Orígens, emergència i desenvolupament de la ceràmica Halaf a Síria

Abstract

Aquesta tesi ha estat presentada sota la forma de compendi de publicacions i és el resultat de 15 anys de investigacions arqueològiques al Pròxim Orient centrats en tres grans projectes d’excavació: els jaciments de Tell Halula i Tell Amarna a la vall de l’Eufrates i el de Chagar Bazar a la del Khabur. La tesi s’estructura en tres grans apartats: Un primer on es plantejen de manera sintètica les problemàtiques entorn de la cultura Halaf amb un resum crític a quasi un segle d’excavacions a Mesopotàmia del nord i un balanç actualitzat sobre les grans qüestions plantejades sobre el període Halaf . Un segon apartat, i central, compren una sèrie de 16 publicacions monogràfiques, en base a recerca arqueològica inèdita, realitzades a cada un dels jaciments i el tercer presenta les conclusions on es comenten les noves aportacions especialment sobre els orígens, la periodització i la cronologia Halaf. La cultura Halaf, centrada en el VI mil·lenni cal BC, presenta en la seva bibliografia tradicional uns dèficits considerables especialment sobre aspectes tant importants com son els seus orígens i les seves modalitats de desenvolupament. Malgrat la dificultat que suposa la confrontació dels models teòrics, molts d’ells sorgits de la antropologia, amb les realitats de les dades arqueològiques dels diferents jaciments estudiats, es presenten documents arqueològics nous, especialment ceràmics, recolzats pels treballs recents sobre el terreny amb noves seqüències estratigràfiques que representen la base de les noves hipòtesis. El resultat de les anàlisis dels conjunts ceramics (més de 60000 fragments) a nivell macroscòpic, tecnològic, morfològic, tipològic i estilístic, portades a terme als conjunts dels jaciments de Tell Halula, Tell Amarna i Chagar Bazar, conforma els catàlegs complets de formes ceràmiques per a cada una de les fases Halaf que es proposen. L’estudi incorpora així mateix una aproximació a les diferències regionals observades entre les valls del Eufrates i del Khabur. Una de les aportacions mes significatives de la tesi és la documentació d’una fase Proto-Halaf (datable de inicis del VI mil·lenni cal BC) caracteritzat per unes produccions ceràmiques inèdites i complexes com les de tipus Samarra o les “Orange wares”. Aquesta fase, d’evolució lenta i gradual de les tradicions del final del període Pre-Halaf, connecta amb les primeres produccions típiques Halaf. Aquesta nova fase ens permet proposar, contràriament a una bona part de la bibliografia tradicional, un model poligenista per als orígens del Halaf. Així mateix les llargues i completes seqüències estratigràfiques obtingudes, juntament amb els materials ceràmics associats, permeten proposar un nou marc de periodització per al Halaf mes d’acord amb les dades de registre obtingudes. Aquest es basa en dos grans estadis: Halaf A, o període de formació, i Halaf B, o de desenvolupament i plenitud de la cultura Halaf. Finalment es proporciona una actualització de la majoria de datacions absolutes per C14 disponibles que juntament amb les obtingudes als jaciments presentats proporcionen un marc cronològic per al Halaf d’uns 600 anys a partir de la fase Proto-Halaf (entorn el 6200/6100 cal BC) fins el període Halaf mes recent (entorn als 5600/5400 cal BC).

