Utilitat de la histologia en el diagnòstic de la infecció de l’artroplàstia de maluc

Abstract

Aquesta tesi està dedicada a l’estudi de la utilitat del nombre de leucòcitspolimorfonuclears en els teixits periprotètics pel diagnòstic de la infecció, a determinarquin es el punt de tall per definir infecció i a estudiar quina relació hi ha entre el númerode leucòcits polimorfonuclears trobats en les membranes periprotètiques i elmicroorganisme aïllat en els cultius convencionals.El primer objectiu avalua la utilitat de la histologia segons el criteri de Mirra iadaptat per Feldman (≥5 leucòcits polimorfonuclears per camp de gran augment) en tressituacions; recanvi protètic per sospita d’afluixament asèptic, per sospita d’afluixamentsèptic o reimplantació d’una pròtesi després d’un primer temps sèptic. En el cas delrecanvi per afluixament asèptic i en el moment de la reimplantació d’una pròtesi desprésd’un primer temps sèptic, la histologia presenta una sensibilitat baixa per tald’identificar una infecció. En canvi en el cas d’un recanvi amb la sospita d’afluixamentsèptic, la histologia es mostra com un test vàlid, ja que en la majoria de les situacionsconfirma aquesta sospita preoperatòria.El segon objectiu estudia si un punt de tall més baix (≥1 leucòcitspolimorfonuclears per camp de gran augment) és més eficaç en el diagnòstic de lainfecció. El resultat demostra que aquesta modificació fa que la histologia sigui méssensible però comporta un descens de l’especificitat.El tercer objectiu analitza la relació entre el número de leucòcitspolimorfonuclears i el tipus de microorganisme aïllat. L’aïllament d’estafilococscoagulasa-negativa es va associar a una menor infiltració de leucòcits polimorfonuclearsen els teixits periprotètics que amb altres microorganismes com Staphylococcus aureuso Bacils Gram-negatius com Escherichia coli o Pseudomonas spp.