Aymaras y afrodescendientes en la enseñanza de las Ciencias Sociales en el Norte Grande de Chile

Author

Nancuante Benavente, Vivian

Director

Santisteban Fernández, Antoni

Date of defense

2022-11-07

Pages

260 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educació

Abstract

Aquesta tesi és una investigación emmarcada en la teoría crítica de la didáctica de les ciències socials, específicament atén el problema de poder reconèixer les minories ètniques del nord de Xile, en aquest cas a les i els aimares i afrodescendents. Davant l’escenari descrit, apareix la necessitat d’indagar les dificultats de la incorporació al currículum i en l’ensenyament dels i les aimares i afrodescendents; entorn de les maneres i formes en què están sent abordats aspectos tan rellevants per a la valoració de l’altre i en els obstacles que apareixen a la pràctica; i el lloc que haurien d’ocupar al currículum ia l’ensenyament segons la visió de membres destacats de les dues comunitats. El que ens va portat a plantejar-nos les preguntes següents ¿Quina és la presencia de les minories ètniques al currículum escolar Xilè? I ¿Qué creuen les i els aimares i afrodescendents que cal ensenyar del seu passat i del seu present i per què? En aquest context, els nostres objectius centrals van ser: 1) analitzar la presencia cultural de les minories ètniques del currículum de Xile i altres països com Mèxic, Colòmbia, Brasil i Perú; 2) Descriure i interpretar les percepcions i les representacions que les i els docents, líders, estudiants aimares i afrodescendents tenen de si mateixos i de les seves comunitats; i 3) esbrinar què creuen les i els docents, líders, estudiants aimares i afrodescendents que s’hauria d’estudiar de les seves cultures a les escoles, i com volen que se’ls identifiqui per part de la resta de xilens i xilenes. Per respondre a allò plantejat, es va aplicar una metodología de tipus qualitativa, basat en un estudi de casos, on la mostra va estar representada per estudiants, docents d’història i ciències socials i líders i lidereses aimares i afrodescendents de les regions d’Arica-Parinacota i Tarapacá. Les eines i les tècniques de recollida dinformació van ser lanàlisi de documents curriculars, qüestionaris, grups focals i entrevistes, les quals es van treballar amb el programari Atlas ti. En aquest sentit, els resultats ens han permès evidenciar que: 1) entre el currículum prescrit i analitzat als diferents països, podem assenyalar una heterogeneïtat entre ells, des del punt de vista de la seva forma i estructura fins a la profunditat en el tractament dels continguts; 2) observem con el protagonisme en la defensa de la cultura és als pobles i comunitats, d’una banda, el poble aimara nodreix del seu passat les noves generacions, el poble tribal afrodescendents tracta de reinventar-se i reactivar les seves tradicions perdudes en el temps i 3) per altra banda, les i els participansts de la investigación, volen que se’ls conegui i reconegui com a persones amb identitats que coexisteixen, que aporten una part de la història a la construcció d’una regió i un país, és a dir, que els accepti com a part de Xile, però d’un Xile culturalment divers, on no sentin discriminació racial ni segregadora, on se’ls valori dins de la diferencia i del comú.


