Análisis socio-espacial de la estacionalidad turística en Mallorca

dc.contributor
Universitat de les Illes Balears. Departament de Ciències de la Terra
dc.contributor.author
Coll Ramis, Miquel Àngel
dc.date.accessioned
2017-12-05T12:38:39Z
dc.date.available
2017-12-05T12:38:39Z
dc.date.issued
2016-09-07
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/457700
dc.description.abstract
El fenómeno de la estacionalidad se ha convertido en una de las preocupaciones más generalizadas en el mundo del turismo. En el caso de Mallorca, su importancia ha ido íntimamente ligada al crecimiento del producto de sol y playa, cuya materia prima depende de las condiciones climáticas, las cuales, en la zona mediterránea se caracterizan por su variabilidad estacional. Tradicionalmente esta circunstancia ha servido como base para explicar la estacionalidad y asumirla como un fenómeno inevitable, sobre el cual, no se podía hacer nada. Sin embargo, con el paso del tiempo los comportamientos y las motivaciones de los turistas han ido cambiando, y en consecuencia, han aparecido nuevos productos turísticos, que han contribuido a diversificar la oferta de la isla. Dentro del actual escenario turístico, coexisten los paquetes estandarizados asociados al sol y playa, con nuevas fórmulas postfordistas, más flexibles e individualizadas, que se adaptan a la autonomía de cada turista. Frecuentemente, se ha identificado esta diversificación productiva con el camino a seguir para lograr la desestacionalización del destino, por lo cual, ha sido uno de los objetivos prioritarios dentro de las políticas públicas y privadas, que se han impulsado para luchar contra la estacionalidad. El resultado es un modelo multiproducto, que abarca todo el territorio de la isla, y que ha originado cambios en la configuración espacio-temporal del turismo. El modelo territorial-turístico vigente, va más allá de la franja litoral formando un todo incluido, que requiere de nuevos marcos analíticos y propositivos, que desde la geografía del turismo, pueden aportarse a través de modelos teóricos y análisis empíricos de carácter local. Este proceso de diversificación y segmentación de la demanda ha posibilitado el alargamiento del período de apertura de los establecimientos turísticos y un aumento (con oscilaciones) del número de turistas durante las temporadas baja y media, sin embargo, a pesar de los esfuerzos realizados, el turismo sigue estadísticamente sin desestacionalizarse. Los resultados obtenidos a partir del cálculo del índice de Gini, han mostrado como la tasa de crecimiento en la llegada de turistas ha seguido siendo muy superior durante los meses de verano, y consecuentemente, el éxito de las iniciativas para la desestacionalización ha quedado mitigado. Partiendo de la idea de que para la sociedad local la estacionalidad es un problema que debe solucionarse, y habiéndose dedicado numerosos esfuerzos económicos para ello, sorprende que no se haya logrado invertir la tendencia, aún más, si tal y como se demuestra en esta investigación que la isla dispone de unos productos y una demanda potencial para poder avanzar hacia un modelo turístico más equilibrado tanto a nivel temporal como territorial. En base a todo ello, se ha planteado la necesidad de reinterpretar el fenómeno de la estacionalidad del turismo en la isla de Mallorca. Al respecto, se observó que en la mayoría de los casos la estacionalidad se ha analizado como una cuestión negativa para cualquier destino turístico, y en cambio pocas veces se ha hecho referencia a sus efectos positivos. Con lo cual, se echaba en falta un marco de análisis e interpretación adecuado a la complejidad del problema que se presenta. Así pues, se ha planteado la hipótesis de que para el caso de Mallorca, quizás los impactos positivos que tiene la estacionalidad, juegan un papel mucho más importante del que se le ha supuesto hasta el momento, y por lo tanto, explicarían el cierto conformismo de los actores locales respecto a la temporalidad que presenta el modelo turístico que reina en la isla. Para poder abordar esta cuestión, se ha diseñado una metodología que permita analizar la estacionalidad desde una óptica transversal e integral, incorporando la actitud de los distintos actores que conforman el destino turístico, tanto los que pueden afectar al turismo como los que pueden verse afectados por él. El objetivo que se ha perseguido, ha sido el de poder conocer las distintas posturas tanto a favor como en contra de cada una de las partes implicadas, con el propósito de identificar impactos negativos y positivos derivados de la estacionalidad y la desestacionalización. A pesar de que la realidad observada, se caracteriza por una diversidad de visiones, se ha podido concluir que la estacionalidad se ha convertido en un estilo de vida para el conjunto de los actores socio-económicos de la isla, que se sustenta sobre un frágil equilibrio entre los impactos negativos y los positivos que de ella se derivan. Esta circunstancia pone de manifiesto la importancia que tiene aportar nuevas herramientas de trabajo, que permitan llevar a cabo un control sobre las actitudes de los actores del destino hacia la estacionalidad del modelo turístico que impera en la isla. Para ello, se han realizado una serie de recomendaciones metodológicas para incorporar la participación de todos los actores del turismo, de una forma real, consensuada y eficaz, que permita reforzar el enfoque integral que se requiere para la planificación y gestión de un fenómeno tan complejo como el de la estacionalidad del turismo.
