Estructura de virulència de la població Erysiphe graminis f.sp. hordei

Abstract

Es va caracteritzar la interacció genètica del sistema Erysiphe graminis / Hordeum vulgare subsp. vulgare a Catalunya, a través dels caràcters de virulència/avirulència i resistència/susceptibilitat, amb l'objecte d'una millor utilització de la resistència raça-específica pel control d'aquesta malaltia.<br/>S'obtingueren 11 mostres aleatòries de la població aèria d'espores mitjançant una 'Schwarzbach jet spore sampler'. En un total de 948 colònies individuals s'analitzà al laboratori la virulència sobre un conjunt de genotipus amb els al.lels de resistència Mla1, Mla3, Mla6, Mla7, Mla9, Mla12, Mla13, Mlk, Mlg, mlo, Ml(La) i Mlh. Part d'aquestes colònies s'analitzaren també amb la resta de les resistències incloses en les línies quasi-isogèniques de Pallas i el cv. Triumph. La distribució de la resistència s'estimà a partir de la producció d'ordi precintat a Catalunya i dels al.lels de resistència que porten aquestes varietats. Addicionalment, es van identificar per primera vegada els al.lels de resistència raça-específics presents en 12 varietats comercials, mitjançant la interacció amb 10 aïllaments d' E. graminis f.sp. hordei.<br/>La virulència de la població del patogen està adaptada a l'estructura de resistència/susceptibilitat de la població de l'hoste. En més del 73% de la superfície d'ordi hi ha present alguna resistència, si bé les resistències predominants Weihenstephan, Ragusa, Laevigatum i Hauters són inefectives pel control de la malaltia, degut a les altes freqüències de les virulències complementàries.<br/>En canvi, en relació a les resistències Kwan, Lyallpur, Arabische i Monte Cristo, que només ocupen cadascuna una superfície al voltant del 10-15%, les freqüències de virulència complementàries són intermèdies.<br/>No es va detectar cap colònia virulenta a les resistències Abessinian, Ruppe i Mlo. Aquestes, juntament amb les resistències Algerian i Ricardo són les més efectives pel control de la cendrosa.<br/>Atenent a l'alta diversitat observada de la virulència i l'elevada complexitat dels aïllaments, juntament amb la localització i el clima de Catalunya, es suggereix que l'inòcul primari està format bàsicament per ascospores. I que és la recombinació sexual obligatòria juntament amb el desenvolupament poc sever de la malaltia en termes mitjans, el fet que origina que al final del cicle no predomini cap raça.<br/>Pel control de la cendrosa de l'ordi en una agricultura sostenible es proposa augmentar la durabilitat d'aquestes resistències mitjançant una major diversificació, i incrementar el nivell de resistència raça-no específica.

Se caracterizó la interacción genética del sistema Erysiphe graminis / Hordeum vulgare subsp. vulgare/ a Catalunya, a través de los caracteres de virulencia/avirulencia y resistencia/susceptibilidad, con el objeto de una mejor utilización de la resistencia raza-específica por el control de esta enfermedad.<br/>Se obtuvieron 11 muestras aleatorias de la población aérea de espora mediante una 'Schwarzbach jet spore sampler'. En un total de 948 colonias individuales se analizó al laboratorio la virulencia sobre un conjunto de genotipos con los alelo de resistencia Mla1, Mla3, Mla6, Mla7, Mla9, Mla12, Mla13, Mlk, Mlg, mlo, Ml(La) y Mlh. Parte de estas colonias se analizaron también con el resto de las resistencias inclusas en las líneas casi-isogénicas de Pallas y el cv. Triumph. La distribución de la resistencia se estimó a partir de la producción de cebada precintada a Catalunya y de los alelo de resistencia que traen estas variedades. Adicionalmente, se identificaron por primera vez los alelo de resistencia raza-específicos presentes en 12 variedades comerciales, mediante la interacción con 10 aislamientosaslamientos d'E. graminis f.sp. hordei.<br/>La virulencia de la población del patógeno está adaptada a la estructura de resistencia/susceptibilidad de la población del huésped. En más del 73% de la superficie de cebada hay presente alguna resistencia, si bien las resistencias predominantes Weihenstephan, Ragusa, Laevigatum y Hauters son inefectivas por el control de la enfermedad, adeudado a las altas frecuencias de las virulencias complementarias.<br/>A cambio, en relación a las resistencias Kwan, Lyallpur, Arabische y Monte Cristo, que sólo ocupan cada una una superficie alrededor del 10-15%, las frecuencias de virulencia complementarias son intermedias.<br/>No se detectó ninguno colonia virulenta a las resistencias Abessinian, Ruppe y Mlo. Estas, junto con las resistencias Algerian y Ricardo son las más efectivas por el control de la cenicilla.<br/>Atendiendo a la alta diversidad observada de la virulencia y la elevada complejidad de los aislamientosaslamientos, junto con la localización y el clima de Catalunya, se sugiere que el inoculo primario está formado básicamente por ascosporas. Y que es la recombinación sexual obligatoria junto con el desarrollo poco severo de la enfermedad en promedios, el hecho que origina que al final del ciclo no predomine ninguna raza.<br/>Por el control de la cenicilla de la cebada en una agricultura sostenible se propone aumentar la durabilidad de estas resistencias mediante una mayor diversificación, y incrementar el nivel de resistencia raza-no específica.