Conjunts ceràmics dels segles II-I AC a Tarragona: producció, comerç i consum a la Tàrraco Republicana

Author

Díaz García, Moisés

Director

Ruíz de Arbulo, Joaquín

Codirector

Gorostidi, Diana

Date of defense

2012-12-14

Legal Deposit

T.192-2013

Pages

482 p.



Department/Institute

Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art

Abstract

Aquest treball pretén apropar-se a la realitat de la història de Tàrraco des de l’arribada dels romans en el transcurs de la Segona Guerra Púnica fins a l’inici del principat d’August, a través de l’estudi dels contextos ceràmics. Hem tractat de recollir el major nombre possible de conjunts de vaixella ben contextualitzats estratigràficament, per poder arribar a establir, a partir de l’instrumentum domesticum, com era la dinàmica comercial de la ciutat als segles II i I aC, els hàbits de consum de la seva població, la seva evolució, i alhora establir la tipologia dels conjunts ceràmics que defineixen els diferents períodes dintre d’aquesta cronologia. Per al nostre objectiu, hem incorporat i revisat els estudis sobre contextos significatius del període tardorepublicà a Tàrraco, hem revisat els contextos derivats d’intervencions d’urgència, recollits inicialment a les memòries d’excavació, i també hem aportat contextos d’excavacions recents en les que hem intervingut de manera directa, en tot o part del procés d’excavació, inventari i classificació del material, i realització de la memòria. Finalment, el relacionar aquests conjunts ceràmics amb el seu context arqueo-estratigràfic i cronològic, és una dada que ens serveix per conèixer millor l’evolució de la ciutat de Tàrraco, des de la fundació del praesidium militar a la part alta a finals del segle III aC, tot controlant un oppidum ibèric que dominava la zona portuària, fins a la creació d’una nova ciutat de tipologia romana, que va ser la capital de la Hispània Citerior.


This dissertation aims to approach the historical reality of Tarraco from the arrival of the Romans during the Second Punic War until the beginning of the princedom of Augustus using the study of ceramic contexts., We have tried to collect the greatest number of ceramic groups stratigraphically well-contextualized in order to be able to define, as of instrumentum domesticum, the commercial dynamism of the city during the second and first centuries BC, the consumption habits of the population, its evolution and, at the same time, to establish the typology of the ceramic groups that define the different periods within this time-frame. With this purpose, we have incorporated and reviewed the studies of meaningful contexts dated on the late-republic period in Tarraco. We have revised the contexts derived from emergency interventions too, which are to be found in their corresponding memories of digging, and we have added the ceramic contexts of recent interventions in which we have contributed directly, either wholly or in part of the excavation process, the inventory and classification of the material, or making the memory. Finally, relating these ceramic groups to their archaeological and stratigraphical context and their chronology provides us with a better understanding of the evolution of the city of Tarraco, from the foundation of the military praesidium in the highest part of the city at the end of the third century BC, controlling the Iberian oppidum that dominated the harbour, until the creation of a new city, typologically Roman, which was the capital of Hispania Citerior.


El presente trabajo tiene por objeto acercarse a la realidad histórica de Tarraco desde la llegada de los romanos, en el transcurso de la Segunda Guerra Púnica, hasta el inicio del principado de Augusto, a través del estudio de los contextos cerámicos. Hemos tratado de reunir el mayor número posible de conjuntos de vajilla bien contextualizados estratigráficamente, para poder llegar a definir, a partir del instrumentum domesticum, la dinámica comercial de la ciudad durante los siglos II y I a.C., los hábitos de consumo de su población, su evolución, y además establecer la tipología de los conjuntos cerámicos que definen los diferentes períodos de este lapsus temporal. Para conseguir nuestro objetivo, hemos incorporado y revisado estudios sobre contextos significativos del período tardo-republicano en Tarraco, hemos revisado los contextos derivados de intervenciones de urgencia, reunidos inicialmente en las memorias de excavación, y también hemos aportado contextos de intervenciones recientes en las que hemos intervenido de manera directa, en todo o en parte del proceso de excavación, inventariado y clasificación del material, y/o realización de la memoria. Finalmente, el relacionar estos conjuntos cerámicos con su contexto arqueo-estratigráfico y cronológico, es un dato indicativo que nos sirve para conocer mejor la evolución de la ciudad de Tarraco, desde la fundación del praesidium militar de la parte alta a finales del siglo III a.C., controlando el oppidum ibérico que dominaba la zona portuaria, hasta la creación de una nueva ciudad de tipología romana, que fue la capital de la Hispania Citerior.


