Turismo espiritual: ¿una moda pasajera o una práctica permanente en el viajero de hoy?

Autor/a

Palma Hernández, Raúl

Director/a

Seguí Llinás, Miguel

Tutor/a

Seguí Llinàs, Miguel

Fecha de defensa

2019-01-17

Páginas

241 p.



Resumen

[spa] En las últimas décadas el turismo se ha convertido en uno de los contribuyentes económicos más importantes a nivel mundial. El éxito se mide en función de su contribución al Producto Interno Bruto (PIB) de cada país, número de turistas que ingresan, disponibilidad de camas de hotel, promedio de ocupación y gasto diario del turista. De la mano de estos datos se formulan las estrategias de planificación y promoción de los diferentes destinos, dándole prioridad a los destinos más exitosos y segmentos más practicados. Poco espacio se ha dejado para visualizar al turismo como lo que es, un fenómeno humano que se ha mantenido a lo largo de la historia. Los cambios en la forma de viajar que dieron lugar al nacimiento del turismo como hoy se conoce se deben a cambios en la sociedad. En un inicio viajar respondía a las necesidades básicas del ser humano; posteriormente el motivo fue visitar santuarios dedicados a las representaciones religiosas más antiguas, motivación que se ha mantenido a lo largo del tiempo y cuyas variaciones han sido respuesta a la forma de cómo las personas y luego los turistas, perciben y practican su espiritualidad y religiosidad. Hoy día el turista viaja por una diversidad de motivos que van desde lo más tangible posible, como las compras y negocios, pasando por una presión social de estatus, hasta llegar a formas más intangibles como una peregrinación o un retiro espiritual holístico alrededor del mundo. La presente investigación parte de este segundo grupo de turistas. En la presente tesis se desarrolló inicialmente un análisis que integró a la antropología, la sociología, la geografía y la psicología, y se incluyó la religión y su vinculación con el turismo. Lo anterior permitió contar con una plataforma científica sólida que facilitó, a lo largo de la investigación, la comprensión del fenómeno turístico desde una perspectiva más completa y orientada al tema central de investigación. La tesis planteó al turismo espiritual como una manera de dar respuesta a este grupo de turistas que son producto de una sociedad de contrastes religiosos y que a su vez ha dado paso a una secularización. Para ello se propuso validar si los turistas de hoy en día buscan re-crearse, re-conectarse consigo mismos a través de viajar a lugares con alto valor espiritual, sean estos de base religiosa o no. Con el objetivo de validar las hipótesis y objetivos planteados se estableció una metodología aplicada a Guatemala, en donde se seleccionaron tres sujetos de estudio por su alto valor sagrado y por ser al mismo tiempo destinos turísticos consolidados. Los elementos que fueron evaluados a lo largo de la investigación y que forman parte del escenario del turismo espiritual fueron: las motivaciones que hacen que los turistas visiten este tipo de lugares; el paisaje como espacio geográfico sagrado; y el turismo de bienestar como una forma de turismo asociada al turismo espiritual. Se propuso una definición del turismo espiritual que integrara los elementos planteados en el trabajo de campo, así como lo encontrado en la revisión bibliográfica. Dado que la temática es innovadora, requerirá de futuras investigaciones que fortalezcan el concepto. La definición se creó a partir de lo recabado durante la investigación ya que dentro del escenario turístico se cuenta con definiciones claras tanto para turismo religioso como para turismo de bienestar. Tal y como se describió a lo largo de la investigación, el turismo espiritual y la práctica de encontrarse a sí mismo a través de los viajes no es un concepto definido. Algunos autores afirman que el turismo espiritual es el resultado de una sociedad secular que rechaza la postura religiosa, mientras que otros opinan lo contrario. Independientemente de si practican o no una religión en específico, de si cuentan con una espiritualidad holística o si simplemente son turistas con necesidad de conocer y experimentar, los turistas buscan estos espacios geográficos sagrados con el objetivo de re-encontrarse, lo cual validó la hipótesis principal de la investigación. Tal y como se planteó en su momento, la investigación promueve el análisis de los siguientes conceptos: conexión espiritual, conexión con la naturaleza, meditación, oración, encuentro consigo mismo, plenitud y atmosfera del lugar, constituyéndose estos en los nuevos motivantes de viaje para un grupo de turistas