dc.description.abstract
El fenomen de l’estacionalitat s’ha convertit en una de les preocupacions més generalitzades en el món del turisme. En el cas de Mallorca, la seva importància ha anat íntimament lligada al creixement del producte de sol i platja, la matèria prima del qual, depèn de les condicions climàtiques, que a la zona mediterrània es caracteritzen per la seva variabilitat estacional. Tradicionalment aquesta circumstància ha servit com a fonament per explicar l’estacionalitat i assumir-la com un fenomen inevitable, sobre el qual, no es podia fer res. Ara bé, amb el pas del temps els comportaments i les motivacions dels turistes han anat canviant, y en conseqüència, han aparegut nous productes turístics, que han contribuït a diversificar l’oferta de la illa. Dins l’actual escenari turístic, coexisteixen els paquets estandaritzats associats al sol i platja, amb noves fórmules postfordistes, més flexibles i individualitzades, que s’adapten a l’autonomia de cada turista. Freqüentment, s’ha identificat aquesta diversificació productiva com el camí a seguir per aconseguir la desestacionalització de la destinació, i per tant, ha estat un dels objectius prioritaris dintre de les polítiques públiques i privades, que s’han impulsat per a lluitar contra l’estacionalitat. El resultat es un model multiproducte, que abasta tot el territori de la illa, i que ha originat canvis en la configuració espai-temps del turisme. El model territorial-turístic vigent, va més enllà de la franja litoral formant un tot inclòs, que requereix de nous marcs analítics i propositius, que des de la geografia del turisme, poden aportar-se a través de models teòrics i anàlisis empírics de caràcter local. Aquest procés de diversificació i segmentació de la demanda ha possibilitat l’allargament del període d’obertura dels establiments turístics i un augment (amb oscil·lacions) del nombre de turistes durant les temporades baixa i mitja, però, a pesar dels esforços realitzats, el turisme segueix estadísticament sense desestacionalitzar-se. Els resultats obtinguts a partir del càlcul de l’índex de Gini, han mostrat com la taxa de creixement de l’arribada de turistes ha seguit sent molt superior durant els mesos d’estiu, i conseqüentment, l’èxit de les iniciatives per a la desestacionalització ha quedat mitigat. Partint de la idea de que per a la societat local l’estacionalitat és un problema que cal solucionar, i havent-s’hi dedicat nombrosos esforços econòmics per això, sorprèn que no s’hagi aconseguit invertir la tendència, més encara, tenint en compte tal i com es demostra amb aquesta investigació, que la illa disposa d’uns productes i una demanda potencial per a poder avançar cap a un model turístic més equilibrat tant a nivell temporal com territorial. En base a tot això, s’ha plantejat la necessitat de reinterpretar el fenomen de l’estacionalitat del turisme a la illa de Mallorca. Al respecte, es va observar que en la majoria dels casos l’estacionalitat s’ha analitzat com una qüestió negativa per a qualsevol destinació turística, i en canvi poques vegades s’ha fet referència als seus efectes positius. Així doncs, es trobava a faltar un marc d’anàlisi i interpretació idoni per a la complexitat del problema que es presenta. Sobre això, s’ha plantejat la hipòtesi de que en el cas de Mallorca, tal volta els impactes positius que té l’estacionalitat, juguen un paper molt més important del que se li ha suposat fins al moment, i per lo tant, explicarien el cert conformisme dels actors locals respecte a la temporalitat que presenta el model turístic que regna a la illa. Per a poder tractar aquesta qüestió, s’ha dissenyat una metodologia que permet analitzar l’estacionalitat des d’una òptica transversal i integral, incorporant l’actitud dels distints actors que conformen la destinació turística, tant els que poden afectar al turisme com els que poden veure’s afectats per ell. L’objectiu que s’ha perseguit, ha estat el de poder conèixer les distintes postures tant a favor com en contra de cada una de les parts implicades, amb el propòsit d’identificar impactes negatius i positius derivats de l’estacionalitat i la desestacionalització. A pesar de que la realitat observada, es caracteritza per una diversitat de visions, s’ha pogut concloure que l’estacionalitat s’ha convertit amb un estil de vida pel conjunt d’actors socio-econòmics de la illa, el qual es sustenta sobre un fràgil equilibri entre els impactes negatius i els positius que d’ella se’n deriven. Aquesta circumstància posa de manifest la importància que té el fet d’aportar noves eines de treball que permetin dur a terme un control sobre les actituds dels actors del destí respecte a l’estacionalitat del model turístic que impera a la illa. Per això, s’han realitzat una sèrie de recomanacions metodològiques encaminades a incorporar la participació de tots els actors del turisme, d’una forma real, consensuada i eficaç, que permeti reforçar l’enfocament integral que es requereix per a la planificació i gestió d’un fenomen tan complex como el de l’estacionalitat del turisme.