Esta tesis es una investigación enmarcada en la teoría crítica de la didáctica de las ciencias sociales, específicamente atiende al problema de poder reconocer a las minorías étnicas del norte de Chile, en este caso a las y los aymaras y afrodescendientes. Ante el escenario descrito, aparece la necesidad de indagar las dificultades de la incorporación en el currículum y en la enseñanza de los y las aymaras y afrodescendiente; en torno a las maneras y formas en que están siendo abordados aspectos tan relevantes para la valoración del otro y en los obstáculos que aparecen en la práctica; y el lugar que deberían ocupar en el currículum y en la enseñanza según la visión de destacados miembros de ambas comunidades. Lo que nos llevó a plantearnos las siguientes preguntas ¿Cuál es la presencia de las minorías étnicas en el currículum escolar chileno? y ¿Qué creen las y los aymaras y afrodescendientes que se debe enseñar de su pasado y de su presente y por qué?. En este contexto, nuestros objetivos centrales fueron: 1) analizar la presencia cultural de las minorías étnicas del currículum de Chile y el de otros países como México, Colombia, Brasil y Perú; 2) Describir e interpretar las percepciones y las representaciones que las y los docentes, líderes, estudiantes aymara y afrodescendientes tienen de sí mismos y de sus comunidades; y 3) averiguar qué creen las y los docentes, líderes, estudiantes aymaras y afrodescendientes que se debería estudiar de sus culturas en los colegios, y cómo quieren que se les identifique por parte del resto de chilenos y chilenas. Para responder a lo planteado, se aplicó una metodología de tipo cualitativa, basado en un estudio de casos, donde la muestra estuvo representada por estudiantes, docentes de historia y ciencias sociales y líderes y lideresas aymaras y afrodescendientes de las regiones de Arica-Parinacota y Tarapacá. Las herramientas y las técnicas de recogida de información fueron el análisis de documentos curriculares, cuestionarios, grupos focales y entrevistas, las cuales se trabajaron con el software Atlas ti. En este sentido, los resultados nos han permitido evidenciar que: 1) entre el currículum prescrito y analizado en los diferentes países, podemos señalar una heterogeneidad entre ellos, desde el punto de vista de su forma y estructura hasta la profundidad en el tratamiento de los contenidos; 2) observamos cómo el protagonismo en la defensa de la cultura está en los pueblos y comunidades, por un lado, el pueblo aymara nutre de su pasado a las nuevas generaciones, el pueblo tribal afrodescendiente trata de reinventarse y reactivar sus tradiciones perdidas en el tiempo y; 3) por otro lado, las y los participantes de la investigación, quieren que se les conozca y reconozca como personas con identidades que coexisten, que aportan una parte de la historia a la construcción de una región y un país, es decir, que se les acepte como parte de Chile, pero de un Chile diverso culturalmente, donde no sientan discriminación racial ni segregadora, donde se les valore dentro de la diferencia y de lo común.


This thesis is an investigation framed in the critical theory of the didactics of the social sciences, specifically addressing the problem of being able to recognize the ethnic minorities of northern Chile, in this case the Aymaras and Afro-descendants. Given the scenario described, there is a need to investigate the difficulties of incorporating the Aymara and Afro-descendants into the curriculum and teaching; around the ways and forms in which aspects that are so relevant to the valuation of the other are being addressed and the obstacles that appear in practice; the place they should occupy in the curriculum and in teaching according to the vision of prominent members of both communities. Which led us to ask the following questions ¿what is the presence of ethnic minorities in the Chilean school curriculum? and ¿what do the aymara and afro-descendants believe that their past and present should be taught and why? In this context, our central objectives were: 1) to analyze the cultural presence of ethnic minorities in the curriculum of Chile and that of other countries such as Mexico, Colombia, Brazil and Peru; 2) Describe and interpret the perceptions and representations that aymara and afro-descendant teachers, leaders, students have of themselves and their communities; and 3) find out what aymara and afro-descendant teachers, leaders, students believe should be studied about their cultures in schools, and how they want to be identified by the rest of Chileans. To answer the question, A qualitative methodology was applied, based on a case study, where the sample was represented by students, history and social science teachers, and aymara and afro-descendant leaders from the Arica-Parinacota and Tarapacá regions. The tools and techniques for collecting information were the analysis of curricular documents, questionnaires, focus groups and interviews, which were worked with the Atlas ti software. In this sense, the results have allowed us to show that: 1) come in the curriculum prescribed and analyzed in the different countries, we can point out a heterogeneity between them, from the point of view of its form and structure to the depth in the treatment of the contents; 2) we observe how the leading role in the defense of culture is in the peoples and communities, on the one hand, the people aymara nourishes the new generations from its past, the afro-descendant tribal people try to reinvent themselves and reactivate their traditions lost in time and; 3) on the other hand, the research participants want to be known and recognized as people with identities that coexist, that contribute a part of history to the construction of a region and a country, that is, that they are accepted as part of Chile, but from a culturally diverse Chile, where they do not feel racial discrimination or segregation, where they are value within the difference and the common.

Keywords

Invisibilitat; Invisibilidad; Invisibility; Aimares; Aymaras; Afrodescendents; Afrodescendiente; Afro-descendants

Subjects

3 - Social Sciences

Knowledge Area

Ciències Socials

Documents

vanb1de1.pdf

10.01Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/

This item appears in the following Collection(s)