[cat] Durant les darreres dècades, el turisme s’ha convertit en un dels components econòmics més importants a nivell mundial. El seu èxit es mesura en funció de la seva contribució al Producte Interior Brut (PIB) de cada país, el nombre de turistes que entren, disponibilitat de llits d’hotel, ocupació mitjana i despesa diària del turista. A partir d’aquestes dades es formulen les estratègies de planificació i promoció de les diferents destinacions, donant prioritat als destins més exitosos i segments més practicats. Poc espai ha quedat per visualitzar el trisme cm el que és, un fenomen humà que s’ha mantingut al llarg de la història. Els canvis en la forma de viatjar que originaren el turisme tal com el coneixem avui en dia, són deguts a canvis en la societat. A un inici, responia a les necessitats bàsiques del ser humà; posteriorment el motiu era visitar santuaris dedicats a les representacions religioses més antigues; de fet, aquest motiu s’ha conservat al llarg del temps, presentant variacions com a resposta a la forma com les persones, i desprès els turistes, perceben i practiquen la seva espiritualitat i religiositat. Avui en dia, el turista viatja per molts de motius, que van des de lo més tangible, com són les compres i negocis, passant per una pressió social que genera un “status”, fins arribar a la forma més intangible del viatge com pot ser un pelegrinatge o un retir espiritual holístic al voltant del món. La present recerca parteix d’aquest segon grup de turistes. Inicialment, desenvoluparem un anàlisi que integrà les ciències següents: antropologia, sociologia, geografia, psicologia, endemés d’incloure la religió i la seva vinculació amb el turisme. Fruit d’aquest anàlisi es va tenir una plataforma científica sòlida, que va facilitat al llarg de la recerca la comprensió del fenomen turístic des d’una perspectiva més completa i orientada al tema central de la recerca. La tesis va plantejar al turisme espiritual com una forma de donar resposta a aquests grups de turistes que són el producte d’una societat de contrastos religiosos i que, al mateix temps, ha donat pas a una secularització d’aquesta. . Per això la intenció fou validar si els turistes de l’actualitat cerquen re-crear-se o re-connectar-se amb ells mateixos, mitjançant el viatjar als llocs d’alt valor espiritual, siguin aquests de base religiosa o no. Amb l’objectiu de validar la hipòtesis i els objectius plantejats, s’establí una metodologia aplicada a Guatemala, país del qual es seleccionaren tres temes d’estudi, pel seu alt valor sagrat i per ser, al mateix temps, destinacions turístiques consolidades. Els elements que foren avaluats al llarg de la recerca i que formen part de l’escenari del turisme espiritual foren: les motivacions que permeten que els turistes visiten aquesta tipologia de destinacions; el paisatge com espai geogràfic sagrat, i el turisme del benestar com una forma de turisme associada al turisme espiritual. S’ha proposat una definició del turisme espiritual que integri els elements plantejats en el treball de camp, així com les coses descobertes en la revisió bibliogràfica. Donat que la temàtica és innovadora exigirà futures recerques que re-afirmin dit concepte. La definició es creà a partir de les informacions recollides durant la recerca, ja que en el camp del turisme es tenen definicions clares tant del turisme religiós com del turisme del benestar. Tal com hem descrit al llarg de la recerca, no hem trobat un concepte definit respecte al turisme espiritual i la pràctica de trobar-se amb un mateix mitjançant els viatges. Alguns autors afirmen que el turisme espiritual és el resultat d’una societat secularitzada que rebutja la postura religiosa, mentre que d’altres opinen el contrari. Els turistes cerquen aquests espais geogràfics sagrats, independentment de si practiquen o no una religió en concret, si tenen una religiositat holística o simplement són turistes que necessiten conèixer i experimentar, amb l’objectiu de retrobar-se, la qual cosa ha premés validar la hipòtesis principal de la recerca. Tal com es va plantejar al seu moment, la recerca promou l’anàlisi dels següents conceptes: connexió espiritual, connexió amb la natura, meditació, pregària, trobada amb si mateix, plenitud, i l’atmosfera del lloc. Sent aquests els nous motivadors del viatge per un grup de turistes


