Feminist Strikes in Spain: open-ended (re)configurations of feminist activisms towards change

Abstract

The 2018 and 2019 Feminist Strikes in Spain were a multitudinous eventful mobilizing process, in which activists engaged in assembling work and reconfigured feminist activisms to build societal change. The Strikes were organized reclaiming the classic form of repertoire, bringing together heterogenous activist cultures, practices and perspectives. By conducting a case study based on participant observation online and offline, interviews and documents, I conducted a thick description, built typologies and weaved a feminist interpretive understanding of the Feminist Strikes and the reconfigurations of activisms constructed in this process. The Feminist Strikes are an innovative and powerful expansive reinterpretation of a strike, while these multiple meanings were disputed among heterogeneous groups. Activists reconfigured feminist activisms as collectives struggled to disidentify from oppressive roles and reconstitute collective subjects. To understand those reconfigurations, tensions and cracks, I proposed a three-layered analysis, focused on the interactions, practices and political projects.

Las huelgas feministas de 2018 y 2019 en España fueron un proceso de movilización multitudinario, un momentum y una cadena de acontecimientos en el que las activistas realizaron un trabajo de agrupación y reconfiguración de los activismos feministas para construir un cambio social. Las huelgas se organizaron recuperando la forma clásica de repertorio, aglutinando culturas, prácticas y perspectivas activistas heterogéneas. Mediante la realización de un estudio de caso basado en la observación participante en línea y fuera de línea, entrevistas y documentos, llevé a cabo una descripción densa, construí tipologías y tejí una comprensión interpretativa feminista de las huelgas feministas y las reconfiguraciones de los activismos construidos en este proceso. Las huelgas feministas son una innovadora y poderosa reinterpretación expansiva de una huelga, mientras que estos múltiples significados fueron disputados entre grupos heterogéneos. Las activistas reconfiguraron los activismos feministas a medida que los colectivos luchaban por desidentificarse de los roles opresivos y reconstituir sujetos colectivos. Para comprender esas reconfiguraciones, tensiones y fisuras, propuse un análisis en tres niveles, centrado en las interacciones, las prácticas y los proyectos políticos.

Les vagues feministes del 2018 i el 2019 a Espanya van ser un procés de mobilització multitudinari, un momentum i una cadena d'esdeveniments en el qual les activistes van dur a terme una tasca d'agrupament i reconfiguració dels activismes feministes per construir un canvi social. Les vagues es van organitzar recuperant la forma clàssica de repertori, aglutinant cultures, pràctiques i perspectives activistes heterogènies. Mitjançant la realització d'un estudi de cas basat en l'observació participant en línia i fora de línia, entrevistes i documents, vaig dur a terme una descripció densa, vaig construir tipologies i vaig teixir una comprensió interpretativa feminista de les vagues feministes i les reconfiguracions dels activismes construïts en aquest procés. Les vagues feministes són una reinterpretació expansiva innovadora i poderosa d'una vaga, mentre que aquests múltiples significats van ser disputats entre grups heterogenis. Les activistes van reconfigurar els activismes feministes a mesura que els col·lectius lluitaven per desidentificar-se dels rols opressius i reconstituir subjectes col·lectius. Per comprendre aquestes reconfiguracions, tensions i fissures, vaig proposar una anàlisi en tres nivells, centrada en les interaccions, les pràctiques i els projectes polítics.