Es Aranesi: adaptació a l'entorn i organització social al Pirineu central

Abstract

La casa i la comunitat local han constituït, fins aquest segle, dues instàncies bàsiques en l'organització social de les poblacions pirinenques. Tot i això, els estudis sobre els Pirineus han dedicat una gran atenció a l'organització domèstica però no han mostrat habitualment el mateix interès per d'altres modalitats d'agregació social que són igualment significatives. L'objectiu d'aquest treball és analitzar els lligams existents entre les dues institucions esmentades en el cas de la Val d'Aran, amb la intenció de comprendre la seva lògica de funcionament així com els processos pels quals han passat en el curs del temps. Com pretenc mostrar, l'estudi de les condicions materials a què ha hagut de fer front l'ocupació humana d'aquest entorn de muntanya aporta algunes claus explicatives d'aquest sistema social i de la seva llarga permanència històrica.<br/><br/>El treball s'obre amb una presentació de les principals bases teòriques que han orientat la recerca. La similitud en les solucions adoptades per les diferents poblacions humanes que s'han desenvolupat en regions de muntanya permet recolzar una interpretació ecològica de les seves institucions socials enfront de les explicacions particularistes. Des d'un punt de vista temàtic, la investigació s'entronca amb els estudis sobre l'organització domèstica i sobre les formes d'organització comunal. El domèstic I el col.lectiu han estat presentats sovint com a àmbits mutuamente excloents, sense apreciar les implicacions recíproques entre amb dues dimensions en la mecànica i la dinàmica socials. En tercer lloc, es discuteix l'encaix de la recerca dins de la tracició d'estudis que han conformat els Pirineus com a àrea cultural.<br/><br/>El primer capítol ("La vall com a entorn, el poble com a ecosistema") se centra en interpretar les bases materials de la societat aranesa i en analitzar els canvis que s'han produït en els darrers segles quant a la relació d'aquesta amb el seu entorn. La distribució de la població en l'espai, l'abast territorial dels ter;nes locals i la llarga continuïtat dels pobles en el temps apunten a que, més enllà del grup domèstic, la comunitat local ha constituït a l'Aran una institució efectiva en l'adaptació.<br/><br/>En el capítol següent ("Moviment demogràfic i regulació del creixement") s'analitza la dinàmica poblacional aranesa com a un reflex dels processos que ha viscut la comarca però, al mateix temps, com a un important factor adaptatiu modelat per les pràctiques socials. El matrimoni ha estat un mecanisme decisiu pels objectius de la regulació demogràfica. L'estudi dels moviments migratoris posa de relleu el caràcter marcadament obert de la població comarcal i com aquesta obertura ha constituït históricamente una estratègia social davant dels constrenyiments productius de la vall.<br/><br/>El capítol tercer ("Recursos, formes d'apropiació i diferenciació social") gira entorn de la lògica que explica l'existència en la comarca de diferents formes d'apropiació dels recursos existents i de les seves conseqüències socials. L'impressionant abast territorial de la propietat comunal s'explica, en aquest sentit, per les formes d'aprofitament que permeten els recursos disponibles, però el predomini de la tinença col.lectiva ha estat compatible amb una diferenciació social i la pròpia reproducció d'aquesta.<br/><br/>La residència és el referent més immediat de la casa com a institució social. Al capítol quart ("Espai domèstic i formes de residència") l'atenció se centra en dues dimensions diferents d'aquesta constatació. Els habitatges i els edificis utilitzats en el procés productiu mostren a través del seu aspecte formal els usos a què es destinen i les concepcions culturals d'aquests. No obstant això, el terme "casa" serveix també per referir-se al grup d'individus que compartiesen un mateix espai residencial. L'anàlisi de les formes de residència constata no només diferències al llarg del temps, sinó també una variabilitat de comportaments a l'interior mateix de cada moment històric, per la qual cosa la família troncal esdevé abans una construcció ideològica que no una constatació estadística. <br/><br/>El capítol següent ("Sobre el caracter familiar de l'explotació pagesa") es fixa en els processos productius de l'economia agro-ramadera aranesa i en analitzar els problemes inherents a l'organització familiar del treball agrari. La inestabilitat dels rendiments, la discontinuïtat dels requieriments laborals i la incidència del cicle familiar en la composició de les unitats de producción són factors determinants en aquest context.<br/><br/>L'aliança i l'herència són els mecanismes principals de la reproducción domèstica però els seus efectes van més enllà de l'àmbit familiar però els seus efectes van més enllà de l'àmbit familiar estrcite i impliquen tot l'ordenament social local. Al capítol sistè ("La casa en la reproducció social") es presta una atenció especial a les conseqüències que tenen el matrimoni i la transmissió patrimonial dins del poble, al mateix temps que aquests són analitzats en les seves dimensions institucional i pràctica.<br/><br/>En el capítol setè ("La gestió comunal dels recursos") s'explora el funcionament de la comunitat local com a organització econòmica. Les pràctiques comunals s'han orientat simultàniament a gestionar l'aprofitament d'alguns recursos estratègics per la producció agro-ramadera i del treball mateix com a mitjà de producción. És en aquest terreny on es posa de manifest com el poble no constitueix una organització col.lectiva de la producció, sinò el marc dins del qual s'articulen els grups domèstics per fer front a determinats constrenyiments materials.<br/><br/>El darrer capitol ("La comunitat local: política, identitat i sociabilitat") tracta de les implicacions principals de l'organització comunal més enllà de les seves funcions econòmiques. El poble, en aquest sentit, conforma una entitat política i un àmbit immediat de la vida social, al mateix temps que un referente important en la construcció de la identitat personal. A l'Aran, l'aparença democràtica de les institucions politiquees locals i l'existència d'una ideologia harmonitzadora entre els membres d'un mateix poble han encobert históricamente un ús oligàrquic del poder i el conflicte inherent i la diferenciació social. El treball es completa, a banda de l'apartat final de conclusions, amb alguns apèndixs que complementen les dades estadístiques incloses en el text.<br/><br/>La casa i la comunitat local són dues institucions necessàries per la comprensió de les societats pirinenques que, a causa de la seva articulació complexa, no poden analitzar-se per separat com si es tractés de realitats completes i que s'expliquen, en darrera instància, pel seu paper en l'adaptació a l'entorn. Al meu entendre, si aquesta perspectiva permet clarificar millor els comportaments i les institucions sòcio-culturals que d'altres estratègies explicatives, si a més a més possibilita trascendir l'especificitat del seu marc geogràfic i històric per apuntar a la comparació intercultural, tant el risc tautològic dels seus postulats com l'aparent finalisme dels resultats a què condueix són, finalment, uns costos assumibles.

