Espais comuns als edificis col·lectius d’habitatge social

Abstract

Purpose of the research: The research aims to explore the chances of improving environmental conditions for users of collective housing buildings by developing common areas as places for social relationship located between the urban public area and private homes. lt delves into the study of common spaces so as to treat them with the same significance as inside housing arrangement. From the Modern Movement housing has become a central matter in architecture as a discipline, and housing types have been significantly developed, always searching better environmental conditions for inhabitants life. However, this evolution has not been so strong about global systems of collective housing buildings and their common spaces. lt propases to develop common spaces as a feasible alternative choice to contemporary approaches in social housing, understanding that they are essential to improve living conditions of its residents. Analysis: Housing is understood as a fundamental right, and social housing as the one that is regulated and/or prometed by public administration in order to guarantee decent housing for everyone. A historical review of social housing in Europa allows us to understand the different meanings it has in different urban contexts. To understand the social housing architectural project as a concept, the research work studies the evolution in Catalonia regarding location, global buildings systems and housing types .This approach allows us to think about how social housing buildings can influence on urban development of cities. Once we have understood the importance of social housing buildings, the work goes in depth on the study of common spaces choosing some European interventions which have specially developed them. They are different proposals of collective housing buildings which,in a voluntary way or not, have established different ways to interpret common spaces. Samples are contextualized and the relation between common spaces and houses ,and between common spaces and environment is analyzed. Focusing the study on common areas, the work analyzes more specially three interventions in the metropolitan area of Barcelona. In all three cases, common spaces are specially developed as places for social relationship between neighbors and also with the environmental area. Furthermore, two recent social housing buildings in Barcelona, which have specially developed common spaces, are analyzed with the purpose to confront the research with current situation. Subsequently, the study focuses exclusively on common spaces as elements of collective housing buildings.The analysis concentrates on these spaces and arranges them into three observation scales: urban scale, building scale and domestic scale. At this stage, the research studies the specific space defined and not each project neither their contexts. Finally, we study the function of these common places. The work analyzes how residents and other users use these spaces in two paradigmatic projects of social housing in the metropolitan area of Barcelona: Casa Bloc and Walden 7. They are two examples representing two very different ways to interpret common space as an essential part of residential buildings. Conclusions: From the analysis conducted the work determines the real possibilities of strengthen common spaces in the current context of social housing and, therefore, to improve living conditions for their inhabitants. To end the research, it propases a practical application of the reflections drawn from the analysis in three different contexts of the city of Barcelona.In each case, a problematic situation is detected and the work outlines improving purposes.

Propósit del treball: Es pretén explorar les possibilitats de millorar les condicions ambientals dels usuaris d'edificis col·lectius d'habitatge mitjançant el desenvolupament dels espais comuns com a espais de relació social situats entre l'ámbit públic urba i el privat de l'habitatge. El treball aprofundeix en l'estudi dels espais comuns per situar-los en el mateix nivel! de prioritats que la distribució interior dels habitatges. Si a partir del Moviment Modern l'habitatge s'ha convertit en un dels temes centrals de la disciplina arquitectónica i la tipologia ha evolucionat significativament, cercant sempre millors condicions de vida per als usuaris, aquesta evolució no s'ha produit tant intensament respecte dels sistemes d'agregació i dels espais comuns dels edificis col·lectius d'habitatges. Es proposa el desenvolupament dels espais comuns com a possible alternativa als plantejaments actuals en materia d'habitatge social, entenent que són determinants per millorar les condicions de vida dels seus habitants. Analisi: S'entén l'habitatge com un dret fonamental i es defineix habitatge social com el que regula i/o promou l'administració pública oferint-lo a la societat per tal de garantir un habitatge digne a tota la població. Un repas historic del que ha estat l'habitatge social a Europa permet entendre el significat que té en els diferents contextos urbans. Per comprendre el projecte d'habitatge social com a concepte, s'estudia l'evolució que s'ha produit a Catalunya respecte dels emplaçaments, dels sistemes d'agregació i també respecte dels tipus. Aquesta mirada general permet reflexionar sobre la influencia que l'habitatge social pot tenir en el desenvolupament urba de les ciutats. Un cop entesa la importancia de l'habitatge social, s'aprofundeix en l'estudi dels espais comuns escollint determinades actuacions europees que els han desenvolupat especialment. Es tracta de diferents propostes de construir habitatge col·lectiu que,d'una manera voluntaria o no,han definit diverses formes d'interpretar els espais comuns. Els exemples es contextualitzen i s'analitza la relació dels espais definits tant amb l'entorn com amb els habitatges .Amb la mirada centrada en els espais comuns, es realitza una analisi més específica de tres actuacions d'habitatge social de l'Area Metropolitana de Barcelona. En els tres casos els espais comuns es desenvolupen especialment com a possibles llocs de relació entre els veins i, també , de relació amb l'entorn urba. Amb la voluntat de contrastar l'analisi amb la situació actual, també s'estudien dos projectes actuals recentment construns a la ciutat de Barcelona on s'han desenvolupat especialment els espais comuns. Posteriorment, la recerca se centra exclusivament en els espais comuns com a elements de projecte als edificis d'habitatge col·lectiu. L'analisi es focalitza en aquests espais i s'estructura en tres escales d'observació: l'escala urbana, l'escala de l'edifici i l'escala doméstica. En aquesta fase s'estudia l'espai concret definit i no tant cadascun dels projectes ni els seus contextos. Finalment, s'estudia l'ús que es fa dels espais comuns en dos projectes paradigmatics d'habitatge social col·lectiu de l'Area Metropolitana de Barcelona: La Casa Bloc i el Walden 7. Es tracta de dos exemples amb formes molt diferents d'interpretar l'espai comú com un espai essencial en els edificis col·lectius d'habitatges. Conclusions: A partir de l'analisi efectuat es determinen les possibilitats reals de potenciar els espais comuns en el context actualde l'habitatge social i, per tant, d'aconseguir millorar les condicions de vida per als seus habitants. Per últim es proposa l'aplicació práctica de les reflexions extretes del treball de recerca en tres contextos diferents de la ciutat de Barcelona. En cada cas es detecta una situació existent amb certes mancances i es plantegen propostes de millora