Verbs in child grammar the acquisition of the primitive elements of the VP at the syntax-semantics interface

Abstract

Un tema en l'estudi de l'adquisició del llenguatge que ha atret molt l'atenció és la naturalesa dels primers verbs. Als 2 anys, els nens comencen a combinar paraules i a produir els primers verbs. Els elements verbals apareixen més tard que els substantius i es refereixen als conceptes relacionals en el món que estan representats a la sintaxi a través de l'estructura argumental. Aquesta tesi té com a objectiu examinar les característiques de les primeres produccions verbals en italià. L'aparició dels verbs implica el domini d'un procediment d'assignació dels papers semàntics a les posicions sintàctiques. El tema objecte d'estudi té conseqüències no només per a la descripció de l’evolució de l'adquisició del lèxic, sinó també per a la definició d'un model general de la interfície entre la sintaxi i la semàntica lèxica en les primeres etapes. La proposta és que les característiques sintacticosemàntiques estan actives en la gramàtica del nen a l’hora de determinar la derivació oracional. Els verbs impliquen significats estructurals i idiosincràtics: mentre que el significat estructural es deriva dels marcs sintàctics (del nombre i característiques dels arguments) en què un verb pot aparèixer, el significat idiosincràtic es troba en les relacions en el món que cada arrel verbal denota. L'arquitectura de la interfície sintaxi-semàntica dels verbs implica un procediment de projecció des d'uns marcs sintàctics a moltes relacions en el món i viceversa. El significat estructural dels primers verbs s’explora mitjançant una anàlisi de la distribució dels arguments manifestos i dels auxiliars en un corpus de parla espontània de nens i adults. Els resultats mostren que les classes lèxiques dels verbs influeixen en la distribució dels subjectes nuls i en l'elecció de la posició oracional en la qual els subjectes s'expressen. Les classes de verbs són rellevants també per a la selecció i la distribució dels auxiliars: els nens seleccionen correctament els auxiliars en funció de la informació lèxica sintàctica codificada en els SV. Quan apareixen els primers verbs, els nens estan aprenent alhora les derivacions sintàctiques que impliquen el SFlexió i les projeccions del SComplementador. Es troben algunes diferències entre la gramàtica del nen i la dels adults en els dominis sintàctics utilitzats per a la expressió dels subjectes a la interfície sintaxi-fonologia: un spell-out inicial més baix pot dificultar les derivacions sintàctiques que impliquen les projeccions oracionals on es comproven els trets semàntics del discurs com a Tòpic i Focus. S’han dissenyat dues tasques experimentals per tal d’observar els efectes de la presència d'un objecte explícit dins el SV en la determinació de la lectura aspectual. La interacció entre l'aspecte perfectiu codificat en el pretèrit perfet (passato prossimo) i l'aspecte lèxic dels SV s’ha investigat en el context de la producció i comprensió dels temps compostos perfectius. Els resultats mostren que els nens no utilitzen el pretèrit perfet amb tots els verbs com els adults: la informació aspectual codificada en el SV, tant la que afecta el significat estructural vinculat a la projecció dels objectes com la que afecta el significat idiosincràtic de l'arrel verbal, influeix en la comprensió infantil de la morfologia aspectual perfectiva fins a l'edat de 7 anys. Les principals conclusions d'aquest treball mostren que les relacions en la interfície sintaxi-semàntica ja estan ben establertes quan els nens produeixen els primers verbs i tenen influència en la distribució dels arguments implícits, en la posició oracional dels arguments explícits i en la interpretació aspectual. Si bé no podem determinar si l’adquisició dels primers verbs està desencadenada per la representació sintàctica o semàntica, sí que podem argumentar que tant els significats estructurals com els idiosincràtics que estan codificats en els SV estan actius en les diferents etapes de l'adquisició d'una llengua.

An issue in the study of language acquisition that has attracted much attention is the nature of early verbs. At around the age of 2, children start to combine words and to produce the first verbs. Verbal items appear later than nouns and refer to the relational concepts in the world that are represented in syntax through the argument structure. This dissertation aims to examine the features of the first verbal productions in Italian. Since the appearance of verbs implies the mastery of a procedure of mapping between syntactic positions and semantic roles, the topic under examination has consequences not only for the description of the timeline of the acquisition of the lexicon, but also for the definition of a general model of the interface between syntax and lexical semantics in the early stages. The proposal is that syntactic-semantic features are at work early in child grammar in determining the clausal derivation. Verbs involve structural and idiosyncratic meaning: while structural meaning is derived by the few syntactic frames (number and features of the arguments) which a verb can appear in, idiosyncratic meaning is given by the relations in the world that each verbal root denotes. The architecture of the syntax-semantics interface for verbs implies a mapping procedure from few syntactic frames to many relations in the world and/or vice versa. The structural meaning of early verbs is explored through an analysis of the distribution of the overt arguments and the auxiliaries in a corpus of spontaneous speech of children and adults. The results will show that the lexical classes of verbs influence the distribution of null subjects and the choice of the position in which the subjects are expressed in the sentences. Verb classes also seem at work in the selection and the distribution of the auxiliaries: children properly select auxiliaries depending on the lexical-syntactic information encoded in the VP layer. At the age of the appearance of the first verbs, children are simultaneously learning the syntactic derivations that involve the IP and the CP layers. Some differences between child and target grammar are found in the syntactic domains used for the spell-out at syntax-phonology interface: a lower initial spell-out domain may disfavor the derivations to high clausal positions where scope discourse semantic features like Topic and Focus are checked. Two experimental tasks are designed to observe the effects of the presence of an overt object in the VP in determining the aspectual reading. The interaction between the perfective aspect encoded in the present perfect (passato prossimo) and the lexical aspect of the VPs is investigated in the production and comprehension of perfective compound tenses. The results show that children do not use the present perfect with all verbs like adults: the aspectual information encoded in the VP, both the structural meaning linked to the projection of the objects and the idiosyncratic meaning of the verbal root, influences children’s understanding of aspectual perfective morphology till the age of 7. The main conclusions of the present work show that the relations at syntax- semantics interface are already well established when the first verbs are uttered by children and influence the pattern of distribution of overt/null arguments, the clausal derivation to scope-discourse semantic position, and the aspectual interpretation. While we cannot determine whether the first verbs are bootstrapped by the semantic or the syntactic representations, we can argue that both the structural and idiosyncratic meanings encoded in the VPs are at work in the different stages of acquisition of a language.