Discapacidad intelectual en centro penitenciario Brians- 1: Prevalencia, características y necesidades específicas

Abstract

Introducció. Estudis científics previs evidencien unes altes taxes de discapacitat intel·lectual (DI) a la presó. No obstant això, segueix existint un gran nombre de presos amb DI no diagnosticats. L'objectiu d'aquest estudi va ser realitzar una avaluació empírica de la prevalença real de presos amb DI, així com analitzar les seves característiques i necessitats específiques i comparar-les amb les dels presos sense DI tenint en compte una sèrie de variables sociodemogràfiques, criminològiques, penitenciàries, clíniques , psicològiques i toxicològiques.

Metodologia. Mitjançant tècniques de mostreig aleatori estratificat es va seleccionar una mostra de 177 presos en una presó de Barcelona de 1229 interns. Les dades es van obtenir a través d'entrevistes amb els presos, de les seves històries clíniques i dels expedients penals i penitenciaris. L'avaluació de la DI es va dur a terme mitjançant l'escala d'intel·ligència Wechsler per a adults IV (WAIS- IV).

Resultats. Segons resultats de l'WAIS- IV, 63 presos (35,5%) van presentar puntuacions de quocient intel·lectual (CI) menors a 70 punts i 58 presos (32,8%) van presentar CI entre 70 a 84 punts. Els participants amb DI eren més joves, amb un major percentatge d'estrangers, solters, amb més abandonament d'estudis escolars i amb un menor nivell educatiu i formatiu. A més, van presentar un inici de carrera delictiva més primerenca, amb més antecedents d'ingressos previs en presó i en centre de menors i més probabilitats d'empresonament per delictes violents. Els presos amb DI van mostrar més dificultats d'adaptació a la presó, el que es va traduir en més faltes disciplinàries (63,5%), major nombre de sancions (49,2%) i aplicació mitjans coercitius (52,4%) i una menor participació en activitats laborals. Així mateix, van presentar un major nivell de risc de violència autodirigida, intrainstitucional i de reincidència violenta, major percentatge de comorbiditat psiquiàtrica, seguiment psiquiàtric i consum de psicofàrmacs, d'intents de suïcidi i autolesions així com un alt nivell de malestar psicològic, amb major consum de tòxics i major prevalença de malalties per transmissió parenteral.

Conclusions. Hi ha un nombre significatiu de presos amb DI i amb problemes adaptatius a la presó. La seva correcta identificació permetria que rebessin un tractament multidisciplinari específic, evitant situacions de desigualtat i discriminació i disminuint així el risc de reincidència i exclusió social.