<i>Household and local communities were, until mid-century, two fundamental elements in the social organisation of Pyrenean population. Even so, studies on the subject of the Pyrenees have dedicated great attention to domestic organisation, but have not normally shown the same interest towards other types of social groupings that are equally significant. In this dissertation we shall analyse the links which exist between the two institutions mentioned above in the specific case of the Val d'Aran (Central Pyrenees), with the aim of understanding the logic behind the way in which they were run and investigating the development which they have undergone over the years. This paper seeks to combine anthropology's own sources and techniques as well as those of history, in order to show that the study of the material conditions existing during the period of human habitation of this mountainous region can help provide an explanation of its social system and of its historical longevity.<br/><br/>We shall analyse Aranese social institutions from an ecological and procedural perspective, as opposed to the historic and particularist slant which is more common in European regional ethnology. Consequently we shall interpret as operative mechanisms or as the social result of some specific adaptive strategy elements such as the layout of settlements, the indivisibility of inheritances, the step structure, local inbreeding, simultaneity of private and community appropriation of resources, local socio-centrism, the importance of the household as a reference point for personal identity, formal equality between in habitants in the use of common natural resources and in their political management, the absence of a polarised social structure, the ecological heterogeneity in local demarcations, the way activities and production complemented each other, the low numbers of single people or the different ways in which communal work was organised. </i>