Semàntica verbal del català: la representació dels esdeveniments, La

Abstract

L'objectiu d'aquesta tesi és definir el concepte d'esdeveniment i fer una proposta sobre la representació dels esdeveniments en la llengua catalana. El treball combina la revisió de bibliografia semàntica, sintàctica, pragmàtica, i de filosofia del llenguatge amb l'anàlisi qualitativa de quinze textos orals del <i>Corpus de català contemporani de la Universitat de Barcelona</i>. <br/> Els capítols 2 i 3 defineixen els criteris bàsics per a la caracterització dels esdeveniments. El capítol 2 distingeix les relacions objectives entre les entitats que participen en una situació, de la visió subjectiva que té el parlant d'aquestes relacions, i situa la tesi en relació amb la segona perspectiva. En el capítol 3 es revisen deu tipologies d'esdeveniments, entre les quals Vendler (1957), Mourelatos (1978), Pustejovsky (1991) i Jackendoff (1991). Aquest capítol mostra que la major part dels criteris que tenen en compte aquests autors es poden agrupar en dues nocions bàsiques: la DIMENSIONALITAT (de la qual formen part la perfectivitat, la telicitat, la idea de límits i la quantificació) i la DIRECCIONALITAT (que es relaciona amb la propietat de dinamicitat i amb la idea de canvi d'estat). Sobre la base d'aquests dos paràmetres, es proposa una tipologia de quatre esdeveniments bàsics: (a) ESTATS DIMENSIONALS, (b) ESTATS NO DIMENSIONALS, (c) PROCESSOS i (d) ACCIONS.<br/> El capítol 4 s'ocupa de la representació oracional dels esdeveniments. Aquest capítol parteix de la hipòtesi que la flexió temporal (aspecte i temps) domina els altres constituents de l'oració en la representació dels esdeveniments, i que quan la flexió és no marcada la representació depèn de la combinació de les propietats semàntiques del predicat, els arguments i els adjunts. Per comprovar aquesta hipòtesi, s'analitza, en primer lloc, la relació entre, d'una banda, els paràmetres de conceptualització dels esdeveniments i, d'altra banda, l'aspecte i la localització temporal (que inclou el temps, l'orientació i la distància temporal), que són codificats en la flexió verbal. La conclusió a què s'arriba és que els aspectes són diferents manifestacions de la dimensionalitat i de la direccionalitat, mentre que la localització temporal és una relació díctica entre la situació i un punt de referència en el temps. En segon lloc, es fa una caracterització del significat fonamental del present i dels pretèrits de mode indicatiu en català i es mostra de quina manera aquests temps contribueixen a la representació oracional dels esdeveniments. <br/> En tercer lloc, i sense cap pretensió d'arribar a conclusions definitives, es fan algunes reflexions sobre la contribució de predicats, arguments i adjunts a la representació dels esdeveniments. Es defensa la idea que els adjunts aspectuals determinen el tipus d'esdeveniment que codifica l'oració, mentre que els adjunts temporals afecten només la localització temporal. Quan l'oració no conté adjunts aspectuals, el predicat i els arguments representen composicionalment la visió que té el parlant de la situació.<br/> El darrer capítol de la tesi, previ a les conclusions, tracta la representació textual dels esdeveniments. Aquest capítol evidencia que la dimensionalitat i la direccionalitat que el parlant atribueix a la situació que vol descriure no es representen només en els nivells morfològic, lèxic i oracional, sinó que condicionen, també, l'organització del discurs. En primer lloc, la dimensionalitat es manifesta en la distinció entre la presentació sintètica i l'analítica de les situacions, així com en la relació de coherència aspectual entre les oracions que descriuen analíticament una mateixa situació. En segon lloc, la direccionalitat determina, entre d'altres factors, l'ordre en què el parlant presenta les situacions que mostren aspectes d'un mateix esdeveniment. Al mateix temps, aquest capítol explora l'estructura informativa del text, que té relació amb la forma de recuperació (sintètica o analítica) dels esdeveniments.

The purpose of this dissertation is presenting a unified account of events and their representation in Catalan sentence and discourse. The work combines philosophical, semantic, syntactic, and pragmatic approaches to eventuality, aspect and tense. <br/><br/>Events are defined as ways of conceptualizing world experience on the basis of two primitive parameters, DIRECTIONALITY and DIMENSIONALITY, which include most of the semantic properties traditionally attributed to situation types. It is said that directionality depends on the cognitive capacity to perceive movement, which is related to the properties of dynamism or process in time, and change of state. On the other hand, dimensionality is said to depend on the cognitive ability to see objects, concepts and situations (dimensionally). The properties of perfectivity, telicity, bounding, and quantification are related to this primitive. <br/><br/>In Catalan sentences, dimensionality is coded by verbal aspect morphology, while directionality depends on the lexical meaning of the verb. Temporal location morphology (which includes tense, orientation, and temporal distance) does not mark dimensionality nor directionality, but relates deictically a described situation to a reference time. However, anterior tenses are pragmatically interpreted as non dimensional. Whenever verbal forms are not marked for aspect, nor for anteriority, the speaker's view of a situation is coded compositionally, i.e. by the combination of the eventual meaning of predicate, arguments and adjuncts. In discourse, dimensionality determines whether a situation is described synthetically or analytically. In analytical representations, the dimensionality of each substitution is conditioned by the dimensionality of the whole. At the same time, the directionality of the event determines (among other factors) the order of sentences in a discourse unit.