The acquisition of the passive in european portuguese

Abstract

Aquest estudi avalua la comprensió de la passiva verbal per part dels nens parlants de portuguès europeu. En aquesta dissertació presento dades de tres experiments dissenyats per avaluar la comprensió de passives verbals i per avaluar dues hipòtesis contemporànies de l’adquisició de la passiva verbal, el Universal Phase Requirement (Wexler, 2004) i la Universal Freezing Hypothesis (Snyder & Hyams, 2015). Els resultats de l’Experiment 1 repliquen el contrast entre classes de verbs vist en llengües com l’anglès (Maratsos et al., 1985), el català (Cunill, 2012; Gavarró & Parramon, 2017; Gonzaléz, 2018) i l’espanyol (Oliva & Wexler, 2018), entre d’altres. Els nens van tenir un millors resultats amb passives de verbs agentius que amb passives de verbs no agentius. A més, els nens van mostrar variació entre verbs principals dins de la classe de verbs no agentius, però no dins de la classe de verbs agentius. L’experiment 2 va provar la comprensió de la passiva amb predicats agentius amb i sense un estat resultant, per avaluar l’asserció que el contrast entre classes de verbs trobat en anglès i llengües romàniques com el català i l’espanyol es deu a la falta d’un estat resultant en el cas dels predicats no agentius. Aquest experiment no va trobar evidències per a aquesta asserció. És a dir, el contrast entre classes de verbs replicat per l’Experiment 1 no es pot atribuir a la manca d’un estat resultant. Els nens van mostrar variació entre verbs principals solament dins de la classe dels verbs agentius sense un estat resultant: els resultats amb un d’aquests verbs són similars als resultats amb els verbs agentius amb un estat resultant, mentre que l’altre va mostrar algun retard. S’argumenta que la propietat d’affectedness de l’argument intern pot explicar les discrepàncies entre verbs principals trobades en els Experiments 1 i 2. Finalment, els resultats de l’Experiment 3 són compatibles amb l’ús d’una estratègia adjectiva per part dels nens per comprendre la passiva verbal (Borer & Wexler, 1987; Gavarró & Parramon, 2017; Hirsch & Wexler, 2006b; Oliva & Wexler, 2018; Wexler, 2004), en particular el fet que els nens de 3 a 5 anys no semblen distingir entre passives verbals i passives adjectives.

Este estudio evalúa la comprensión de la pasiva verbal por parte de los niños hablantes de portugués europeo. En esta disertación presento datos de tres experimentos diseñados para evaluar la comprensión de pasivas verbales y para evaluar dos hipótesis contemporáneas de la adquisición de la pasiva verbal, a saber, el Universal Phase Requirement (Wexler, 2004) y la Universal Freezing Hypothesis (Snyder &

Hyams, 2015). Los resultados del Experimento 1 replican el contraste entre clases de verbos visto en lenguas como el inglés (Maratsos et al., 1985), el catalán (Cunill, 2012; Gavarró & Parramon, 2017; Gonzaléz, 2018) y el español (Oliva & Wexler, 2018), entre otras. Los niños tuvieron un desempeño mejor con pasivas de verbos agentivos que con pasivas de verbos no agentivos. Además, los niños mostraron variación entre verbos principales dentro de la clase de verbos no agentivos, pero no dentro de la clase de verbos agentivos. El experimento 2 probó la comprensión de la pasiva con predicados agentivos con y sin un estado resultante, para evaluar la aserción de que el contraste entre clases de verbos encontrado en inglés y lenguas romances como el catalán y el español se debe a la falta de un estado resultante en el caso de los predicados no agentivos. Este experimento no encontró evidencias para esta aserción. Es decir, el contraste entre clases de verbos replicado por el Experimento 1 no se puede atribuir a la falta de un estado resultante. Los niños mostraron variación entre verbos principales solamente dentro de la clase de los verbos agentivos sin un estado resultante: los resultados con uno de estos verbos son similares a los resultados con los verbos agentivos con un estado resultante, mientras que el otro mostró un cierto retraso. Se argumenta que la propiedad de affectedness del argumento interno puede explicar las discrepancias entre verbos principales encontradas en los Experimentos 1 y 2. Finalmente, los resultados del Experimento 3 son compatibles con el uso de una estrategia adjetiva por parte de los niños para comprender la pasivas verbal (Borer & Wexler, 1987; Gavarró & Parramon, 2017; Hirsch & Wexler, 2006b; Oliva & Wexler, 2018; Wexler, 2004), en particular el hecho de que los niños entre los 3 y los 5 años no parecían distinguir entre pasivas verbales y pasivas adjetivas.

This study assesses the comprehension of verbal passives by children acquiring European Portuguese. Here I present data from three experimental studies designed to test the comprehension of verbal passives by children and to assess contemporary accounts of passive acquisition, namely the Universal Phase Requirement (Wexler, 2004) and the Universal Freezing Hypothesis (Snyder & Hyams, 2015). The results from Experiment 1 replicate the verb type contrast seen in previous studies for English (Maratsos, Fox, Becker, & Chalkley, 1985), Catalan (Cunill, 2012; Gavarró & Parramon, 2017; Gonzaléz, 2018) and Spanish (Oliva & Wexler, 2018), among others. That is, children performed better on passives of actional verbs than on passives of subject experiencer verbs. Children also showed variation between main verbs within the class of subject experiencer verbs, but not within the class of actional verbs. Experiment 2 tested children on their comprehension of actional passives with and without a target-state, in order to assess the assertion that the verb type contrast found in English and Romance languages such as Catalan and Spanish relates to the lack of a result state in the case of subject experiencer verbs. This experiment did not find evidence for this claim. That is, the familiar verb type contrast that was replicated in Experiment 1 cannot be attributed to

the lack of a result state. Children showed variation between main verbs only within the class of actional verbs without a target-state: one of these verbs patterned with actional verbs with a target-state, while the other showed some delay. It is argued that the property of affectedness of the internal argument may account for the discrepancies between main predicates seen in Experiments 1 and 2. Finally, the results from Experiment 3 are compatible with the use of an adjectival strategy by young children to comprehend verbal passives (Borer & Wexler, 1987; Gavarró & Parramon, 2017; Hirsch & Wexler, 2006b; Oliva & Wexler, 2018; Wexler, 2004), in particular the fact that children between the ages of 3 and 5 did not appear to distinguish between adjectival and verbal passives.