Le présent travail il a par objet se rapprocher à la réalité historique de Tarraco depuis l'arrivée des romains, au cours de la Deuxième Guerre punique, jusqu'au début du principat d'Auguste, à travers l'étude des contextes céramiques. Nous avons agi de réunir le majeur nombre possible des ensembles de vaisselle bien contextualisés stratigraphiquement, pour pouvoir arriver à définir, à partir de l'instrumentum domesticum, la dynamique commerciale de la ville pendant les siècles II et I avant J.-C., les habits de consommation de sa population, son évolution, et puis établir la typologie des ensembles cerámiquess que définissent les différentes périodes de ce lapsus temporel. Pour réussir notre but, nous avons incorporé et révisées études sur des contextes significatifs des siècles II et I avant J.-C. en Tarraco, nous avons révisé les contextes dérivés d'interventions d'urgence, réunis initialement dans les mémoires d'excavation, et nous avons aussi apporté des contextes d'interventions récentes dans lesquelles nous sommes intervenus de façon directe, en tout ou en partie du procès d'excavation. Enfin, pouvez lier ces ensembles céramiques avec son contexte archéo-estratigraphique et chronologique, c’est une donnée indicatif que nous sert pour connaître mieux l'évolution de la ville de Tarraco, depuis la fondation du praesidium militaire de la part superiére à la fin du siècle III avant J.-C., en contrôlant l'oppidum ibérique que dominé la zone portuaire, jusqu'à la création d'une nouvelle ville de typologie romaine, que sera la capitale de l'Hispania Citerior.


Il presente lavoro proprone di avvicinare alla realtà storica di Tarraco, dall’arrivo dei romani nella seconda guerra punica, fino l'inizio del principato di Augusto, attraverso lo studio dei contesti ceramici. Abbiamo cercato di raccogliere il maggior numero possibile di vasellame stratigraficamente ben contestualizzato in modo da essere in grado di definire, a partire dall’instrumentum domesticum, le dinamiche commerciali della città durante il II e I sec. a.C., le abitudini di consumo della popolazione, la sua evoluzione, ed anche per stabilire la tipologia del vasellame che definisce i diversi periodi di questo lasso temporale. Per raggiungere l’obbiettivo, abbiamo incluso e visionato gli studi sui contesti più significativi del periodo tardo-repubblicano a Tarraco e rivisto il materiale derivante dagli scavi d’emergenza, inizialmente raccolti nei diari di scavo, ed inoltre fornito contesti di recenti interventi nei quali abbiamo potuto partecipare in modo diretto, del tutto o in parte nel processo di scavo, inventariando e classificando il materiale, sino alla stesura della relazione finale. Infine, il confronto dell’insieme del vasellame con il suo contesto archeo-stratigrafico e cronologico, ha delineato dati indicativi che ci servono per conoscere meglio l’evoluzione di Tarraco, dalla fondazione del praesidium militare nella parte alta della città della fine del III sec. a.C., controllando l’oppidum iberico che invece dominava la zona portuaria, fino la creazione di una nuova città di tipo romano, che sarà la capitale dell’Hispania Citerior.

Keywords

Ceràmica romana tardorepublicana

Subjects

90 - Archaeology. Prehistory

Documents

Tesis.pdf

18.21Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)