Estudi del desenvolupament cerebral en els fetus afectes de cardiopatia congènita

Abstract

Les CC són les malformacions congènites més freqüents i la principal causa de mortalitat per anomalia congènita durant el primer any de vida. Durant les últimes dècades, l’augment de la supervivència com a conseqüència de la millora de les tècniques quirúrgiques i de les mesures de suport postoperatòries ha fet desviar l’atenció cap a l’elevada xifra de morbiditat neurològica que presenten aquests infants.

Inicialment, aquesta morbididitat neurològica era atribuïda a la cirurgia cardíaca i les seves complicacions, però en els últims anys ha aparegut cada vegada més evidència a favor de que els nadons amb CC ja presenten anomalies cerebrals immediatament després de néixer i abans de la cirurgia cardíaca. D’aquesta manera s’ha focalitzat l’atenció cap a un possible origen prenatal de la lesió cerebral que presenten aquest infants. Aquest concepte, conegut com "programació fetal", és un dels enfocs més importants de cares a la prevenció de les malalties durant l’edat adulta. El desenvolupament cerebral durant la vida fetal és un procés molt complex que requereix un equilibri adequat en l’aportació d’oxigen i nutrients. Les condicions adverses durant l'embaràs, com per exemple la presència d’una CC, poden condicionar un desenvolupament cerebral anormal que posteriorment pot acabar desembocant en els diferents tipus i graus de morbiditat neurològica que presenten els nadons i infants amb CC.

En aquesta tesi hem demostrat que és possible identificar canvis en el desenvolupament cerebral dels fetus amb CC des d’etapes molt precoces de la gestació fins a terme utilitzant diferents tècniques d’imatge (ecografia i ressonància magnètica). A més hem demostrat com, a part del tipus de CC, existeixen altres variables (biometries cefàliques i variables de l’estudi Doppler) que ens poden ajudar a identificar de manera molt precoç quins fetus amb CC presentaran més risc de presentar alteracions en el desenvolupament cerebral.

La informació presentada obre les portes per la introducció d’aquestes variables dins de l’avaluació inicial de les CC, en el moment de diagnòstic, permetent així identificar de manera precoç els fetus amb més risc de desenvolupar anomalies del sistema nerviós central que condicionin posteriorment l’aparició d’alteracions en el neurodesenvolupament.

La identificació precoç dels fetus amb risc de presentar un neurodesenvolupament anormal permetrà, per una banda, millorar de manera significativa l’assessorament familiar en el moment del diagnòstic de la CC i, per altre banda, permetrà iniciar intervencions (programes d’estimulació precoç) per tal de millorar el resultat neurològic final d’aquests infants.

Congenital heart disease (CHD) are the most common congenital malformations and the main cause of mortality for congenital anomaly during the first year of life. During the past decades, the increase of survival of these babies, as a result of improved surgical techniques and postoperative support measures, has diverted the attention to the high number of these children that presents neurological impairment.

Initially, this neurological morbidity was attributed to cardiac surgery and its complications, but in recent years several studies has showed that babies with CHD already have brain abnormalities immediately after birth and before cardiac surgery. These findings have focused the attention on a possible prenatal origin of brain injury in these babies.

In this thesis we demonstrated that it is possible to identify changes in brain development of fetuses with CHD from very early stages of pregnancy to term using different imaging techniques (ultrasound and MRI). We have also shown how, regardless of the type of CHD, there are other variables (cephalic biometry and brain Doppler) that can help us to identify which fetuses with CHD present greater risk of abnormal brain development.

From a clinical perspective, the use of specific brain predictors might be incorporated as part of the comprehensive assessment at the time of clinical diagnosis of CHD. An individualized prediction of the risk of abnormal neurodevelopment could improve parental counseling and facilitate early-life interventions that have been shown to improve brain development in other infants at risk.