Universitat de Barcelona. Departament de Teoria i Història de l'Educació
Les experiències que fomenten l’educació en democràcia i la formació per a la ciutadana són molt necessàries en la nostra societat, que cada cop requereix més aquesta participació social i política per part dels seus ciutadans. Tot i que existeix un gran reconeixement teòric i legal de la participació infantil, encara no hi ha prou coneixement ni estratègies predeterminades que puguin ajudar a millorar i promoure la participació en tots els àmbits educatius de la vida dels infants. La tesi que presentem aborda el tema de la participació infantil en alguns escenaris on aquesta té lloc de forma intencional i sistemàtica com són els àmbits de l’escola, l’educació en el lleure (concretament l’escoltisme) i l’àmbit comunitari (en el nostre estudi a través de l’experiència dels Consells d’Infants). Tots tres són escenaris pedagògics que aposten per promoure la participació infantil amb l’objectiu d’oferir una educació complerta que inclou la formació per a la ciutadania i en valors. En segon lloc, ens proposàvem identificar els efectes que aquestes experiències tenen sobre els propis infants, en els centres i en les comunitats. Per tal d’arribar a aquestes fites, vàrem dur a terme un estudi emmarcat en el paradigma interpretatiu i l’ús d’una metodologia qualitativa, en concret un estudi de casos, ja que ens permetia un accés als escenaris complert i acurat, ens possibilitava l’observació, l’accés als documents oficials i la indagació en les subjectivitats dels agents implicats en les experiències. Aquesta decisió també es fonamentà en l’assumpció de que existeixen experiències en tots tres àmbits educatius esmentats amb el potencial d’aportar llum i inspiració a altres experiències educatives per a infants. Els resultats de la tesi ens han portat a definir els eixos clau del funcionament participatiu que haurien de tenir les experiències de participació infantil en qualsevol dels àmbit educatiu estudiats, i també a identificar els efectes que aquesta produeix. Per una banda, els infants que exerceixin la participació sota les característiques descrites, obtenen en primer lloc, una incidència educativa, oferint-los aprenentatges en les quatre dimensions (conèixer, fer, conviure i ser) que els capaciten per a que siguin capaços de planificar i gestionar la seva vida personal, social i política. I en segon, els hi aporta benestar personal. Seguidament, les institucions milloren el seu funcionament i organització, promouen la innovació, es converteixen en llocs que pertanyen veritablement als infants i donen resposta de manera més acurada a les necessitats dels infants. Per últim, la participació infantil beneficia al conjunt de la societat, oferint ciutadans implicats i compromesos, amb pensament crític i disposats a canviar allò que els hi sembla injust. A més, la participació ofereix un servei a la comunitat, suma una mirada més i assumeix la seva obligació de complir amb els Drets dels Infants.
Experiences encouraging democratic education to form active citizens are a key factor in our current societies, which are requiring increasingly more and more social and political engagement from its citizens. Despite the legal and theoretical recognition of children participation, specific methods or practices have not been defined to enhance children’s participation in an effective way. The dissertation addresses the topic of children’s participation in some scenarios where this occurs intentionally and systematically, as in the contexts of the school, leisure education (specifically scouting) and in the community level (concretely we study the participation through the experience of local Children’s Councils). Such scenarios are committed to promoting children’s participation with the aim of providing a complete education that includes education for the citizenship. We also aim to identify the effects those practices produce on children, on the institutions and on the communities where they are developed. To address these research objectives, we conducted a case study, which is a method framed in the interpretative paradigm and the use of qualitative methodologies. We decided to conduct a case study research due to the following reasons: it provides the researcher a full and comprehensive access to the educational settings; it allows enquiring the target population’s subjectivity; it allows the researcher to observe and to be immersed in the scenario without contaminating it. Furthermore, we do not pretend to reach generalizable conclusions, but to be able to draw a “way to do” that can contribute with new knowledge and ideas for all professionals involved in similar educational experiences. We have been able to describe the three core axis for the functioning of children participation in the areas of the school, leisure and children’s councils. We have also shown the benefits that participation produces on different levels (personal, institutional and communitarian), and consequently, it can be understood as a key for democratic societies. We can report that children participation has an educational effect and increases children’s subjective welfare. Furthermore, we report the institutions improve their work and organization, they become child-friendly scenarios and also, they are able to give more accurate responses to children needs. Finally, children participation also benefits the society since it forms engaged citizens willing to make a difference; it also offers a community service and makes the community to be more committed to Children’s Rights.
Educació en valors; Educación en valores; Values education; Educació cívica; Educación cívica; Civics education; Autogestió pedagògica; Autogestión en educación; Student government
371 - Education and teaching organization and management
Ciències de l'Educació