Departament de Filologia Catalana
http://hdl.handle.net/10803/57
2024-03-29T06:10:55ZEstructura i variació en el verb català de començaments de segle: La flexió verbal en els dialectes catalans, Alcover - Moll
http://hdl.handle.net/10803/673535
Estructura i variació en el verb català de començaments de segle: La flexió verbal en els dialectes catalans, Alcover - Moll
Perea, Maria Pilar, 1960-
Un dels àmbits de la llengua on la variació dialectal es manifesta d’una manera més marcadament multiforme és el de la morfologia verbal. Antoni M. Alcover, considerat el fundador de la dialectologia a Catalunya, desenvolupà a començaments de segle el projecte que, sota el títol "Estudi especial de la conjugació", donava a conèixer el variat polimorfisme que presentaven les realitzacions verbals a tot el domini lingüístic català. Aquests resultats es plasmaren a finals deis anys vint i a principis deis trenta en la publicació de "La flexió verbal en els dialectes catalans".
Les dades recollides en aquest compendi constitueixen un reflex real de l’estat de la morfología verbal del català en un àmbit temporal, que s’estén del 1906 al 1928, i en un àmbit espacial, que es concreta en cent quaranta-nou localitats de sis àrees dialectals: el pirinenc oriental (que correspon grosso modo a l'actual rossellonès i a una part del català septentrional de transició), el català oriental, el català occidental, el valencià, el balear i l’alguerès.
Fins ara, algunes d’aquestes dades han estat utilitzades en treballs específics per il·lustrar la conjugació d’un verb en una zona geogràfica determinada o per constatar la variació que una forma verbal pot experimentar segons l'àrea dialectal on es realitzi. Tanmateix, els materials de "La flexió verbal en els dialectes catalans" mai no han estat estudiats globalment ni comparativament des d’un punt de vista sincrònic i, menys, des d’una perspectiva interdialectal. La descripció que es desenvolupará en aquest treball permetrà de contrastar les realitzacions subjacents deis segments morfològics que conformen cinc verbs que, per les seves característiques, esdevenen els representants regulars de les diverses varietats dialectals.
En definitiva, l’objectiu general d’aquesta tesi és dur a terme una anàlisi de l’estructura del verb català a començaments de segle i de la variació morfològica que pot presentar aquesta estructura en els diversos dominis dialectals. L’estudi se centra en la flexió de cinc verbs que s’han establert com a models regulars. Els paradigmes s’han obtingut a partir de les dades incloses en el recull d’Alcover, que incorpora la conjugació completa de setanta-quatre verbs que van ser enquestats durant els tres primers decennis d’aquest segle.
1999-01-01T00:00:00ZMesures d'avaluació lexicogràfica de diccionaris bilingües
http://hdl.handle.net/10803/673502
Mesures d'avaluació lexicogràfica de diccionaris bilingües
Gelpí Arroyo, Cristina
Totes les activitats, els processos i els procediments són objecte, de manera inconscient, d'una avaluació. De fet, cada vegada que mirem un programa de televisió, conduïm un cotxe, contestem un examen o fem un experiment químic, per posar algun exemple, realitzem diverses operacions que impliquen un procés de control de l'operació en qüestió; verifiquem el canal de televisió que hem triat, controlem el retrovisor del cotxe, ens qualifiquen un examen o seguim els passos establerts per aconseguir un producte químic. La nostra activitat normal està plena d'operacions destinades a verificar i assegurar l'adequació entre allò que fem i allò que esperem com a resultat de les nostres opcions. D'aquí es desprèn el concepte d'avaluació que prenem com a punt de partida en aquest treball.
En aquest treball considerarem que els processos d’avaluació es poden aplicar als diccionaris en general i als bilingües en particular emprant els mateixos paràmetres que serveixen per determinar l'èxit de qualsevol producte o procediment. Concretament ens centrarem en l'avaluació de diccionaris bilingües, considerant com a tals aquells que contenen dues llengües històriques en el qual els lemes se substitueixen per equivalents en la llengua d'arribada, i que té com a objectiu principal posar en relació d'equivalència les unitats lèxiques d’una llengua amb les unitats lèxiques d'una altra, entre les quals existeix equivalència en el significat lèxic.
L’objecte particular d'aquest treball són els diccionaris bilingües que tracten la parella de llengües catalana i castellana, per tal d'establir mesures d'avaluació lexicogràfica, avui encara inexistents, que permetin objectivar l'anàlisi de la qualitat i l'adequació deis diccionaris bilingües català-castellà.
1997-09-03T00:00:00ZAspectes de lexicografia: representació i interpretació gramaticals
http://hdl.handle.net/10803/671510
Aspectes de lexicografia: representació i interpretació gramaticals
Lorente, Mercè
La tesi principal d’aquest treball consisteix a hipotetitzar que la implementació d'una gramàtica formal sobre un prototipus lexicogràfic ha de resoldre moltes de les limitacions descriptives que solen patir els diccionaris tradicionals. Si el model lingüístic és adequat, des del punt de vista explicatiu, l 'aplicació ha de reflectir, de manera simple, el sistema d'unitats i de relacions lèxiques d'una llengua particular. Si l'aplicació reflecteix el sistema lèxic d'una llengua, se n'ha de poder extreure una classificació coherent de les unitats lèxiques. I si l'objectiu és l'aplicació d'un model teòric, el model seleccionat ha de respondre a una sèrie de característiques imposades per la noció d'aplicabilitat lexicogràfica. Com a conseqüències d'aquesta hipòtesi, m'he proposat tres objectius de naturalesa distinta: Un objectiu teòric, un objectiu descriptiu i un objectiu aplicat.
