pérez Saldanya, 1993; Perpiñán, 2018; Pineda, 2018). Taken together, the bidirectional design of this thesis shows that in a bilingual society with two DOM-languages, one with greater extension than the other (such as Catalan and Spanish, respectively), the vulnerability of DOM to language contact leads to the expansion of DOM in the variety that barely uses the marker (bilingual Catalan), but not to the erosion of the variety that uses it (bilingual Spanish).

Keywords

Bilingüisme català-espanyol

Subjects

81 - Linguistics and languages

Documents

trbgII.pdf

10.57Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)