Aport de residus industrials al sòl : caracterització i efectes sobre l'activitat respiratòria

Abstract

L'elevada capacitat de consum que comporta el desenvolupament econòmic provoca l'aparició de determinats inconvenients, com és la ingent producció de residus de tot tipus. Com a conseqüència d'això es generalitza la pràctica de l'abandonament d'aquests residus de forma incontrolada, la qual cosa deriva a curt o llarg termini en una sèrie de problemes. Es produeix en primer lloc una notable degradació del medi natural, ocasionant importants problemes de contaminació de l'aigua, sol i aire, de degradació d'espais naturals, i impacte visual i paisatgístic, podent ser causa freqüent d'incendis forestals. Constitueix a més una complicació d'índole sanitària, en esdevenir causa de males olors, transmissió de paràsits i propagació d'infeccions. Finalment resulta un notori malbaratament de recursos escassos, l'esgotament deis quals és un obstacle greu per al desenvolupament de les col.lectivitats humanes i compromet un patrimoni natural que hem de conservar i transmetre a les generacions futures.

Com que és inevitable la producció de residus, cal minimitzar-ne al màxim la seva producció i gestionar racionalment els recursos (matèries primeres, aigua, energia). Es fa imprescindible dirigir tots els esforços cap a la gestió deis residus, per tal de disminuir en la mesura del possible les conseqüències adverses anteriorment exposades.

Cal en primer lloc tenir ben clar el concepte de residu en sentit ampli i assumir que allò que malmet realment el medi no és pròpiament el residu sinó la seva gestió, destí o tractament posterior, quan aquests no són correctes. L'existència del residu és fins a cert punt inevitable, i també ho son les implicacions negatives que comporta, però, una millora en la gestió, incidint primerament en una minimització, ja a nivell de producció, de la quantitat i millora de la qualitat del residu; per a considerar posteriorment les alternatives de valorització, tractament i eliminació mes adequades asseguraria una reducció molt interessant i valuosa deis efectes indesitjables ocasionats.

Les solucions a aquesta problemàtica passen per:

- Evitar el malbaratament, augmentant la durada i funcionalitat deis béns. - Modificar la composició deis productes, de forma que sigui fàcil de recuperar o reciclar o que permetin un ulterior aprofitament i en tot cas una eliminació mes fàcil i menys costosa. - Aproximar el règim de substàncies al de residus que tinguin en elles el seu origen, és a dir, vetar allò que produeix determinat producte residual serà millor que incidir sobre el propi residu. - Definir convenientment els residus i establir-ne categories que justifiquin règims diversificats, segons naturalesa i perillositat. - Optimitzar els processos productius en funció de tecnologies netes o pròpies sense residus o en què aquests siguin escassos. - Valoritzar els residus, convertint-los en matèries primeres com subproductes o formes d'energia d'altres processos productius establint tècniques de gestió integrades orientades a la destinació final més conforme amb la naturalesa i comportament deis residus. - Establir tècniques adequades de planificació i gestió. - Disminuir els possibles riscos sobre la salut humana, els recursos naturals i medi ambient mitjançant la transformació deis residus perillosos en innocus, evitant la transferència de la contaminació a un altre medi receptor. - Prevenir i evitar situacions d'abandonament incontrolat.