Llengua i nacionalisme en el discurs mediatitzat català i espanyol produït arran de l'elaboració de l'Estatut de Catalunya del 2006

Autor/a

Pi Vilà, Anna

Director/a

Iglesies, Narcís

Lamuela, Xavier

Tutor/a

Iglesias, Narcís

Data de defensa

2019-06-11

Pàgines

290 p.



Departament/Institut

Universitat de Girona. Departament de Filologia i Comunicació

Resum

The drawing up of the 2006 Statute of Catalonia introduced the obligation of knowing Catalan, as the 1978 Spanish Constitution did for Spanish. This dissertation starts from the hypothesis that nationalist representations, produced within two conflicting domains of reference, were already present in the intense media debate on language policy raised by the writing of the Statute and that languages play a central role in the nationalist component of the debates shaping public opinion in Spain. I have used Critical Discourse Analysis to examine a corpus of 46 opinion articles dealing with the language issue, written during the drawing up of the Statute and published in four different newspapers, two from Madrid and two from Barcelona. My analysis has allowed me to assess the weight of nationalism in the debate and to define two domains of reference, Catalan and Spanish, by identifying a series of principles that guide the production of the conflicting discourses.


La redacció de l’Estatut de Catalunya de 2006 introduïa l’obligació de conèixer la llengua catalana, tal com fa la Constitució espanyola de 1978 amb el castellà. Aquesta tesi parteix de la hipòtesi que l’intens debat sobre política lingüística generat als mitjans per la redacció de l’Estatut ja contenia representacions nacionalistes, dins de dos àmbits de referència confrontats, i que el paper de la llengua és central als debats de caràcter nacionalista que configuren l’opinió pública espanyola. Hem analitzat, des de l’Anàlisi Crítica del Discurs, un corpus de 46 articles d’opinió sobre la qüestió lingüística, escrits durant la redacció de l’Estatut i provinents de quatre diaris diferents —dos de Madrid i dos de Barcelona. L’anàlisi ha permès avaluar el pes del nacionalisme al debat estudiat i definir dos àmbits de referència, català i espanyol, a partir d’una sèrie de principis que regeixen la producció dels discursos enfrontats.

Paraules clau

Nacionalisme català; Catalan nationalism; Nacionalismo catalán; Nacionalisme espanyol; Spanish nationalism; Nacionalismo español; Estatut de Catalunya (2006); Statute of Catalonia (2016); Estatuto de Catalunya (2016); Anàlisi crítica del discurs; Critical discourse analysis; Análisis crítica del discurso

Matèries

070 - Diaris. Premsa. Periodisme. Ciències de la informació; 32 - Política

Documents

tapv_20190611.pdf

1.593Mb

 

Drets

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)