[eng] In recent decades, tourism has become one of the most important economic contribuitors worldwide. Success is measured in terms of its contribuition to the Gross Domestic Product (GDP) of each country, number of tourist entering, availability of hotel beds, average occupancy and daily tourist spending. Hand in hand with these data, the planning and promotion strategies of the different destinations are formulated giving priority to the most fated destinations and most practiced segments. Little space has been left to visualize tourism as what it is, a human phenomenon that has been maintained throughout history. The changes in the form of travel that gave rise to the birth of tourism as it is known today, is due to changes in society. In the beginning it responded to the basic needs of the human being; later the reason was to visit shrines dedicated to the oldest religious representations. In fact, this motive has been maintained over time presenting variations in response to the way of people, and then tourists, perceive and practice their spirituality and religiosity. Nowadays the tourist travels for a diversity of motives that go from the most tangible possible as they are shopping and businesses, going through a social pressure that generates status, until reaching the most intangible form of the trip as it can be a pilgrimage or an holistic retreat around the world. The present research is part of this second group of tourists. Initially, an analysis was developed in order to integrated the following sciences: Anthropology, Sociology, Geography, Psychology, as well as religion and its linkage with tourism. This allowed to have a solid scientific platform, which facilitated throughout the research the understanding of the tourist phenomenon from a more complete perspective and, oriented to the central topic of the thesis. The thesis raised spiritual tourism as a way to respond to this group of tourists who are the product of a society of religious contrasts and which in turn gave way to a secularization of it. To this end, it was proposed to validate whether today's tourists seek to re-create, re-connect with themselves, through traveling to places of high spiritual value, whether religiously based or not. In order to validate the hypothesis and objectives, a methodology was applied to Guatemala, a country where three study subjects were selected, for their high sacred value and for being consolidated tourist destinations at the same time. The elements that were evaluated throughout the research and that are part of the spiritual tourism scenario were: the motivations that make tourists visit these types of places; the landscape as a sacred geographical space; and wellness tourism as a form of tourism associated with spiritual tourism. A definition of spiritual tourism was proposed that would integrate the elements raised in the field work, as well as what was found in the bibliographical review. Given that the theme is innovative, it will require future research to support the strengthening of this concept. The definition was created from what was collected during the investigation, since within the tourist scenario there are clear definitions for both religious tourism and wellness tourism. As it was described throughout the investigation, what refers to spiritual tourism and the practice of finding oneself through travel is not a defined concept. It is affirmed by some authors that spiritual tourism is the result of a secular society that rejects the religious position, while others believe otherwise. Regardless of whether or not they practice a specific religion, or if they have a holistic spirituality or are simply tourists with a need to know and experience, tourists look for these sacred geographic spaces in order to re-encounter, which validated the main hypothesis of the investigation. As it was raised at the time, the research promotes the analysis of the following concepts: spiritual connection; connection with nature; meditation, prayer, encounter with oneself; plenitude and atmosphere of the place. Constituted these in the new motivators of travel for a group of tourists.

Palabras clave

turismo espiritual; turismo religioso; turismo de bienestar; re-crearse; re-conectarse; turismo; espiritualidad religiosa; espiritualidad no religiosa (new age); sincretismo; bienestar; peregrinación religiosa; peregrinación no religiosa; encontrarse a sí mismo; peregrino; turista; viajero espiritual; viajero religioso; paisaje; espacio geográfico sagrado; motivación; turisme espiritual; turisme religiós; turisme de benestar; re-crear; tornar a connectar; turisme; espiritualitat religiosa; espiritualitat no religiosa (new age); sincretisme; benestar; peregrinació religiosa; peregrinació no religiosa; trovar-se així mateix; pelegrí; turista; viatger espiritual; viatger religiós; paisatge; espai geogràfic sagrat; motivació; spiritual tourism; religious tourism; wellness tourism; re-creation; reconnect; tourism; religious spirituality; non religious spirituality (new age); syncretism; wellness; religious pilgrimage; non religious pilgrimage; to find onself; pilgrim; tourist; spiritual traveller; religious traveller; landscape; sacred geographical space; motivation.

Materias

338 - Situación económica. Política económica. Gestión, control y planificación de la economía. Producción. Servicios. Turismo. Precios

Área de conocimiento

Turisme

Documentos

trph1de1.pdf

7.127Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)