L'objectiu teòric consisteix en l'establiment, a priori, de la nació d'aplicabilitat de models gramaticals en lexicografia per poder seleccionar un formalisme gramatical que s'ajusti a les característiques desitjades per a la implementació. Entenem per criteris d'aplicabilitat tots aquells elements que ens permeten destriar (a) quin model teòric és susceptible de trasllat a un àmbit aplicat, (b) quins principis ha de garantir aquest model per mantenir la coherència amb les bases de la lexicografía teòrica, i (c) quines característiques ha de tenir per poder fer-ne ús en lexicografía pràctica. El model teòric seleccionat és la Gramática Léxico Funcional (GLF), introduïda en el panorama de la lingüística per Joan Bresnan i Ronald M. Kaplan (1982).
Pel que fa a l'objectiu descriptiu, he optat per limitar l'estudi deis aspectes gramaticals del lèxic a un sistema lingüístic (el català), a una classe d' unitats (els verbs) i a un nivell de repre sentació del component lèxic (I'estructura argumental). En el marc de la GLF, he triat un nivell de descripció autònom que formi part del component lèxic de la gramática i que sigui bàsic per a la projecció de les unitats lèxiques en la sintaxi. El subcomponent de la GLF que regula la informació lèxico-sintàctica és l'estructura argumental. D'acord amb els fonaments teòrics que em proporciona la Teoria de l'Estructura Argumental, he establert i he defensat un criteri per a la classificació dels verbs des del punt de vista lèxico-sintàctic (el criteri argumental). La construcció d'un corpus de treball d'exemples corresponents a estructures argumentals diverses d'una mostra selectiva de verbs catalans m'ha permès portar a la pràctica la classificació regulada pel criteri argumental.
L'objectiu final d'aquest treball és l'aplicat, consistent en el disseny d'un producte lexicogràfic basat en un formalisme teòric i capaç de descriure el lèxic d'una llengua. Concretament, he optat per presentar el disseny d'un prototipus de diccionari, la nomenclatura del qual està formada per una mostra d'unitats lèxiques verbals, que es corresponen exactament amb els lemes del corpus de treball. Es tracta, a més, d'un prototipus d'abast parcial pel que fa a la informació lèxica inclosa, en què l'estructura argumental i les relacions entre les estructures argumentals de cada lema verbal configuren el contingut informatiu que s'articula al voltant de cada entrada del diccionari.; In the area of applied linguistics, theoretical and methodological innovations have three basic characteristics: a) they are interdisciplinary, that is, they touch on other linguistic disciplines and areas of investigation; b) they have a descriptive orientation, that is, they use real language data; and c) they assume linguistic theories in designing applications. To this effect, lexicography is now making its way by developing new research areas. Without giving up its traditional dedication to dictionary making and related practical applications, there are some studies on specialized lexicography, on metalexicography, on teaching languages or on linguistic engineering, which turn lexicography into a real applied, because it combines theory and practice.
Since neither traditional nor many new dictionaries can represent some grammatical phenomena satisfactorily using codification, this work adopts the following hypothesis. lmplementation of formalized grammar on a dictionary prototype can overcome a great deal of the descriptive limitations of traditional dictionaries.
From this point of view, three aims are proposed for this thesis: the first one is theoretic, the second one is descriptive, and the third one is applied. The theoretical goal is to establish the concept of applicability of linguistic theories to lexicography and to choose a grammatical formalism, which corresponds to the applicability criteria. The second goal is to make a good description of argument structures of Catalan verbs. The applied goal is to design a dictionary prototype based on a grammatical formalism, which allows us to represent grammatical information of the argument structure of the verbs. This prototype will be able to increase the descriptive accuracy and systematization of general language dictionaries.
This work is organized into three volumes. The first one contains four sections on the following topics: a) grammatical codification in lexicography, with its problems and its alternatives, and the criterion of applicability; b) The linguistic theory that was used, Lexical Functional Grammar (Bresnan 1982); c) The Theory of Argument Structure (Grinshaw 1 990) and the criteria for describing and classifying Catalan verbs and d) The analysis and conclusions. The second volume is the dictionary prototype, with a consulting guide. The final volume contains lists of verb classes, references for working corpus and processing data.
1994-12-20T00:00:00ZEls manuals gramaticals i la llengua normativa: estudis de gramatografia catalana contemporània
http://hdl.handle.net/10803/668095
Els manuals gramaticals i la llengua normativa: estudis de gramatografia catalana contemporània
Bonet, Sebastià
La tesi té com a objectiu principal estudiar com es va constituir, fixar i transmetre, en el mitjà específic dels manuals de llengua catalana publicats entre el 1891 (any de publicació de l’ “Ensayo de Gramática del Catalán Moderno”, de Pompeu Fabra) i el 1975, el conjunt d’enunciats en què consisteix el component morfològic i sintàctic del model normatiu prescrit per l’esmentat P. Fabra. La tesi es divideix en quatre parts, atenent a quatre aspectes característics de l’activitat manualística del fabrisme: 1) Bases gramaticals del model de llengua normativa (on s’analitzen les obres fonamentals de Fabra, i particularment la “Gramática de la Lengua Catalana”, de 1912), la “Gramática Catalana” de 1918, així com dues edicions de les “Converses filològiques”); 2) Manuals pedagògics del Principat; 3) manuals del País Valencià i de les Balears; 4) Dos intents d’ampliació (es refereix a la “Gramàtica Catalana” pòstuma (1956), de Fabra, i a la “Gramàtica Catalana” (1962), de A. M. Badia Margarit). Aquesta part conté, en especial una valoració crítica acurada de les esmentades obres de 1956 i 1962, feta des de l’exigència d’un manual normatiu-descriptiu que complís les condicions d’un tractat gramatical de nivell superior.
1992-01-01T00:00:00Z