Estat immunitari enfront de les malaties immunoprevenibles dels treballadors sanitaris a Catalunya

Abstract

INTRODUCCIÓ

Els treballadors sanitaris estan més exposats a agents infecciosos que la resta de la població. Poden actuar com a font d'infecció per als pacients, altres professionals i els seus propis familiars. El professional sanitari vacunat es protegeix ell mateix i la seva família; protegeix els usuaris, especialment els més vulnerables; protegeix els altres treballadors sanitaris; garanteix el funcionament dels serveis sanitaris; té un rol exemplar per a la resta dels sanitaris i la població general. Tots els centres sanitaris han de preveure la vacunació dels treballadors sanitaris com una part important de la prevenció de riscos laborals.

HIPÒTESIS Hi ha treballadors sanitaris susceptibles a malalties prevenibles amb vacunacions. La cobertura de vacunació enfront les malalties immunoprevenibles que es poden transmetre en els centres sanitaris és baixa o insuficient en els treballadors sanitaris. Els Antecedents de malaltia o confirmació serològica d’immunitat són mal coneguts. Els treballadors sanitaris susceptibles no estan ben identificats. Sistemes d’informació heterogenis i probablement insuficients. OBJECTIUS Conèixer el grau de protecció dels professionals sanitaris en front les malalties immunoprevenibles recomanades. Investigar la prevalença de sanitaris amb anticossos protectors enfront del xarampió, la rubèola, la parotiditis, la varicel•la, el tètanus, la diftèria i la tos ferina Investigar la relació entre la seroprevalença d’anticossos i les característiques sociodemogràfiques i laborals Conèixer els procediment utilitzats per les empreses proveïdores de serveis de salut per saber l’estat immunitari dels professionals i les intervencions que realitzen per garantir la protecció dels treballadors i els pacients. METODOLOGIA 1. Un qüestionari dirigit als gerents i responsables dels serveis de prevenció de riscos laborals de tots els centres sanitaris públics de Catalunya per conèixer el procediment utilitzat en el centre amb relació a la prevenció de les malalties immunoprevenibles del personal que hi treballa. 2. Un estudi de marcadors serològics en una mostra de treballadors sanitaris de Catalunya. Comprovar en aquesta mateixa mostra el sistema de registre de les vacunacions rebudes. RESULTATS I DISCUSSIÓ 1. Qüestionari dirigit als serveis de prevenció Hi a una baixa implantació de registres. Únicament una tercera part dels serveis de prevenció disposaven de registres de vacunació informatitzats. El 32,8% dels serveis de prevenció tenien registres amb dades relacionades amb l’hepatitis B i la grip, el 31,8% amb el tètanus i la diftèria, el 18,5% amb la varicel•la, el 17,9% amb el xarampió, el 16,4% amb la rubèola i el 13,8% amb la parotiditis. La informació és incomplerta i sistemes poc estandarditzats. Hi ha diferències en les cobertures vacunals en els treballadors sanitaris segons les vacunes. Cal millorar els registres de vacunacions. 2. Estudi serològic

La tercera part dels TS no disposaven de carnet de vacunacions. No hi ha associació significativa entre els antecedents d’infecció o vacunació informats i els resultats serològics.

El percentatge total de treballadors sanitaris amb anticossos positius va ser: 98% contra el xarampió, 97,2 contra la rubèola, 87,5 contra la parotiditis, 94,9% contra el virus de la varicel•la-zoster, 93,9 contra el tètanus, 46,4% contra la diftèria i 51,7% contra els antígens de Bordetella pertussis.

Amb l’excepció de l’edat, no s’ha trobat relació significativa entre els resultats de les serologies i cap altra variable estudiada (Sexe, categoria laboral, tipus de centre).

La informació disponible no proporciona evidencies d’immunitat en situacions en les que es requereix disposar d’aquest tipus d’informació amb rapidesa per evitar que es produeixi transmissió nosocomial (per exemple en situacions de brots de xarampió). L’estudi serològic dels treballadors sanitaris és necessari per detectar i vacunar els susceptibles.

We have studied the coverage of vaccination, history of disease and performed a serological survey to determine the prevalence of antibodies against measles, rubella, mumps, chickenpox, tetanus, diphtheria and pertussis to determine the level of susceptibility of health care workers (HCW) from these diseases and their association with socio-demographic variables and type of occupation. We also investigate the procedures used by the occupational risks prevention services (ORPS) to vaccinate and know the status of health workers against vaccine-preventable diseases that can be transmitted in health care settings. There is a low implementation of vaccination records. Only a third of ORPS had computerized immunization records; 32.8% of ORPS had records data related to hepatitis B and influenza, 31.8% with tetanus and diphtheria, 18.5% with the chickenpox, 17.9 % with measles, 16.4% with rubella, and 13.8% with mumps. The information is incomplete and systems are not standardized. There are differences in vaccination coverage in healthcare workers as vaccines. Vaccination records must be improved. A third of HCW did not have the vaccination card. No significant association between an informed history of infection or vaccination and serological results. The total percentage of health workers with positive antibodies was: 98% against measles, 97.2% against rubella, 87.5% against mumps, 94.9% against the virus Varicella-Zoster, 93.9% against tetanus, 46.4% against diphtheria, and 51.7% against pertussis antigens. With the exception of age, no significant relationship between serological results and other variable studied (gender, job category, type of center) was found. The available information does not provide evidence of immunity in situations that it is required to prevent nosocomial transmission (for instances, in outbreaks of measles). The serological study and identification and vaccination of susceptible HCW are necessary.