Somatisation in British Secondary school children: measurement, associations, impairment and health care use

Abstract

Aquesta tesi està basada en tres articles que he publicat amb dades recollides d’una mostra de 1251 estudiants de Secundària i Batxillerat al Regne Unit. La informació que es va obtenir amb els qüestionaris que aquest grup de joves van emplenar, ha permès ampliar el coneixement del fenomen de somatització en aquesta població. Les somatitzacions són dolors i altres malestars físics que tenen un origen psicològic i no orgànic. Els símptomes psicosomàtics són comuns en la població pediàtrica. Poden ser lleus i transitoris o bé configurar trastorns psicosomàtics quan suggereixen malalties mèdiques, limiten funcionalment el pacient i comporten visites mèdiques. Aquests trastorns estan fonamentats en condicions psiquiàtriques que s’anomenen Trastorns Somatomorfs. La motivació per escriure aquesta tesi va sorgir de l’oportunitat de poder estudiar els símptomes psicosomàtics i les seves associacions en una mostra d’estudiants Britànics, així com els seu efectes en el funcionament global d’aquests joves i en la decisió de consultar el metge. L’objectiu del primer article era avaluar els símptomes somàtics utilitzant el CSI-35 (Children’s Somatization Inventory) i analitzar les propietats psicomètriques d’aquest qüestionari. El CSI-35 és un qüestionari que engloba preguntes sobre 35 queixes físiques que el nen ha presentat en les dues setmanes prèvies i avalua tant la frequència com la intensitat de les mateixes. El CSI-35 no avalua l’impacte dels símptomes en el funcionament global del nen, o les associacions amb l’estrès o amb les consultes mèdiques, aspectes que són crucials en l’estudi del fenomen de somatització. És per això que en aquest projecte vam afegir preguntes per avaluar totes aquestes facetes, i vam utilitzar una escala d’impacte en el funcionament global que pregunta sobre l’afectació dels símptomes somàtics en 4 àrees: concentració, estar amb els amics, anar a l’escola i disfrutar d’activitiats en general. Aquesta és la primera vegada que s’han estudiat tots aquests aspectes en una població comunitària d’estudiants Britànics en el context de símptomes somàtics identificats amb el CSI. A més a més d’avaluar els símptomes psicosomàtics utilitzant el CSI-35, i ja que els mals de panxa són les queixes somàtiques més freqüents en la població infanto-juvenil, vam decidir estudiar aquests símptomes amb més profunditat en el segon article. Fins ara hi ha hagut pocs estudis al Regne Unit que hagin estudiat prevalences de mals de panxa en mostres comunitàries d’adolescents anglesos, i les seves associacions amb l’estrès, problemes psicològics, l'impacte en el funcionament global i en les consultes mèdiques. D’altra banda, estudis en la població adulta indiquen que els pacients que consulten el metge de capçalera amb alta freqüència constitueixen la majoria de les visites a Assistència Primària. Resultats en aquesta àrea d’investigació han demostrat que aquests pacients tenen més desavantatges socials, més problemes mèdics i de salut mental, consulten freqüentment altres metges i pateixen alts nivells de queixes psicosomàtiques. De totes maneres, l’estudi d’aquesta àrea en la població adolescent és escàs i no es coneixen els factors que estan associats amb l’alta freqüència de consultes mèdiques en els joves. És per això que en en el tercer article ens vam concentrar en investigar la contribució d’una sèrie de variables, incloent factors psicosocials, a la freqüència de visites mèdiques en la nostra mostra, posant especial èmfasi en el fenomen de somatització.

Psychosomatic pathology is common in the paediatric population. Many children present with somatic symptoms that are often transient and non-impairing and do not need medical care; however, there is a subgroup whose symptoms are chronic, impairing, leading to health-seeking behaviour and associated with psychiatric pathology, who can meet criteria for a Somatoform Disorder. This group constitute a real health concern if not identified and treated properly, as symptoms can persist into adolescence and adulthood with severe personal, economic and public health consequences. The three papers and thus this thesis, was motivated by a need to know more about the phenomenon of paediatric somatisation in British general population by using the CSI-35 (Children’s Somatization Inventory) and studying its psychometric properties. Paper 1 investigates the use of the CSI-35 in a community sample of 1251 Secondary school students and documents the frequency of the physical symptoms and their impact in terms of functional impairment and medical help seeking in British young people. This was the first time that impairment and perceptions of stress were studied in a British general population in the context of CSI identified somatic symptoms. In addition to exploring the use of the CSI in a new population, and since abdominal pains are one of the most commonly reported functional symptoms in children and young people, this was singled out and studied in this sample. Although acute and recurrent abdominal pain is one of the main presentations in children attending primary care services in the UK, there has been little work on the prevalence rates, impairment and medical help seeking behaviour associated with abdominal pain in British adolescent community samples. Therefore Paper 2 explored the relationship between abdominal pain and other symptoms reported by the CSI, as well as investigating its associations with stress and psychological problems, impairment and medical help seeking. Research indicates that frequent attenders account for a large proportion of contacts with general practice; it has been estimated that the top 10% of frequent attenders account for 30-50% of all such contacts. However, research in this area has mainly focused on adult populations and has consistently shown that frequent primary care attenders experience psychosocial disadvantage, have high rates of physical disease, an excess of psychiatric difficulties, high levels of somatisation, and high rates of using other health services. Adolescent primary health care attendance has been neglected, perhaps because adolescents are perceived to rarely attend. This perception is misguided since national statistics indicate that in the UK, 50-70% of young people attend their general practitioner with an approximate average of two consultations per year. High rates of psychiatric disorder and emotional symptoms have been reported amongst adolescent primary care attenders, therefore it may be expected that this association will be particularly marked in those who attend frequently. Given that medical help seeking is a key feature of somatisation, it seems likely that adolescents with functional somatic symptoms will be over represented amongst frequent attenders to primary care. However, very little work has been done on the contribution of functional somatic symptoms, alongside other psychosocial problems, to the frequency of general practice consultations amongst young people, indicating a gap in our knowledge. Therefore this was the focus of Paper 3.