dc.description.abstract
The phenomenon of seasonality has become one of the most generalized worries in the world of tourism. In the case of Mallorca, its importance has been intimately linked to the growth of sunshine and beaches, whose prime material depends on climate conditions, which are characterized in the mediterranean area for its seasonal variability. Traditionally this circumstance has served as a base for explaining seasonality and assuming it to be an inevitable phenomenon, which we can do nothing about. However, the behavior and motivations of tourists have changed with the passing of time, and as a consequence new tourist products have appeared and diversified what the island offers. Inside the current tourist scene, two standardized packages of sunshine and beach coexist with new postfordist formulas. These are more flexible and individualized and are adapted to each tourist’s autonomy. This productive diversification has been frequently identified as the way to get rid of seasonality in this destination, which has been one of the priorities within the public and private politics since they started the fight against seasonality. The result is a multi-product that covers all the territory of the island and has started changes in the configuration of temporal space in tourism. The current territorial-touristic model goes further than the coastal strip, which requires new analytical and propositional frameworks, which from the geography of tourism can be provided through theoretical models and empirical analysis of local character. This process of diversification and segmentation of the demand has made the lengthening of the opening period of tourist establishments and an increase (with oscillations) in the number of tourists in the high and low seasons a possibility. However, despite the efforts, tourism statistically continues to be seasonal. The results obtained from the calculation of Gini’s index have shown that the growth rate of tourist arrivals has continued to be much higher during the summer months. Consequently, the success of the initiatives to stop seasonality has remained appeased. Based on the idea that for the local society seasonality is a problem that needs to be solved and also having dedicated numerous economic efforts to it, it’s surprising that they have failed to reverse the trend, even more when as shown in this investigation, the island has products and a potential demand to be able to move towards a more balanced temporal and territorial touristic model. Based on all this, the necessity to reinterpret the phenomenon of tourism seasonality in the island of Mallorca has been raised. In respect to that, it has been observed that the majority of seasonality cases have been analyzed as a negative issue for any touristic destination and has seldom made references to its positive effects. Whereby they were missing analytical framework and adequate interpretation to the complexity for the problem at hand. Therefore, in the case of Mallorca the hypothesis has been proposed that maybe the positive impacts of seasonality play a much more important role than what was thought up until now, which would explain the true conformism of local stakeholders in respect to the timing that the touristic model of the island presents. To be able to approach this issue, a methodology that allows us to analyze seasonality from transverse and integral optics has been designed incorporating the attitude of distinct stakeholders that conform the tourist destination; both the ones whom can affect tourism and that can see themselves affected by it. The objective that has been pursued is to have the ability to get to know the different positions both for and against the parties involved with the intent to identify positive and negative impacts of seasonality and lack of seasonality. Despite the observed reality that is characterized by a variety of visions, it has been concluded that seasonality has become a lifestyle for all the socio-economic stakeholders on the island, which is based on a fragile balance between the positive and negative impacts that come from it. For this, they have carried out a series of methodological recommendations to incorporate the participation of all the stakeholders in tourism, in a real way, consensual and effective, that reinforces the integral focus that is required for the planning and management of such a complex phenomenon like seasonality of tourism.
dc.format.extent
467 p.
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
spa
dc.publisher
Universitat de les Illes Balears
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject.other
Anàlisi Regional
dc.title
Análisis socio-espacial de la estacionalidad turística en Mallorca
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
9
dc.contributor.director
Seguí Llinás, Miguel
dc.embargo.terms
cap
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess


Documentos

tmacr1de1.pdf

8.443Mb PDF

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)