Esta tesis ha sido presentada bajo el formato de compendio de publicaciones y es el resultado de 15 años de investigaciones arqueológicas en el Próximo Oriente centrados en tres grandes proyectos de excavación: los yacimientos de Tell Halula y Tell Amarna en el valle del Eufrates y el de Chagar Bazar en el del Khabur. La tesis se estructura en tres grandes apartados: Un primero donde se plantean de manera sintética las problemáticas en torno a la cultura Halaf con un resumen crítico a casi un siglo de excavaciones en Mesopotámia del norte y un balance actualizado sobre las grandes cuestiones planteadas sobre el periodo Halaf. Un segundo apartado, y central, comprende una serie de 16 publicaciones monográficas, en base a investigaciones arqueológicas inéditas, realizadas en cada uno de los yacimientos y el tercero presenta las conclusiones donde se comentan las nuevas aportaciones especialmente sobre los orígenes, la periodización y la cronología Halaf. La cultura Halaf, centrada en el VI milenio cal BC, presenta en su bibliografía tradicional unos déficits considerables especialmente sobre aspectos tan importantes como son sus orígenes y sus modalidades de desarrollo. A pesar de la dificultad que supone la confrontación de los modelos teóricos, muchos de ellos surgidos de la antropología, con las realidades de los datos arqueológicos obtenidos en los diferentes yacimientos estudiados, se presentan documentos arqueológicos nuevos, especialmente cerámicos, complementado por los trabajos recientes sobre el terreno con nuevas secuencias estratigráficas que representan la base de las nuevas hipótesis. El resultado de los análisis de los conjuntos cerámicos (más de 60000 fragmentos) a nivel macroscópico, tecnológico, morfológico, tipológico y estilístico, llevados a cabo en los conjuntos de los yacimientos de Tell Halula, Tell Amarna y Chagar Bazar, conforma los catálogos completos de formas cerámicas para cada una de las fases Halaf que se proponen. El estudio incorpora asimismo una aproximación a las diferencias regionales observadas entre los valles del Éufrates y del Khabur. Una de las aportaciones más significativas de la tesis es la documentación de una fase Proto-Halaf (datable a inicios del VI milenio cal BC) caracterizado por unas producciones cerámicas inéditas y complejas como las de tipo Samarra o las "Orange ware". Esta fase, de evolución lenta y gradual de las tradiciones del final del período Pre-Halaf, conecta con las primeras producciones típicas Halaf. Esta nueva fase nos permite proponer, contrariamente a una buena parte de la bibliografía tradicional, un modelo poligenista para los orígenes del Halaf. Asimismo las largas y completas secuencias estratigráficas obtenidas, junto con los materiales cerámicos asociados, permiten proponer un nuevo marco de periodización para el Halaf mes de acuerdo con los datos de registro obtenidos. Este se basa en dos grandes estadios: Halaf A, o periodo de formación, y Halaf B, o de desarrollo y plenitud de la cultura Halaf. Finalmente se proporciona una actualización de la mayoría de dataciones absolutas para C14 disponibles que junto con las obtenidas en los yacimientos presentados proporcionan un marco cronológico para el Halaf de unos 600 años a partir de la fase Proto-Halaf (alrededor del 6200/6100 hay BC ) hasta el período Halaf más reciente (en torno a 5600/5400 cal BC).

The thesis has been presented as a compendium of publications and it is the result of 15 years of archaeological investigations in the Near East linked to three large digging projects: the sites of Tell Halula and Tell Amarna in the Euphrates valley and Chagar Bazar in the Khabur. The thesis then is organised in three great parts: A first one where in a synthetic way the problematic about the Halaf culture are exposed including a critical resume to a nearly a century of archaeological excavations in northern Mesopotamia. An actualised balance about main subjects related to the Halaf and especially on the origins, the periodization and social organisation. A second part, and central one, comprises a series of 16 monographic publications, based on unpublished archaeological data, made in each one of the sites and the third, and final part, makes reference to the conclusions and new proposals about the origins, the periodization and the chronology of the Halaf. The Halaf culture has a span of time of first half of VI millennium cal BC, and general bibliography presents great deficiencies especially concerning origins and its development variables. In spite the difficulties found when comparing theoric models, most of them coming from the anthropology, with the results obtained in the studied sites, we suggest new archaeological data, especially ceramics, linked to the recent field works with new stratigraphic sequences which represent the basis of the new hypothesis. The technological, morphological, typological and stylistical macroscopic analysis of the pottery made at Tell Halula, Tell Amarna and Chagar Bazar has given a large and complete catalogues of shapes related to the different Halaf phases proposed. The study also proposes a first approximation to the regional differences observed in between the Euphrates and the Khabur valleys. One of the most significant contributions of the thesis is to document the existence of a Proto-Halaf phase (datable of beginning of VI millennium cal BC) which is characterised by a new set of potteries like “Samarra” or “Orange ware”. This new phase which connects directly with the traditions found at the end of the Pre-Halaf period with the origins of the Halaf has been discovered at Tell Halula and at Chagar Bazar this stage represents its first human occupation with traditions derivate from de Samarra and Hassuna cultures. This new phase allow us to suggest, contrary to a large traditional bibliography, a polygenist model for the Halaf origins. On the other hand the large and complete stratigraphic sequences obtained as well as the ceramic remains associated allow us to propose a new periodization frame for the Halaf. This is structures in two great horizons: Halaf A, or formative period and Halaf B, of development. Halaf A is represented by Proto-Halaf phase and a new one named primitive Halaf. Halaf B is related to the traditional tripartite sequences of the Halaf (Early, middle and late Halaf) designed during the forties and used with no questioning up to the end of last century. Finally an actualised chart of absolute dates (C14) is offered and together with the ones coming from our sites give a new chronological frame for the Halaf of about 600 years, from a Proto-Halaf phase (about 6200/6100 cal BC) up to the most recent Halaf (about 5600/5400 cal BC).